Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona, una ciutat sense bars

El sector de la restauració tanca a Catalunya lamentant el poc marge que ha tingut per afrontar les restriccions

Cadires apilades davant del Zúrich de Barcelona, tancat aquest divendres.
Cadires apilades davant del Zúrich de Barcelona, tancat aquest divendres.

La nit del dijous va ser angoixant per als restauradors de Catalunya. El dia abans van descobrir que havien d'aturar la seva activitat almenys durant dues setmanes, una mesura que forma part del nou paquet de severes restriccions aprovat per la Generalitat per frenar l'expansió de la covid-19. En 48 hores, expliquen Luz Tamara i Edu Cruz, propietaris de Sur Café, un establiment de l'Eixample de Barcelona, havien de gestionar el tancament. “I què faig jo amb el que tinc a les neveres per a una setmana? És gènere perdut”, diu Tamara. La incertesa es va mantenir fins a la mitjanit, a l'espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) autoritzés o no les restriccions. “Davant de tant desconcert, a última hora vaig trucar als Mossos d'Esquadra i al 112″, recorda Tamara, "em van dir que sabien el mateix que jo, que seguís les notícies per assabentar-me si finalment tancàvem”.

“Fins a última hora de la nit no sabíem res. Això no és competent. Tancar d'un dia per l'altre em suposa almenys perdre un 40% del que he invertit en gènere”, lamenten Marc Ferrer i la seva dona, Ceci Nieto. Aquest divendres a primera hora s'havien reunit amb els seus empleats del restaurant Can Pascual, al carrer Calàbria. Encara esperaven la decisió del TSJC. “Que almenys ens deixin obrir la terrassa”, confiava Ferrer. D'això depenen dos contractats a la cuina, que estaven en període de proves i que, si tornen a tancar, no podran continuar. La resta de la plantilla, set empleats, tornaran a acollir-se a l'expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO). La suspensió de l'activitat pot afectar 200.000 treballadors. En l'acumulat de l'any, en l'àmbit de l'hostaleria hi ha a Catalunya més de 116.000 empleats en ERTO.

La gran majoria d'establiments ha apujat la persiana per vendre begudes i altres productes per emportar, però és una opció insuficient per cobrir les despeses d'explotació, confirma Jing Cui. Ella i el seu marit van agafar al juny les regnes del bar Mercadillo, al carrer Londres. El pitjor d'obrir un negoci en plena pandèmia de covid-19 és la incertesa. “Un dia creus que millora una mica però l'endemà torna a empitjorar”, diu Jing. En aquests mesos ha passat de tenir dos empleats a treballar només ella i el seu marit. Per a aquesta restauradora d'origen xinès, el tancament del seu bar és absurd. “Per què jo i no els autobusos i el metro, que van plens?”.

La comparativa amb el transport públic és recurrent entre tots els entrevistats, excepte en el cas de David Castellanos, gerent del Frankfurt Rosellón. Castellanos opina que les mesures són necessàries per millorar la situació sanitària. Sí que lamenta la sorpresa de l'anunci del tancament: “Sabíem que a la tardor hi hauria una altra onada, però això ens ha agafat desprevinguts perquè ha estat d'un dia per l'altre”.

Castellanos recorda que les noves mesures afecten també els proveïdors d'aliments: “És un efecte dòmino. Al comercial que em ven el pa per a les hamburgueses, per exemple, els ingressos li cauen en picat”. Una portaveu de Mercabarna, principal centre de distribució d'aliments per a la restauració i comerços a Catalunya, informa que l'impacte en la majoria de les seves empreses és mínim perquè “el que la gent no consumeix en hostaleria ho compra per consumir-ho a casa”. On sí que hi ha una afectació important, segons l'oficina de premsa de Mercabarna, és en els majoristes de peix fresc per a restaurants. Professionals com Jaume Loré, proveïdor de peix per a l'hostaleria, es tornen a quedar sense ingressos. Durant la pandèmia havien tancat sis dels seus setze clients, sis locals del nucli antic de Barcelona que depenien del turisme. “Els deu que em quedaven havien aconseguit recuperar un 50%, un 60% de la facturació", detalla Loré, “però ara, una altra vegada, ens quedem altre cop sense treballar. La meva dona regenta una creperia que també ha tancat. No tenim ingressos i hem de continuar pagant la hipoteca, els préstecs, l'escola dels nens. Com pot aguantar això una família?”.

Cruz i Tamara havien aconseguit recuperar a l'octubre un 60% de la facturació habitual a la seva cafeteria. Amb prou feines van poder aguantar el negoci després del confinament de primavera, sobretot gràcies a l'esforç familiar i al crèdit ICO que els van concedir. Ara esperen que els problemes s'agreugin, i la seva principal preocupació és com la caiguda dels ingressos domèstics pot afectar l'educació dels seus dos fills. De moment, expliquen disgustats, aquest curs han hagut de canviar els centres educatius on estaven matriculats.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >