Selecciona Edició
Connecta’t

La por d’encarnar Guillem Agulló, el jove mort per la punyalada d’un neonazi

El rodatge de la pel·lícula per a televisió sobre l'antifeixista valencià assassinat el 1993 arriba al polèmic judici després de superar un problema de càsting i la pressió ambiental

Carme Salvador i Guillem Agulló, amb Yani Collado, que interpreta el fill de tots dos, mort fa 26 anys.
Carme Salvador i Guillem Agulló, amb Yani Collado, que interpreta el fill de tots dos, mort fa 26 anys.

Guillem Agulló era un jove antifeixista, nacionalista, esportista, va arribar a estar preseleccionat en natació per als Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. Un any després va morir com a conseqüència de la punyalada que li va clavar al cor el neonazi Pedro Cuevas a la població castellonenca de Montanejos. Tenia 18 anys. Aquell crim va marcar tota una generació. Cuevas va ser condemnat a 14 anys de presó per homicidi, però va sortir al cap de quatre per bon comportament. El tribunal va entendre que va ser una baralla juvenil, sense implicació política.

No obstant això, "Guillem, jódete" es va convertir aviat en una ominosa pancarta, un crit provocador de l'extrema dreta valenciana que perviu encara avui. Aquesta pintada ha tornat ara a Burjassot, la població natal del jove independentista, amb motiu del rodatge de La mort de Guillem, la pel·lícula per a televisió dirigida per Carlos Marqués-Marcet (Goya com a millor director novell per 10.000 km). Aquest crit és el motiu pel qual ha renunciat el primer noi que va ser triat en el càsting per interpretar el que va ser militant antiracista del col·lectiu Sharp.

“Just abans de començar els assajos, el noi ens va dir que no ho podia fer perquè tenia por de ser un altre Guillem”, recorda Marc Roma, de Som Batabat, productora, en col·laboració amb Lastor Media i Suicafilms, d'una pel·lícula que ha rebut l'ajuda de les televisions autonòmiques valenciana, À Punt, i catalana, TV3. “El rodatge viu sota l'amenaça. No és fàcil. La realitat es filtra”, assenyala Rafa Molés, de Suicafilms. Marqués-Marcet també recorda que durant la filmació d'una manifestació a Burjassot una dona els va increpar i els va demanar que marxessin i expliquessin la vida d'algú altre. Algú va estampar el nom de Vox, la formació d'extrema dreta i tercera força política al Congrés de Diputats, sobre una pintada en homenatge a la figura del jove. "Notes la violència", comenta el director, després d'acabar de filmar una de les escenes del polèmic judici contra Cuevas i els seus amics d'extrema dreta, que eren amb ell a Montanejos i que van ser absolts.

No deixa de sorprendre la fumera que hi ha al saló d'actes de l'Institut de la Ciutat l'Aprenentatge, de València, que ha estat adaptat per a la pel·lícula, amb un pressupost que de moment és de 850.000 euros. L'espai recrea la sala habilitada de l'extinta Bancaixa de Castelló on es va fer la vista. Llavors, a mitjans dels noranta, encara es fumava a tot arreu. 

Yani Collado no va participar en aquestes escenes del judici, lògicament. Al principi, havia d'encarnar un amic del Guillem, però l'imprevist d'última hora el va catapultar al paper del jove mort fa 26 anys. Aprofitant aquestes escenes, Collado va comparèixer aquest dimeres amb els pares, Guillem Agulló i Carme Salvador, davant dels mitjans de comunicació. Té 23 anys i milita en el moviment antifeixista i antiracista Sharp, com el Guillem. Fins i tot hi té certa semblança física. Fins al punt que, mig de broma, algú va dir que havia d'interpretar-se sobretot a si mateix. Ell no és actor professional, com bona part del repartiment. Corpulent, rialler, Collado assenyala que coneixia la figura d'Agulló tot i que ara ha hagut de descobrir la seva faceta més íntima. Afegeix que entén que potser els pares se sentissin còmodes amb la seva presència.

Els pares de Guillem Agulló s'han mostrat en tot moment contents amb el projecte cinematogràfic. "Estem satisfets perquè el Guillem representa el motiu pel qual hem de seguir lluitant davant l'auge de l'extrema dreta. La ferida es reobre, però en positiu", diu el pare. “La pel·lícula ens permet arribar a molta gent a qui no podríem accedir per explicar la veritat i que se sàpiga que no va ser una baralla entre joves, sinó un crim polític. L'assassí tenia una ideologia”, comenta la mare.

Pedro Cuevas, l'home que va matar el Guillem, va ser un dels 18 processats el 2014 per tinència il·lícita d'armes prohibides i per associació il·lícita (pertanyien al Frente Antisistema). Se'ls van requisar un llançagranades, escopetes de canons retallats o destrals de doble tall, a més d'esvàstiques i propaganda nazi. Van ser absolts en declarar-se il·legals les escoltes policials que van permetre'n la detenció.

El director del film, guanyador del premi a la millor pel·lícula en l'últim Festival de Màlaga per Els dies que vindran, assenyala que estan intentant ser els més fidels possible als fets i als escenaris on van succeir. "Per a mi no existeix l'esfera íntima sense la política ni l'esfera política sense l'íntima”, comenta sobre la pel·lícula, en què participen els actors Pablo Molinero i Glòria March com a protagonistes per encarnar els pares. La pel·lícula és també un homenatge a ells i a la seva lluita per mantenir viva la memòria del seu fill. "Sí, ho sé, però no sé si la podré veure, la veritat", comentava un emocionat Guillem Agulló.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >