Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona manté el Zoo i trasllada de zona els lleons

L'Ajuntament garanteix les inversions en el parc fins al 2031

una lleona amb el lleó mascle del zoo de Barcelona.
una lleona amb el lleó mascle del zoo de Barcelona.

Les tres lleones –la Run-Run, la Nima i la Zala, de 16 anys– i el lleó –el Kiumbe, de quatre– del Zoo de Barcelona van ser traslladats a una nova zona del parc a finals del mes de febrer. La pandèmia pel coronavirus i els compromisos polítics han provocat que la inauguració oficial d'aquest espai, dedicat a la sabana del Sahel, no es produís fins aquest dimarts.

El primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, i la tercera tinenta d'alcalde, Laia Bonet, van visitar aquest dimarts les instal·lacions del Sahel on aquests felins comparteixen espai –amb divisions gairebé invisibles– amb les girafes i les tres elefantes que segueixen al parc zoològic.

El Sahel és el primer espai que s'inaugura després que el Zoo fos qüestionat durant molts anys. De fet, fruit d'aquest debat sobre el seu futur, l'equip de govern va concloure fa només unes setmanes el trasllat dels últims tres dofins del parc barceloní cap a un delfinari de Grècia i va complir la promesa de convertir Barcelona en una ciutat lliure de cetacis en captivitat.

Bonet va assegurar que l'espai del Sahel s'inclou en el pla estratègic del nou model de zoo, que contempla la participació en projectes de fauna en els hàbitats naturals. La tinenta d'alcalde va garantir que el calendari d'inversions en el parc zoològic està garantit fins al 2031.

El debat del futur del Zoo de Barcelona va marcar el final del mandat passat. El 3 de maig del 2019 –quan governava l'equip d'Ada Colau en solitari–, el ple municipal aprovava, amb el suport de BComú, PDeCAT i ERC –i el vot en contra de Cs, PSC i PP–, la modificació de l'ordenança de protecció d'animals. Aquesta modificació partia d'una iniciativa popular d'un grup animalista i prohibia la reproducció d'espècies que no poguessin ser alliberades. Una restricció que abocava gairebé al tancament de la instal·lació. La iniciativa, suavitzada en el text aprovat, tenia matisos i situava la direcció del Zoo perquè redactés un projecte específic perquè es determinés, per a totes les espècies que hi ha al parc, si seria viable en un futur la seva reproducció i reintroducció a curt, mitjà o llarg termini. El text proposava traslladar els animals que poguessin ser derivats a “santuaris o refugis” i els que no seguirien al parc la resta de les seves vides.

En aquell ple també es va votar el Pla estratègic confeccionat per la direcció i els treballadors del parc que marcava una sèrie d'inversions en el recinte que s'havien de produir des d'aleshores fins al 2031. Tots els partits van votar a favor del pla, que permetia reformar unes instal·lacions que en alguns casos són de 1892. Paradoxalment, en aquell ple es va votar el tancament per esgotament de la instal·lació i també inversions per modernitzar el Zoo.

Després de les eleccions, el PSC ha agafat les regnes del parc. Amb la inauguració del Sahel es continua amb el calendari del pla estratègic del Zoo, que ara té pendent crear un centre d'interpretació i altres espais com a bioma de la Mediterrània, un jardí de papallones i un pavelló d'invertebrats.

El nou espai dels lleons té una extensió d'uns 2.000 metres quadrats que inclouen uns 400 metres quadrats de dormitoris i està constituït per dunes i roques d'aspecte similar a les zones muntanyoses del Sahel.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >