Selecciona Edició
Connecta’t

“A Madrid la incidència és més alta i no han tancat bars”

Propietaris de bars i restaurants de Barcelona acullen amb malestar el tancament i reclamen ajudes

Clients al bar Canigó, a Gràcia, aquest dijous, últim dia que ha obert abans de la restricció.
Clients al bar Canigó, a Gràcia, aquest dijous, últim dia que ha obert abans de la restricció.

El Miquel, tercera generació al Bar Canigó, fundat el 1922 a la plaça de la Revolució, a Gràcia (Barcelona), diu que ja ho sabia. Sospita que el Govern actua igual que el britànic per frenar la covid-19. I ho il·lustra afirmant que a Liverpool ja han tancat molts bars i que també es va dir allà que es limitaria el nombre de comensals en els dinars de Nadal. Asseca gots, els col·loca als prestatges i parla sense parar. Diu que pot estar hores. Està fart. “Que ens tanquin, molt bé, però que ens donin ajudes. I que no ens venguin la moto", afirma demanant la complicitat de les administracions.

Mitja dotzena de clients són al bar llegint o fent un cafè. El Miquel assenyala les taules i assegura que ha fet els deures reduint l'aforament a la meitat, aplicant mesures higièniques i complint els horaris de tancament a la mitjanit. “I ells?”, es pregunta, “han fet els deures?, han contractat més metges quan es temia la segona onada?”. I afegeix: “Per què poden estar 45 persones dins del bar i alhora em redueixen l'aforament de la terrassa a 14 persones? Això sí: venen urbans de paisà a controlar el nombre de clients. Van sumar malament i em van multar”.

El tancament de la restauració decretat pel Govern ha posat el gremi al límit, ja molt afectat per la crisi i que ha vist com la seva recaptació es desplomava. El Jordi, de 44 anys, del bar La Trini, al costat dels cinemes Verdi, estava pendent a veure què deia aquest divendres el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre la clausura. Però el Govern no ha esperat ni la decisió judicial. “Cal prendre mesures, però a Madrid la incidència és més alta i no han tancat bars”, lamenta el restaurador, que ha passat de servir 100 menús a 30.

A l'altra punta de Barcelona, el Josep, de 57 anys, del bar La llesca, al carrer Malats amb Gran de Sant Andreu, apuja la persiana i col·loca el cartell del menú a 11 euros. El seu bar tenia un aforament de 74 persones i ara és de 35. “Si fem 30 menús ja és una festa. Abans era el típic d'un dia molt fluix”, diu. La seva idea és fer menús per emportar però avisa que o en fan 50 o els números no surten.

“El tancament és com tornar a començar”, lamenta la treballadora d’un centre de bellesa de Sants

A la restauració li queda almenys aquesta opció. No és el cas dels salons de bellesa, que han treballat a tota màquina quadrant i avançant agendes. El tancament els ha caigut com un gerro d'aigua freda. Al mateix carrer, Sandra Cabaco, de 38 anys, del centre Drasan, atén des de la porta. “Ho hem rebut fatal. Gairebé em poso a plorar. No espero ajudes. Només que no siguin més de 15 dies”, diu mostrant que fa servir guants i mascareta. No entén què els distingeix de les perruqueries per haver de tancar.

Molt a prop, l'Ainhoa, de 19 anys, del saló Studio Lashes, que col·loca pestanyes postisses, es veu venir el seu segon ERTO. “Em sembla supermalament, tot això”, afirma. Viu a Sabadell i diu que al tren, almenys de nit, no es respecten les distàncies. “El tancament és com tornar a començar. Suposo que anirem a l'ERTO i això és un 70% del sou”, assenyala Carla Stefania, de 26 anys, treballadora del saló French Kiss i estudiant d'ADE, assenyalant les mampares i mesures de prevenció. La parella de l'Ainhoa viu a París i la de la Carla, a Holanda. Saben que en aquests països estan aplicant mesures restrictives però això no els treu de sobre el neguit. La sort va per barris perquè l'Alex, un perruquer, vol llegir bé el decret del Govern. No sap ja, amb la por de la clientela, si li surt més a compte acollir-se als ERTO o tenir obert.

A la plaça Orfila, davant de l'església de Sant Andreu de Palomar, la Berta, de 21 anys, i el Joan, de 23, universitaris, que segueixen les classes per internet, aprofiten la terrassa d'un bar abans del tancament. “Em semblen bé les mesures però podien pensar en el transport públic”, diu la Berta. Són al bar Orfila 9. L'acaba d'assumir Macarena Salas, de 40 anys, i la seva parella Marc Revilla, de 43. Orgullosa de la gegantina foto en blanc i negre de Sant Andreu del local, no amaga cert empipament amb el tancament però està convençuda que el bar anirà bé. “La gent ens ha donat suport. Ens hem deixat diners en gel, sabó, mascaretes. I si algú no se la posa, l'aviso”, diu.

Plou ja sobre mullat a Ciutat Vella, on els bars, restaurants i comerços pateixen la garrotada de la desaparició del turisme. Esquitxada de rètols que diuen "es lloga", la Rambla de Catalunya també ha patit aquesta sacsejada. És l'hora de dinar i una botiga de roba de dona, a la Rambla de Catalunya, està buida. Només dues encarregades parlen al mostrador. “És l'habitual”, admet María Torelló, preparada ja per controlar des d'avui que el local tingui el 30% de l'aforament. “Haurem de posar algú a la porta explicant-ho”, afirma. Les vendes han caigut un 60%, però és comprensiva amb les restriccions. “Dissabte la botiga era plena de gom a gom. Vaig haver de dir a clients que es posessin gel i la mascareta. La gent ha oblidat en dos mesos el que va passar i que estem en pandèmia”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >