Selecciona Edició
Connecta’t
LA CRISI CLIMÀTICA

Catalunya ha perdut el 25% de la fauna salvatge en 20 anys

Les espècies més afectades són les dels rius, llacs i aiguamolls, on el nombre d’animals que hi viuen s’ha reduït a la meitat, admet oficialment la Generalitat

Un exemplar de papalloa Lysandra Bellargus.
Un exemplar de papalloa Lysandra Bellargus.

El progressiu i generalitzat declivi de la biodiversitat catalana ja té un diagnòstic. Catalunya ha perdut el 25% de la seva fauna salvatge en els últims 20 anys, segons l'informe Estat de la Natura a Catalunya 2020, presentat aquest dimecres pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. Els resultats, recaptats gràcies al treball de més de 40 entitats, han estat avaluats amb l'indicador que Nacions Unides utilitza per examinar l'estat de les poblacions animals. És la primera vegada que el Govern posa xifres oficials a un deteriorament ambiental que s'estén sense pausa per terra, mar i aire.

“No anem bé. En cap cas podem anar bé. Només veure que hem perdut el 70% de papallones dels prats, un bioindicador tan clar, ho diu tot “, resumeix Núria Pou, coordinadora de l'informe amb el biòleg Lluís Brotons. El document, de més de 100 pàgines, posa en evidència que les poblacions de vertebrats (peixos, rèptils, amfibis, ocells i mamífers) i invertebrats (papallones) han perdut un de cada quatre individus en les últimes dues dècades. I assenyala el canvi d'usos del sòl i l'explotació directa del territori, que afecta especialment les aigües terrestres, com la causa principal d'aquesta extinció.

Així mateix, els experts creuen que el canvi climàtic i l'arribada d'espècies invasores, que ja sobrepassen les 1.200 a Catalunya, tindran un impacte cada vegada més fort. El futur no és gens favorable si es té en compte que per al 2050 la Generalitat preveu que la temperatura augmenti tres graus i les espècies invasores se segueixen estenent sense control.

El treball també demostra que no es perden animals a tot arreu en la mateixa proporció. Les espècies autòctones més afectades en les dues últimes dècades han estat les dels rius, llacs i aiguamolls, històricament sobreexplotats i contaminats (només el 40% compleixen els estàndards europeus), amb una alarmant pèrdua del 50% dels exemplars. El nombre dels animals que habiten ambients agrícoles i prats ha disminuït un 30%, mentre que els de boscos i matolls han disminuït un 10%. Al mar, l'hàbitat sempre més difícil d'avaluar, no s'han obtingut prou dades per oferir un diagnòstic clar. “Encara que la situació és també desfavorable”, recull l'informe.

Les causes principals del dany al patrimoni geològic a Catalunya són les grans infraestructures com carreteres, ferrocarrils i embassaments, així com les activitats productives (pesca, agricultura i silvicultura) i la urbanització del territori, admet el mateix Govern. Des que l'expresident de la Generalitat Artur Mas va suprimir el Departament de Medi Ambient el 2010 al·ludint a la manca de pressupost, la gestió del medi ambient continua absorbida per la carpeta de Territori.

“En 10 anys seria interessant fer un altre estudi de la mateixa magnitud per poder comparar com hem evolucionat i avaluar la implementació de les mesures necessàries”, afegeix Pou, que creu que una de les prioritats a partir d'ara és poder recollir informació de les espècies de les quals no s'ha pogut aconseguir informació. “La decisió política ja dirà”, afegeix.

La tendència catalana en la pèrdua de biodiversitat és similar a la dels països europeus, però significativament millor a la global, amb una reducció que se situa entorn del 68% des del 1970, segons l'ONG mediambiental WWF. “El motiu de fons és un model socioeconòmic que intensifica l'obtenció de recursos en determinades àrees i n'abandona d'altres”, assenyala el document, que va ser encarregat l'octubre del 2019 al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que l'han elaborat en col·laboració amb l'Institut Català d'Ornitologia (ICO), l'Institut de Ciències del Mar (ICM) i la Direcció General de Polítiques Ambientals. Per fer-ho també s'ha comptat amb l'ajuda de més de 40 entitats de recerca, universitats, administracions, associacions privades i projectes de ciència ciutadana.

La Generalitat alerta especialment sobre la desaparició de l'anguila (Anguilla anguilla) o la papallona escac ferruginós (Melanargia occitanica). Totes dues han reduït les poblacions en més del 90%. A l'altra cara de la moneda destaca la millora en la reintroducció d'espècies com l'ós bru (Ursus arctos), la llúdria (Lutra lutra) o el xoriguer petit (Falco naumann), les poblacions dels quals han millorat significativament gràcies als plans de reintroducció. Entre les espècies prioritàries, l'Administració ara vol impulsar el tritó del Montseny, considerat l'amfibi més amenaçat d'Europa occidental.

La publicació d'aquest informe coincideix amb l'engegada al juliol de l'Agència de la Natura (encara sense pressupost), un organisme que la Generalitat confia que sigui un revulsiu per frenar la pèrdua de la diversitat però que compta amb la resistència de representants del món agrari i forestal. A principis del 2021, també s'espera l'aprovació del Catàleg d'Espècies Amenaçades, una històrica reclamació ecologista que fa 10 anys que és al calaix. L'avantprojecte, de moment, recull 202 espècies amenaçades susceptibles de ser protegides i reintroduïdes en un territori en progressiu declivi. Pou confia que els resultats posin la protecció de la naturalesa al centre del debat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >