Selecciona Edició
Connecta’t

Explorant l’autopista dels cetacis

El projecte Ahab investiga si els canyons submarins del nord de Catalunya són un hàbitat de catxalots i caps d’olla

Un catxalot en aigües del cap de Creus.
Un catxalot en aigües del cap de Creus.

¿És el sector nord de l'anomenat corredor de migració de cetacis del Mediterrani un hàbitat de bussejadors de gran profunditat com els caps d'olla comuns, els catxalots o els zífids de Cuvier? Mitja dotzena de biòlegs de Submon, entitat dedicada a l'estudi i divulgació del medi marí, van sortir dimarts del port de Roses (Alt Emprodà) cap a alta mar per intentar respondre a aquesta pregunta. Seran un mes a entre 12 i 20 milles del cap de Creus i intentaran esbrinar si aquest tram nord del corredor és utilitzat per aquestes tres espècies de grans animals marins per viure o alimentar-se. El projecte té el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri de Transició Ecològica.

Submon va identificar el 2010 la part nord del corredor com una possible zona d'alimentació de cetacis de busseig profund, del catxalot en particular. Ara el Projecte Ahab, que porta el nom del capità protagonista de la novel·la Moby Dick, vol confirmar la zona com a rellevant per a l'alimentació i per a la connectivitat d'aquests cetacis a la zona del corredor amb la població del nord-est de les illes Balears.

Les dades d'Ahab, a més, serviran per estimar l'abundància i crear models lineals generalitzats de les espècies de busseig profund a l'àrea, reforçant així el valor del corredor, que abasta una superfície marina de 46.000 quilòmetres quadrats i transcorre d'Alacant a Girona en paral·lel l'arxipèlag balear. Fonts de Submon creuen que “l'obtenció de dades que ajudin al coneixement de la densitat, els moviments, l'estacionalitat i l'ús de l'hàbitat dels cetacis en aquesta àrea és imprescindible per aconseguir una gestió correcta d'aquest espai”, considerat el 2018 Àrea Marina Protegida (AMP).

El director de l'entitat i integrant de l'expedició, Manel Gazo, explica que “l'establiment d'AMP és efectiu si l'àrea té prou extensió —com en aquest cas— i si es coneix prou l'ecologia de les espècies que l'habiten per poder regular i fer una gestió adequada”. En aquest sentit es mostra optimista que “les dades d'aquest projecte contribueixin a aquesta gestió”.

Zona d’aliments

A causa que la zona del canyó de Creus es caracteritza per tenir una orografia abrupta de grans profunditats i pendents elevats, les espècies de cetacis que es troben amb més freqüència són els de busseig profund, com el zífid de Cuvier o el catxalot.

Precisament els biòlegs de Submon van detectar el 2010 una zona entre 1.000 i 2.000 metres de profunditat on s'alimentaven els catxalots. El catamarà de l'expedició actual està equipat amb un hidròfon —un micròfon que s'usa sota l'aigua— per intentar confirmar de nou la seva presència. Normalment els catxalots fan immersions profundes, d'entre 30 i 60 minuts i emeten constantment uns sons coneguts com a clics. Aquests clics s'utlitzen per ecolocalitzar aliments. L'ús de l'hidròfon d'arrossegament durant l'estudi permet localitzar els individus, determinar l'ús de clics utilitzats per a l'alimentació i registrar els seus temps d'immersió. Una vegada han menjat, necessiten pujar a la superfície uns 25 minuts a respirar. És el moment que els biòlegs aprofiten per fer els albiraments d'aquests animals, explica la directora del projecte, Carla A. Chicote, ja que passen el 90% del temps submergits, de manera que són difícils de veure.

“Quan surten se'ls pot fotografiar i cada foto és com un identificador de cada animal, com una empremta perquè cada aleta és diferent, tenen marques diferents d'interacció que han anat adquirint durant la seva vida”, explica Chicote. Els pocs coneixements sobre els moviments estacionals dels catxalots a la regió occidental de la conca Mediterrània suggereixen un desplaçament estacional nord-sud de mascles solitaris, entre la conca Balear i la conca Provençal, amb zones d'alimentació a la regió nord, incloent aquestes aigües més profundes del canyó de Creus. Per a Submon, “això permet pensar aquesta zona com una àrea important d'alimentació del catxalot”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >