Shakespeare contra el capitalisme
Dau al Sec acull l'acurada adaptació que va fer Konrad Zschiedrich d''El mercader de Venècia' abans de morir i que dirigeix Mingo Ràfols
Si agafem El mercader del Venècia de Shakespeare, el despullem de trames i personatges, el reduim a una hora i mitja i ens centrem en com el poder econòmic afecta les relacions humanes a l'obra, tenim una crítica del capitalisme ferotge, argumentada i ja plasmada pel mateix autor, evidentment avançant-se al seu temps. Cal, però, que aquesta delicadíssima missió la faci algú com Konrad Zschiedrich, savi meticulós i escrupulós dramaturg i director alemany que va morir per un càncer poc abans d'estrenar l'obra. Aquest Mercader es va representar per primera vegada al febrer del 2019, al Versus Glòries de Barcelona, on va tornar al novembre. Ha estat de gira i de festivals per Espanya i ara, del 9 al 12 de desembre, el podem veure al Poble-sec, a la sala Dau al Sec, de la mà de Mercè Managuerra, productora de la sala, que també dona vida a l'usurer Shylock (paper que li va valer el premi Margarida Xirgu). L'acomapnyen en el repartiment Sílvia Forns, Damià Plensa i Àlvar Triay.
Mingo Ràfols va ser triat per acabar de dirigir el muntatge després de la mort del seu amic i col·lega. "M'havia dirigit en Falstaff, en Les amistats perilloses... havia fet cursos amb ell sobre dramatúrgia alemanya", recorda l'actor català. "De fet m'havien ofert fer Antonio [el ric mercader] però no vaig poder per altres compromisos. Quan em van demanar dirigir l'obra, en realitat, quedava només aixecar-la, el treball de taula i adaptació estava fet". Ràfols s'ha mantingut fidel al segell del desaparegut director alemany.
En l'obra, acabada d'escriure el 1598, un noble arruinat (Bassiano) demana 3.000 ducats al seu amic mercader (Antonio) per aconseguir enamorar una rica hereva (Pòrcia). El mercader, mancat de liquidesa econòmica, demana els diners a un usurer jueu (Shylock)... L'adaptació redueix l'obra a vuit personatges (en els quals es desdoblen els quatre intèrprets) i aposta per la trama central de l'obra de Shakespeare (el prèstec de l'usurer al mercader, l'impagament, el tribunal...) per centrar-se en allò que considera l'inici del capitalisme. "Carrager-se el jueu era molt fàcil", explica Ràfols. "No volíem això sinó exposar tots els personatges com a víctimes del capitalisme. És una visió fidel a l'obra i molt actual, perquè... qui no està, avui en dia, endeutat amb un banc?"
"L'important de l'adaptació és que la gent, encara que sigui de manera inconscient, es planteja si està a favor d'una llei que es pot manipular, sense deixar de ser la llei, per seguir afavorint els que tenen el poder", diu Ràfols. El director recorda que durant aquests dos anys de gira en alguna ocasió, després de la funció, han tingut trobades amb jutges i professionals de la judicatura i el debat ha sigut molt fructífer: "A l'època, si un jueu tocava un cristià podia passar-les molt magres. Avui en dia, per sort, la llei contempla més ampliament segons quins aspectes, com podem veure en el cas dels immigrants".
Si Ràfols coneix perfectamente el teatre de Zschiedrich, coneix també el de Shakespeare. És un dels actors catalans que més obres del bard ha interpretat: El rei Joan, Macbeth, El rei Lear, La tempesta (totes amb Clixto Bieito), Les alegres casades de Windsor (amb Carme Portaceli), el citat Falstaff, ... "L'important en Shakespeare és forçar la imaginació de l'espectador, donar-li el mínim perquè obri la seva imaginació, l'espai buit, que deia Peter Brook". Això és el que intenta aquesta versió reduïda d'El mercader de Venècia, on l'escenografia, despullada de qualsevol element físic ("hi ha una taula, res més", subratlla Ràfols), cedeix protagonisme a l'espai lumínic i al sonor: "Hem trobat sons intrigants que, entre escena i escena, posen en situació tant l'espectador com els actors i actrius, els traslladen a aquells carrers de Venècia, a aquell clima de la ciutat i a aquell perill al qual qualsevol jueu estava exposat".
L'altra gran obsessió de Zschiedrich és el llenguatge. "Ell era un purista de la llengua i un gran coneixedor del català", explica Ràfols. "Passar la dicció del l'alemany al català (o de l'anglès, en aquest cas) ho considerava, amb raó, una tasca clau". La traducció de Miquel Desclot s'adapta perfectament a aquesta manera d'entendre el teatre del dramaturg alemany.
Sobre la firma
