Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

El tresorer Osàcar i el líder Mas

La decisió de l’exresponsable de la caixa de CDC de col·laborar amb la justícia en el “cas 3%” l’ha rebaixat de la categoria de “patriota honest” a la de “persona vulnerable”

Daniel Osàcar (dreta), el juny d'aquest any en entrar a la presó.
Daniel Osàcar (dreta), el juny d'aquest any en entrar a la presó.

La història de l’extresorer de Convergència Daniel Osàcar s’assembla a la de l’exresponsable de finances del PP Luis Bárcenas. El guió es repeteix. Ni Mariano Rajoy ni Artur Mas són responsables del que passa amb les finances dels partits que dirigeixen. El llibret mana que el primer acte sigui de suport incondicional al tresorer-fusible. L’SMS “Luis, sigues fort” –de Rajoy a Bárcenas– es va traduir al català en elogi de “patriota honest” amb qui des de CDC es va tirar floretes a Daniel Osàcar quan es van iniciar les indagacions del cas Palau. El cert és que el PP va tenir molt menys esperit corporatiu que Convergència. Els populars van flaquejar en el tancament de files mentre que Mas posava més de tres vegades la mà al foc per Osàcar

Però, amb tot, la fórmula magistral es repeteix. El líder del partit –ja sigui Rajoy o Mas– ha de negar sempre les evidències, tot i que el canó de la pistola fumegi i el cadàver encara estigui calent. Això fins que l’imputat es decideix a cantar. L’extresorer de CDC ha resistit tot el “cas Palau” i només ha trencat el seu silenci fa uns dies, quan s’ha mostrat disposat a col·laborar amb la justícia en el “cas 3%”. Osàcars’ha vist a la presó amb 85 anys amb una condemna de tres anys i mig i havent de fer front al pagament d’una multa de 3,7 milions d’euros. La Fiscalia ha aprofitat l’oportunitat i no ha recorregut el tercer grau penitenciari se li va concedir. No deu haver sigut fàcil la decisió per a aquest censor de comptes i nacionalista convençut que era capaç d’afirmar que el seu partit rebia fons del Palau de la Música per propiciar que a les festes majors dels pobles catalans “sonessin sardanes i no només música andalusa”. El que ell presentava com una ajuda a la cultura tradicional catalana, per a la justícia eren comissions il·legals que CDC va cobrar per almenys 6,6 milions. I Osàcar va ser condemnat.

Jordi Turull, actualment a Junts per Catalunya i el 2010 portaveu de CiU en el Parlament, assegurava el 5 de juliol d’aquell any: “He de dir que el que han fet amb vostè és una de les experiències més desagradables i lletges que he conegut en política”. Turull, ara complint condemna per la seva participació en el procés, era un dels acompanyants habituals d’Osàcar en les seves reiterades visites a la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Un altre dels seus assidus escortes solidaris era Oriol Pujol, ara condemnat pel “cas ITV”.Artur Mas, en canvi, al principi es limitava a posar la mà al foc per l’extresorer, però el 2010 ja se n’anava distanciant. “Jo no estava al corrent de les finances de Convergència”, sentenciava. “Osàcar en tenia tots els poders. En tenia tants que fins i tot podia vendre patrimoni sense consultar-nos res”, concloïa Mas. Es disfressava de lliure albir el que la jerarquia no estava disposat a sotmetre a debat: un disciplinat i estoic comptable catòlic obeïa a un altre catòlic, Germà Gordó –exgerent de Convergència (2005-2010), exsecretari del Govern d’Artur Mas (2010-2012), exconseller de Justícia (2012-2016)–, qui “probablement” –va dir Osàcar fa uns dies davant del jutge– tenia al corrent de tot Artur Mas. Però Mas no en sabia res. Vivia entregat a la gran política, res de menudeses. Osàcar va anar a declarar el 20 d’octubre en una peça separada del “cas 3%”, que, com explicava Jesús García en aquestes pàgines, investiga les suposades donacions de 12 excàrrecs del partit a la seva pròpia formació. El que presumptament es rebia en comissions il·legals es blanquejava per mitjà de xecs d’aquests dirigents que en ocasions rebien després, en efectiu i per la porta del darrere, l’import de la seva donació. La declaració d’Osàcar va servir de base per imputar Gordó per blanqueig divendres passat, un dels últims fusibles d’Artur Mas.

En aquesta situació, no sembla que la cosa vagi per bon camí per a les restes de la vella CDC. Quan Mas la va demolir el 2016, assetjat pels casos de corrupció, va mantenir una mínima estructura per provar de deixar els caps ben lligats. En el guió no figurava que l’“home honrat” que era Osàcar, en paraules del seu ja exadvocat Xavier Melero, es cansés de carregar amb el pes de la porprada aliena amb l’únic premi de consolació del copet a l’esquena. Per Mas, Osàcar és ara “una persona gran” que s’ha tornat “vulnerable” i que l’acusa sense proves.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >