Selecciona Edició
Connecta’t

Shakespeare en versió ‘circ de cambra’

La pallassa Alba Sarraute revisiona al Maldà un clàssic del dramaturg anglès a ‘Desvariacions d'Otel·lo'

Alba Serraute desvariant sobre Otel·lo al Maldà.
Alba Serraute desvariant sobre Otel·lo al Maldà.

Desvariar no vol dir que a algú se li’n vagi l’olla. No. Alba Sarraute, actriu, clown, acróbata…, s’ha permès el luxe de reflexionar en veu alta (és a dir, parlant allò que pensa) sobre l’Otel·lo de Shakespeare. “És un espectacle molt surrealista, molt meu, jo tota sola”, explica sobre Desvariacions d’Otel·lo (al Maldà fins al 12 de gener), en què revisita l’obra del dramaturg anglès amb moltes llicències.

“He vist que la Viquipèdia diu que en el teatre de cambra agafaven els clàssics i feien amb ells el que els donava la gana [l'enciclopèdia virtual parla de la llibertat total en la manera de tractar el tema]”, diu, entre rialles, Sarraute. Això és el que fa, però en format circ, perquè el petit escenari del Maldà está atapeït d’elements circenses, des de la cortina que amaga el backstage, a una escala penjant del sostre, cordills que fan pujar o baixar màscares... Tots aquests, elements fets per la mateixa protagonista: des de les caretes fins als fantàstics dibuixos que es projecten constantment. Sarraute també és l'encarregada d'elaborar els vídeos, junt amb Caterina Angeloni, de El gato producciones.

Aquestes desvariacions, íntimes, farcides de molts gèneres (acrobàcia, mim, teatre de text, màscares, ombres xineses, fins i tot buleries...), són un viatge que ens planteja la mateixa Alba a partir de la seva por a l'amor. "La lluna i el sol mai podran estar junts per culpa de la por", diu l'artista. La culpa... La culpa és el que més mal ens fa. "Sembla que ens haguem de justificar per allò que sentim, per amor, per tot... I no, el que ha de quedar clar és que no som culpables dels nostres sentiments!"

Els personatges shakespearians agafen una altra volada en la imaginació de Sarraute: la lluna és Otel·lo; el sol és Desdèmona i la por, l'odiós Iago. La història que ens narra ara, entre surrealista i màgica, ve a partir de la cançó Nuevo día de la parella flamenca Lole i Manuel i que ella, sobre una escala de cordes, balla a l'obra mentre sona el single en un tocadiscos setanter. L'actor Alberto San Juan, d'Animalario, amb qui l'Alba havia coincidit a Capitalismo, hazles reír a Madrid, li cantava: La noche llegó, porque la montaña se ha tragao al sol... "És, precisament, la història que explico: el sol i la lluna... sempre separats..."

Tot ve, de fet, d’un trencament amoròs que va patir l’autora fa gairebé 10 anys. Li va donar moltes voltes al tema de la por i de l'amor i dels sentiments... Temes universals, clàssics, shakespearians."Jo arribo al circ des del teatre, vull dir que de Shakespeare i del seu univers ja estava enamorada quan tenia 16 anys", argumenta Sarraute. La pallassa, formada a l'Aula de Teatre de Mataró, a la Beckett, a l'Escola Rogelio Rivel de Barcelona i a la presitigiosa Acadèmia Fratellini de París, concep el teatre des del moviment.

De fet, desplega a l'escenari tots els seus recursos: visuals, rítmics, gestuals, interpretatius... L'obra comença absolutament oberta. L'Alba es dirigeix als espectadors com a desdèmones, els parla, els obre el seu cor explicant-los els seus sentiments de tu a tu. "A poc a poc, va apareixent la quarta paret", diu. És quan conença a narrar, sempre amb el seu segell, la història de la traïció de Iago.

Aquesta petita joia arribarà al Grec l’any que ve, transformat en Desdèmona, un espectacle de gran format que veu reduït el text i guanya en elements visuals, amb màstils, equilibris, acrobàcies, que ja està assajant amb la seva companyia. "Van arribar els diners i el que ara és un solo esdevindrà un treball col·lectiu en escena", diu Sarraute.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ