Selecciona Edició
Connecta’t

L’Ajuntament de Barcelona inicia la fi del seu zoo del segle XIX

Els treballadors estan en vaga arran de l'ordenança que prohibeix la reproducció al parc tret que sigui per repoblar fauna en perill d'extinció

Un exemplar de rinoceront a les instal·lacions del Zoo de Barcelona. En vídeo, Barcelona aprova la reforma conservacionista del zoo.

Els elefants, lleons, camells, girafes i ossos del Zoo de Barcelona aviat seran història després que el ple de l'Ajuntament hagi modificat, aquest divendres al matí, l'ordenança de protecció d'animals per transformar la instal·lació en el primer parc zoològic “animalista” d'Europa. Un canvi que ha motivat les protestes dels treballadors de la instal·lació, que consideren que l'equip de govern d'Ada Colau –amb el suport d'ERC i el PDeCAT– ha posat la primera pedra del que suposarà, en pocs anys, la clausura d'un parc inaugurat el 1892.

L'ordenança aprovada marca que els animals que no estiguin en perill d'extinció deixaran de reproduir-se al zoo. D'aquesta manera cangurs, elefants o ossos desapareixeran quan morin els actuals exemplars. L'articulat del document aprovat aquest matí anuncia que tots els exemplars que es trobin en bones condicions per ser traslladats a un “santuari, refugi o equivalent” hi seran derivats. Al zoo barceloní viuen actualment 2.000 animals de 300 espècies diferents.

Leonardo Anselmi –que també va coordinar la iniciativa legislativa popular per abolir les corrides de toros a Catalunya– ha promogut una xarxa de zoos que ha batejat com a “Zoos pel Canvi”. De moment, són pocs els parcs que han adoptat aquest model, encara que a l'Argentina ja han començat a treballar en aquest sentit l'Ecoparc de Mendoza i el de Buenos Aires.

La iniciativa ciutadana impulsada per l'entitat animalista Libera ha aconseguit modificar la normativa de la instal·lació i incidir directament en els criteris de reproducció de les espècies. Alejandra García, l'activista de Libera que ha llegit a la sala de plens la modificació de l'ordenança abans de la seva votació, s'ha mostrat “feliç” perquè ja sap a quin santuari, el del sud de França, seran traslladades les tres elefantes de Barcelona, la Susi, la Yoyo i la Bully.

Aquells animals que no puguin seguir aquest mateix camí es quedaran al zoo i la direcció té tres anys per dissenyar un projecte per a cada espècie. Entre els objectius previstos també hi ha la recuperació de la fauna a diverses zones. Per això, el document haurà d'“especificar, entre altres aspectes, com la reproducció d'aquests animals contribuirà amb beneficis quantificables a la conservació i viabilitat de l'espècie i de l'hàbitat natural objecte de conservació a curt, mitjà i llarg termini, així com les fases en què es farà la reintroducció o reforç de poblacions en la natura. Tots els projectes d'espècie hauran de contenir la reintroducció o el reforç poblacional en alguna de les seves fases”. De tal manera que si els documents no asseguren que les espècies puguin ser alliberades en un termini de temps es deixaran de reproduir.

Segons els treballadors del zoo, això suposa la fi del parc perquè la majoria d'espècies es reprodueixen per conservar-les, ja que no hi ha programes de reintroducció en la natura i els experiments que s'han fet sempre han acabat amb mals resultats: amb la mort de l'animal criat en captivitat. De fet, en l'actualitat només 11 espècies del zoo de Barcelona poden reintroduir-se en la natura: el ferreret, la trenca, el voltor negre, el martinet blanc, el voltor comú, la tortuga mediterrània, el tritó del Montseny, la tortuga de rierol, el becplaner i el gamarús. García ha estat taxatiu en aquest punt: “Si animals com els simis no poden viure en la natura deixarem de reproduir-los encara que es trobin en perill d'extinció. No podem permetre que hi hagi individus que estiguin predestinats a malviure en gàbies”.

La nova normativa prohibeix també el culling, o el que és el mateix, el sacrifici d'animals sans per problemes de consanguinitat. A més, l'ordenança posa fi a l'associacionisme que garantia la supervivència dels parcs actuals. L'Ajuntament de Barcelona es desfà de les xarxes internacionals de zoos que s'intercanviaven animals per evitar consanguinitats i garantien el futur de les espècies.

BComú, el PDeCAT i ERC avalen l’ordenança

El ple de l'Ajuntament de Barcelona portava aquest matí a votació dos documents relacionat amb el zoo. D'una banda, el pla estratègic confeccionat per la direcció i els treballadors del parc i que dota de 65 milions d'euros –des d'avui fins al 2035 la infraestructura per reformar unes instal·lacions que en alguns casos són del 1892. El pla ha rebut el suport de tots els partits. D'altra banda, també s'ha aprovat la modificació de l'ordenança d'animals impulsada per l'entitat animalista Libera. L'ordenança ha obtingut els vots a favor de BComú, el PDeCAT, ERC i el regidor no adscrit (i actor) Juanjo Puigcorbé. Cs, el PSC, el PP i el regidor no adscrit Gerard Ardanuy han votat en contra de l'ordenança i la CUP s'ha abstingut.

La tinenta d'alcalde d'Ecologia, Janet Sanz, ha destacat que la modificació de la normativa era una assignatura pendent: “Ens permetrà desplegar un zoo del qual tots ens sentim orgullosos i del qual puguin gaudir els veïns durant molts anys”. Sanz s'ha compromès a mantenir els llocs de treball dels treballadors del parc. Des del PDeCAT, el regidor Jordi Martí ha subscrit la idea de conservació dels llocs de treball dels empleats. El regidor d'ERC, Jordi Coronas, ha retret a l'equip de govern que deixés per a l'últim ple la modificació de l'ordenança.

En signe contrari, Santiago Alonso de Ciutadans ha justificat el seu vot en contra de la iniciativa ciutadana després que aquesta hagi rebut més de 300 al·legacions de la comunitat científica i les universitats. La socialista Carmen Andrés ha denunciat que el pla estratègic i l'ordenança són contradictoris. El regidor del PP, Alberto Villagrasa, ha anunciat que amb l'aprovació de l'ordenança “el zoo està abocat a morir”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >