Selecciona Edició
Connecta’t

Artur Mas esquiva (una altra vegada) el 3%

L'expresident, que va sortir airós del ‘cas Palau’, és citat en quatre ocasions pel jutge que investiga el presumpte finançament il·legal de CDC, però no ha estat processat del ‘cas 3%’ pel seu estret vincle amb Gordó i les seves reunions amb empresaris

Artur Mas i Jordi Pujol, el 2010.
Artur Mas i Jordi Pujol, el 2010.

Més que la segona part d'una pel·lícula, el ‘cas 3%’ és la segona temporada de la mateixa sèrie. La trama evoluciona (les donacions substitueixen els diners en sobres), però l'argument és idèntic: el presumpte finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Hi ha personatges que tornen a sortir, com l'extresorer Daniel Osàcar, condemnat pel cas Palau (la primera temporada) i processat ara una altra vegada. I n'hi ha d’altres que són la música de fons de la història però no apareixen en pantalla. Cap d’ells tan destacat com l’expresident Artur Mas.

A la tardor del 2015, la justícia va culminar la investigació sobre l'escàndol del Palau de la Música. El partit va utilitzar el temple modernista com a tapadora per lucrar-se. Ha quedat demostrat (en sentència ferma, primer de l'Audiència Provincial de Barcelona el 2017 i després del Tribunal Suprem aquest any) que Ferrovial va pagar 6,6 milions a CDC a canvi d'obra pública. Com a tresorer, Osàcar feia d'enllaç, mantenia reunions, movia els diners. La Fiscalia va intuir llavors que no devia fer-ho sol, sinó que segurament comptava amb la benedicció d'“alts responsables del partit” mai identificats.

Aleshores, el 2015, Artur Mas s'encaminava a la banqueta. Però no per conèixer o tolerar la corrupció del seu partit, sinó per desobeir el Tribunal Constitucional en organitzar la consulta independentista il·legal del 9-N del 2014. En una entrevista a La Sexta, va defensar la consulta... i Osàcar: “Poso la mà al foc per ell”, va dir. Se la va cremar un mes després quan Osàcar va ser detingut pel cas 3%, amb el qual l'Audiència Nacional ha portat les sospites sobre el dopatge financer de CDC a un altre nivell.

El jutge José de la Mata acaba de processar 32 persones pel pagament de mossegades. Si el cas Palau només va poder arribar a un tresorer (l'altre havia mort), aquesta vegada els indicis assenyalen a quatre responsables del partit que, fins no fa gaire, va ser hegemònic en la política catalana: Osàcar; el seu successor Daniel Viloca; l'excap jurídic Francesc Sánchez i l'exgerent Germà Gordó, molt més que un gerent. Home de la màxima confiança de Mas, va ser secretari del seu primer Govern (2010). Mas va ampliar les atribucions d'aquest càrrec a encomanar-li la “supervisió i coordinació” de l'obra pública a Catalunya.

Els indicis contra Gordó, que va ser conseller de Justícia amb Mas, són demolidors. Un dels empresaris implicats, Juan Manuel Parra, va gravar d'amagat una conversa amb ell. “Cada vegada que et presentis a una cosa, vine a veure’m i parlaré amb el secretari general corresponent, amb el departament corresponent”, se sent dir a Gordó. Un testimoni protegit va esmentar una reunió el 2006 amb Mas i Gordó, en la qual el llavors cap de l'oposició suposadament li va dir: “A partir d'ara, les adjudicacions han de ser a través de Gordó”.

La connexió amb l'exgerent de CDC motiva una de les quatre al·lusions directes del jutge a Artur Mas en l'ordre de processament: recorda que, com a secretari general del partit, va ser ell qui va nomenar Gordó. Mas va ser objectiu prioritari dels investigadors de la Guàrdia Civil, convençuts que la trama arriba a la cúspide i no només a càrrecs intermedis. El sumari conté al·lusions a cites, reunions i xerrades que donen el dubte i la sospita, però que tanmateix han estat insuficients ara per ara per atribuir-li delictes o citar-lo a declarar.

Malgrat quedar fora de la causa, fonts judicials assenyalen que Mas segueix “exposat” i “en situació de màxim risc”. Primer, perquè la Fiscalia pot demanar noves diligències. Segon, perquè hi ha una peça separada oberta que afecta alts càrrecs convergents. I tercer, perquè en una causa amb tants implicats de la CDC no es pot descartar que algun decideixi apuntar cap a dalt per aconseguir una rebaixa de la pena. Alguns empresaris ja han confessat el pagament de comissions.

Reunions

L'escrit del jutge, en qualsevol cas, afegeix que a l'agenda d'un altre empresari (Jordi Soler) hi ha anotades tres reunions sobre una de les 31 adjudicacions sota sospita: un centre cívic a Sant Fruitós de Bages (Barcelona). Una d'elles va ser amb Mas el juny del 2009, un mes abans que els Mossos registressin el Palau de la Música a la recerca de proves de l'espoli comès pel seu president, Fèlix Millet.

Durant el registre, Millet, nerviós, no va deixar de rebre trucades al seu mòbil. La primera va ser d'Artur Mas. Va intentar atendre-la i, quan el fiscal li va recordar que no podia fer-ho, Millet va respondre: “És que és Mas, és que és Mas”. Anys després, en el judici i després d'una tortuosa investigació, va acabar confessant els pagaments a CDC. Osàcar, en canvi, va mantenir el silenci i va continuar sent defensat públicament per Mas com una “persona irreprotxable”.

Malgrat la confessió, ja era tard per apuntar noms que de tota manera no havien estat citats a declarar i la sentència es va quedar en els “alts responsables” del partit. En la seva interlocutòria sobre el cas 3%, i d'una manera similar, De la Mata parla també dels “jerarques” de Convergència.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >