Selecciona Edició
Connecta’t

La mort del Guillem ja té explicació

Carlos Marques-Marcet torna al festival de Màlaga per narrar la història del jove antifeixista assassinat a València per un grup de neonazis l'any 1993

L'actor Yani Collado encarna Guillem Agulló a 'La mort del Guillem'.
L'actor Yani Collado encarna Guillem Agulló a 'La mort del Guillem'.

Només una mare sap el dolor de perdre un fill. Només els qui han patit de prop una mort inesperada i anticipada saben com les seves conseqüències poden destrossar tota una família per sempre. Encara més quan l'assassí del teu nen campa lliure i la ferida continua oberta 27 anys després. La matinada de l'11 d'abril del 1993, el neonazi Pedro José Cuevas va clavar una navalla al cor de Guillem Agulló, que només tenia 18 anys. Els tribunals van reduir l'assassinat a una simple baralla entre joves, però el poble no ho ha oblidat. La figura d'aquell nano antifeixista, antiracista i rialler continua sent avui un símbol de la lluita popular. També un tema tabú que ara s'ha convertit en pel·lícula: La mort del Guillem. El film està dirigit per Carlos Marques-Marcet, doble guanyador de la Bisnaga d'Or al Festival de Cinema de Màlaga, cita on s'estrena l'obra aquest dilluns a la tarda.

“Quan vaig començar a parlar amb la família per preparar el guió, el pare del Guillem em va dir: ‘Si aconseguiu fer la pel·lícula, ja podrem deixar d'explicar la història i que aquesta s'expliqui per si mateixa”, explica Marques-Marcet, que va rebre l'encàrrec per dirigir aquest projecte a principis del 2019 en ple rodatge d'En el corredor de la muerte. “Quina responsabilitat”, va pensar llavors el cineasta, que barreja a la pel·lícula realitat i ficció d'una manera natural. Les imatges d'arxiu amb un rodatge que no va estar exempt de sobresalts. L'actor que havia d'encarnar Guillem Agulló es va retirar del projecte uns dies abans de començar els assajos per por de tenir el mateix final que el jove valencià. Alguns van increpar l'equip a Burjassot i algú altre va estampar el nom de Vox sobre una pintada en homenatge al noi assassinat. “Notes la violència”, assegurava llavors Marques-Marcet. És el que encara li passa avui a la família Agulló de manera constant. Especialment en cada aniversari de la mort del Guillem: trucades amb amenaces, cartes anònimes, pintades amb simbologia feixista a la façana de casa seva.

Aquesta violència queda reflectida a La mort del Guillem, on els silencis durant els sopars familiars parlen més que qualsevol diàleg, com les discussions, els gestos i els plors. És precisament el punt de vista familiar a través del qual es narra una història que no hauria d'haver passat mai. Durant la Setmana Santa del 1993, Guillem Agulló se'n va anar d'acampada amb uns amics a Montanejos, a la província de Castelló. Era nedador —va ser preseleccionat per als Jocs Olímpics de Barcelona— i tenia un fort compromís polític antifeixista. Un d'aquells dies de vacances un grup de nenonazis va anar cap a ell i el va matar clavant-li una navalla. “Tenia el cor tan gran que va ser fàcil encertar la diana”, subratlla la seva germana Betlem —interpretada per Mar Linares— a la pel·lícula, que protagonitzen Pablo Molinero i Gloria March, a més de Yani Collado.

Carlos Marques-Marcet, aquest diumenge, a Màlaga.
Carlos Marques-Marcet, aquest diumenge, a Màlaga.

D’assassinat polític a baralla entre joves

Els agressors se'n van anar cantant el Cara al sol amb el braç estès, segons van declarar els amics del Guillem en un procés judicial que es desgrana pacientment al film. El tribunal va acabar esborrant la causa política durant el procés: ho va considerar una baralla més entre joves i va acabar absolent la majoria dels suposats implicats i condemnant l'autor material, Pedro José Cuevas, a 14 anys de presó per homicidi. Només en va complir quatre. Uns anys més tard es va presentar a l'alcaldia de l'Ajuntament valencià de Xiva com a candidat d'Aliança Nacional i va tornar a ser detingut en l'operació Panzer. “Guillem, jódete”, segueix sent avui un crit de guerra de la ultradreta valenciana.

“Crec que és molt interessant entendre què va passar llavors per veure les similituds i les diferències amb el que està passant ara”, explica Marques-Marcet. Aquell 1993 era l'any de l'Espanya més internacional que treia pit després de l'èxit de Barcelona 92 i l'Expo de Sevilla. “Temps de massilla, no d'enderrocaments”, diu l'advocat als pares del Guillem, conscient que la democràcia tot just estava apuntalada i que el franquisme encara estava molt arrelat a la Comunitat Valenciana. “Encara avui hi ha moltes coses del règim anterior que no han marxat”, diu el director de la pel·lícula, que subratlla com la seva generació —té 37 anys— ha crescut amb idees qüestionables, “com que la Transició no es podia criticar”.

Per això creu que és un bon moment per revisitar la història, entendre on van sorgir algunes situacions que encara no han estat resoltes quatre dècades després de l'arribada de la democràcia: “És molt simptomàtic que joves de classe obrera com els qui van matar el Guillem ho fessin en defensa de la ultradreta, de les classes altes. És una cosa que, en certa manera, continua passant”. “Què estem fent malament, doncs?”, es pregunta el director. La mort del Guillem ofereix algunes respostes.

“Els premis t’animen a seguir”

Després d'obtenir la Bisnaga d'Or per 10.000 quilòmetres i Els dies que vindran, Carlos Marques-Marcet va rebre diumenge a la nit el premi Màlaga Talent al Festival de Cinema malagueny. “El més normal és rebre'l al final de la teva carrera, quan ja estàs acabant; però això és un impuls, t'ajuda a entendre que hi ha gent que va al cine a veure les teves pel·lícules”, assegura el cineasta. “És com un copet a l'esquena, t'anima a seguir, insisteix, tan agraït com sorprès d'obtenir un reconeixement a la seva trajectòria quan aquesta es troba en plena efervescència. De fet, acaba de rodar amb Pablo Messiez un capítol de la sèrie Escenario 0 per a HBO, plataforma per a la qual també ha gravat En casa donant el seu punt de vista sobre el confinament. També està donant forma al seu proper llargmetratge, que escriu des de fa un any. “L'exigència genera dubtes”, diu, amb la il·lusió de portar a Màlaga aquesta propera pel·lícula. Aconseguir una altra Bisnaga d'Or? “Tant de bo”, afirma.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >