Selecciona Edició
Connecta’t

El procés es cola en les eleccions de la UB

L'ANC va assegurar fa unes setmanes que "no es podia permetre" que els rectorats de les dues grans universitats fossin unionistes

Acte a favor del referèndum a la Universitat de Barcelona, el setembre del 2017.
Acte a favor del referèndum a la Universitat de Barcelona, el setembre del 2017.

L’independentisme continua maniobrant per prendre el control de les principals institucions a Catalunya. Malgrat que el coronavirus, la pressió judicial, el desànim i les divisions internes han frenat la capacitat de mobilització dels seus dirigents, el procés tindrà influència en les eleccions d’aquest novembre al rectorat de la Universitat de Barcelona (UB). La primera volta dels comicis a la UB se celebrarà el 26 de novembre i la segona volta, el 3 de desembre. A la UAB s’ha convocat per al 27 i 28 d’octubre.

Encara ressonen en el claustre les paraules d’Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i exdegana de la seva Facultat d’Economia: “En el moment en què és més necessari, les dues universitats catalanes més grans, la UB i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), estan en mans de rectorats unionistes. No ho hem de permetre”.

Les declaracions de Paluzie es van produir l’agost passat, pocs dies abans que una sectorial de l’ANC anunciés una protesta a la UB durant la Diada perquè consideren que el rector, Joan Elias, no ha donat suport a les reclamacions de l’independentisme. “És curiós que l’ANC dispari contra dues universitats que fan eleccions ben aviat i no parli de les altres universitats catalanes que han seguit la mateixa línia”, va declarar Elias en el programa Aquí, amb Josep Cuní de la SER.

Per la seva banda, Paluzie va afegir: “No és tant que hàgim de tenir rectors independentistes, sinó que respectin els drets fonamentals, el dret d’autodeterminació”. El sobiranisme català critica sobretot que Elias no hagi defensat d'una manera més contundent els membres del seu professorat que estan sent processats per haver format part de la junta electoral de la consulta il·legal d’independència de l’1 d’octubre del 2017. Els grups més irredempts de l’independentisme, com l’ANC i el seu braç sindical, l’Intersindical-CSC, van denunciar en la Diada del 2018 que el rectorat va retirar cartells a favor de la independència. “En nom d’una suposada neutralitat es reprimeix la llibertat d’expressió”, va assegurar l’ANC.

Les eleccions de la UB tindran tres candidats: a més d’Elias, s'hi tornen a presentar el catedràtic de Dret Processal David Vallespín i el catedràtic de Psicologia Joan Guàrdia. Dels tres, només Guàrdia ha defensat públicament postulats en sintonia amb els de l’ANC. L’entitat independentista, amb més de 45.000 socis, no ha explicitat encara el seu suport a cap dels candidats ni s’ha mobilitzat amb una candidatura pròpia, com sí que va succeir en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona.

Guàrdia assegura que el debat electoral s’ha de centrar en els problemes de gestió de la institució. “En clau externa”, afegeix el candidat, “el debat ha de portar la UB a ser un lloc de pensament lliure i de pluralitat, lluny del curt termini de les exigències de la política de partit”.

En un article del setembre passat a La Vanguardia, Guàrdia acusava Elias d’escudar-se en una neutralitat errònia davant del que considera atacs injustificats del poder judicial contra membres de la UB. Vallespín també considera que els problemes de la UB han de centrar la discussió, sobretot, com destaquen els altres candidats, pel que fa a precarietat del professorat i la falta de finançament, encara que concedeix que la qüestió nacional serà present a la campanya.

Influència mínima

Elias espera que el procés aparegui durant la campanya “en un moment o altre, perquè és un tema que preocupa socialment”, però desitja que la seva influència sigui mínima: “El debat s’ha de centrar en la gestió i en l’estratègia de la UB per als propers 30 anys”. El rector opina que aquest conflicte polític és més candent que en les eleccions del 2016.

Elias i Guàrdia sí que han coincidit a criticar la sentència d’un jutjat de Barcelona que a principis d’octubre va anul·lar un manifest del 2019 del claustre de la UB que rebutjava les condemnes als presos independentistes. “Respecto la sentència que condemna la UB per l’aprovació d’un manifest del nostre claustre, però no la comparteixo”, va escriure Elias: “He donat l’ordre de presentar un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Està en joc l’autonomia universitària, un valor fonamental”.

Consens a la UAB

Margarita Arboix, rectora de la UAB, es jubila aquest any i el seu equip ha preparat una candidatura d’ampli consens, l’única que es presentarà a les eleccions. L’aspirant a rector és Javier Lafuente, catedràtic d’Enginyeria Química. Lafuente, que va ser vicerector amb Arboix, explica que la meitat de l’equip de govern repetirà en la seva candidatura. Dues fonts properes a l’equip de govern de la UAB indiquen a EL PAÍS que tant Arboix com Lafuente han sabut formar equips amb diferents sensibilitats en la qüestió sobre la independència. Lafuente afirma que ha format un grup “sobretot pensant en el currículum”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >