Selecciona Edició
Connecta’t

La Marilyn més natural treu el cap a la Filmoteca

El fotògraf Milton H. Greene va convertir l’actriu en la seva musa

Marilyn amb Joshua Greene, el 1956.
Marilyn amb Joshua Greene, el 1956.

Un pot creure que ha vist Marilyn Monroe (1926-1962) en tots els registres possibles o imaginables. Però no: en les 84 fotografies d’entre 1953 i 1957 que componen l’exposició Marilyn Monroe by Milton H. Greene. The 50 sessions (fins al 24 de febrer) surt una Marilyn espectacular, grandiosa i estel·lar però, alhora, íntima, tendra i natural... “Milton H. Greene va fotografiar Marilyn durant els anys daurats de la seva carrera, i la icona està allà sempre, però a més està la Marilyn que Greene ens va voler descobrir molt més autèntica, treballadora i plena de talent”, explica Cristina Carrillo de Albornoz, comissària de la mostra. “De fet, quan la va conèixer va quedar captivat per la seva autenticitat i va ser això el que va intentar traslladar a la càmera: una dona vulnerable, meravellosa i plena de llum”.

L'exposició està produïda per la Filmoteca de Catalunya en col·laboració amb els arxius The Archives, LLC, que custodien el material exclusiu de l’actriu. Juntament amb la comissària, el fill de Milton H. Greene, Joshua, també fotògraf, < CW0>que en els 90 va restaurar i va digitalitzar tots els arxius del seu pare, és el responsable de la selecció de les fotos. En un parell, fins i tot apareix ell al costat de Marilyn: “Quan tenia dos, tres o quatre anys, evidentment no tenia ni idea de qui era Marilyn Monroe. Senzillament jo era l’objecte del seu desig. Em feia feliç, jo era un nen innocent per estimar”, es pot llegir en una declaració del nen de llavors, sota les dues fotos en qüestió. Joshua.

Per l’objectiu de Milton H. Greene van passar cares tan conegudes com les d’Elizabeth Taylor, Frank Sinatra, Sammy Davis Jr., Audrey Hepburn, Grace Kelly, Dizzy Gillespie, Judy Garland o Marlene Dietrich. Però Monroe, a qui la va unir una relació més que professional, d’amistat, “va ser la seva musa, amb majúscules”, assegura De Albornoz.

“En la mostra es tradueix, gairebé transparent, el que ella sent i per això veiem la Marilyn que brillava, amb gran sentit de l’humor, amb ganes de jugar... en situacions molt diferents: a la piscina sense maquillatge (una cosa inèdita); en les sessions de perruqueria; vestida amb la seva indumentària preferida, que era un barnús blanc, i descalça; amb Marlon Brando...”, comenta la responsable de la selecció.

De fet, veiem imatges molt costumistes, gairebé casolanes, en les quals ens obre el seu interior, sense posar, més pendent del que l’envolta que del fotògraf. Davant de la pregunta de si era Marilyn millor model que actriu, De Albornoz no en té dubtes: “Marilyn era una model de fotografia meravellosa, és més, la fotografia era un camp en el qual es trobava molt més còmoda que en el cinema. En la fotografia és on ella dona tot i transmet a la càmera el seu riquíssim registre d’emocions. En cada una de les fotografies ens ofereix una cosa diferent, amb un carisma meravellós”, diu la comissària de l’exposició, que sentencia: “La càmera estava enamorada de Marilyn i Marilyn estava enamorada de la càmera”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >