Selecciona Edició
Connecta’t

L’ANC irromp als òrgans econòmics després de guanyar a la Cambra

L'entitat situarà un independentista a la presidència de l'òrgan i influirà en entitats com Turisme de Barcelona o Fira

Votants durant les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona.
Votants durant les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona.

L'entrada de l'independentisme a la Cambra de Comerç de Barcelona trastoca el tauler dels organismes econòmics catalans. La candidatura impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va irrompre per sorpresa i va aconseguir 32 de les 40 places del ple escollides per sufragi (d'un total de 60). L'ANC es veu amb prou fortalesa per situar un independentista a la presidència de la Cambra i fer el salt a altres institucions en què participa l'entitat: Turisme de Barcelona (que presideix la Cambra), Fira de Barcelona (el president és proposat per aquest òrgan) o el Consorci de la Zona Franca.

El resultat de les eleccions va agafar per sorpresa l'empresariat català, les tres candidatures que es presentaven amb pretensions d'aconseguir la presidència de la Cambra —dues ni van entrar— i fins i tot la mateixa ANC. L'entitat independentista havia impulsat la candidatura Eines de País amb l'objectiu de donar suport als empresaris independentistes per influir en l'òrgan, però en cap moment va pensar que obtindria una victòria com aquesta. Bona prova d'això és que no havien presentat cap presidenciable, i es van limitar a prometre suport al candidat més afí.

“Amb aquest resultat, ara tot canvia. Potser des de la nostra pròpia candidatura pot sortir el president”, ha assegurat aquest dijous Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC. A l'espera que la candidatura es reuneixi per prendre decisions, fonts properes donen com a possibles candidats a la presidència de l'òrgan Joan Canadell i Pere Barrios. El primer és un conegut independentista, cofundador de Petrolis Independents i del Cercle Català de Negocis. Barrios és expresident de la patronal Pimec a la comarca del Vallès Oriental. No són els únics noms possibles, ja que es dona per fet que s'imposarà una fórmula de presidència compartida i paritària: un home i una dona s'alternaran els quatre anys de mandat.

El proper president rellevarà Miquel Valls —al capdavant de l'entitat des del 2002— i portarà l'independentisme a un important lloc de responsabilitat en el terreny econòmic. La Cambra de Comerç és una corporació de dret públic que representa els interessos de les empreses i els autònoms. Té un pressupost de 19,8 milions d'euros (dels quals 8,2 milions provenen de fons públics) i participa en l'administració d'òrgans econòmics publicoprivats.

Concretament, té presència en els consells de Turisme de Barcelona, Fira de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca, la Cambra de Comerç d'Espanya, l'Autoritat Portuària de Barcelona i el Comitè de Desenvolupament de les Rutes Aèries. En alguns d'aquests òrgans pot designar o proposar càrrecs, com el president de Turisme de Barcelona o de la Fira. “En el cas de Fira de Barcelona els nomenaments de càrrecs per a aquest mandat ja s'han fet, però tindrem capacitat d'influència en totes aquestes institucions. Hem d'autoenfocar-les en el que necessita el país”, afirma Paluzie.

Preocupació política

Tant Manuel Valls com Jaume Collboni, candidats a l'alcaldia de Barcelona, han assegurat que estan preocupats amb el resultat de les eleccions a la Cambra. La presidenta de l'ANC considera que el resultat d'aquests comicis mostra que “l'establishment empresarial està pagant el comportament que va tenir l'octubre del 2017”, quan milers d'empreses van traslladar la seu social per la declaració d'independència.

“La seva actuació ha generat que la base social, la petita i mitjana empresa, hagi vist que era important votar, que no es podia deixar en mans de les empreses de sempre els llocs de responsabilitat”, afegeix. La victòria dona suport a aquesta entitat, que vivia hores baixes en perdre protagonisme la seva aposta per la unilateralitat.

Malgrat el resultat, la irrupció de l'ANC a la Cambra de Comerç no implica necessàriament que el món empresarial català sigui majoritàriament independentista. Els comicis de l'òrgan, que s'havien fet per última vegada el 2010, sempre havien despertat poc interès entre els empresaris i autònoms que tenien dret a vot. Aquesta vegada, amb 17.224 empreses que van anar a votar (moltes d'elles animades pel vot per correu i pel vot electrònic, que s'ha utilitzat per primera vegada en aquestes eleccions), es considera que un 4,1% de participació és un èxit.

La candidatura Eines de País admet que es va beneficiar de la mobilització de l'empresariat. A l'espera dels resultats definitius, que es coneixeran dilluns, l'ANC ja té 31 cadires al ple (a les quals es va afegir ahir la de Joan Font, de Bon Preu) dels 40 epígrafs (grups econòmics) que s'escollien democràticament fins dijous. Cal afegir-n'hi 14 més que accedeixen al ple perquè paguen una quota més alta que la resta (uns 75.000 euros anuals) i sis més que són proposats per les patronals Foment del Treball i Pimec.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >