Selecciona Edició
Connecta’t

Albirats un centenar d’exemplars de la família dels dofins al canyó de Begur

El cap d'olla negre és una espècie comú al Mediterrani però és molt poc freqüent veure-la en aquesta zona de la Costa Brava

Un centenar d'exemplars de cap d'olla negre o cap d'olla comú (Globicephala melas) s'han deixat veure aquesta setmana al canyó submarí de Begur, en ple cor de la Costa Brava. És una de les vuit espècies típiques del Mediterrani, tot i que és un animal –de la família dels dofins– que sempre busca aigües més profundes i no puja dels 600 metres de profunditat, que és on s'alimenta. Trobar-lo prop de la línia de la costa és complicat, apunten els experts. Com en el cas del tauró pelegrí o el rorqual comú –una espècie de balena– sembla que la combinació dels efectes del temporal Glòria amb l'aportació de nutrients dels rius al mar i la tranquil·litat que dona el confinament humà, que ha deixat sense trànsit i sorolls el mar, ha afavorit la presència d'aquesta espècie.

“Científicament no es pot demostrar, però ens sembla molt significatiu, molta casualitat que, després de dos mesos de confinament, sense barques recreatives, amb la presència humana reduïda dràsticament, el primer dia que sortim al mar fem aquest albirament”, sosté el biòleg marí, Jordi Corona. Ho té clar: “Sense impacte de l'home hi ha dos mesos de calma, sense aquest impacte els animals van agafant terreny, els molestem molt”. Ell va ser qui va gravar el vídeo dels caps d'olla negres davant del far de Sant Sebastià a Llafranc que s'ha fet viral.

Dijous passat, dia 21, Corona i tres biòlegs més, tots membres de l'Associació Noa18nusos –constituïda oficialment el 2018 però activa des del 2009–, dedicada a la divulgació del medi marí i especialment dels cetacis a la Costa Brava, van sortir del port de Palamós en un veler. Sobre les nou del matí, al rec de Begur, una zona de gran profunditat davant de les costes de Begur, Palafrugell i Palamós, van detectar aquests animals a unes cinc milles de la costa. “Era un grup força dispers amb uns 50 individus, però entre les 5 i 11 milles vam anar trobant grups dispersos, en total n'hi havia més d'un centenar”, assegura Corona.

Existeixen dos tipus de caps d'olla, el negre i el gris. “El gris l'hem vist diverses vegades, és més freqüent, el negre segurament ho era fa unes dècades i potser ho és al Mediterrani occidental i a altres punts del litoral català, però aquí és estrany de veure, no l'havíem vist mai”, detalla Corona. El també biòleg Albert González explica que van escollir la zona per les seves característiques, una vall submarina que neix molt a prop del litoral amb profunditats dels 60 als 1.500 metres a poques milles de la costa. “Aquests elements topogràfics constitueixen tota una dinàmica de sediments i nutrients que les converteixen en zones d'interès per als cetacis”, apunta.

L'objectiu era esbrinar quins cetacis hi havia a la zona i després fer una tasca de conservació i divulgació. Tenint en compte que, tot i que no està en risc d'extinció, sí que és una espècie protegida tant a Catalunya com a Espanya, “cal recordar que hi ha una normativa que regula les maniobres d'aproximació a aquests animals, amb els quals no et pots banyar ni els pots molestar, si no són ells els que venen cap a tu”, destaca González.

Aquests dofins s'alimenten de cefalòpodes com el calamar o el pop, poden arribar a fer set metres i pesar unes 3,5 tones, les femelles són més petites, i als grups que es mouen normalment sempre hi ha un mascle dominant. Són fàcils de detectar perquè tenen el cap molt més globulós i una aleta dorsal amb una base molt ampla. Són totalment negres o de color gris molt fosc i només tenen una taca blanca com si fos un àncora a la zona del pit. Es caracteritzen dins del grup dels dofins per no tenir musell, tenen aquesta mena de cap d'olla –d'aquí els ve el nom– molt globulós amb una estructura a dins que s'anomena “meló” i que els serveix, com si fos un sónar, per detectar les preses, ja que a grans profunditats hi ha molt poca llum. És un animal molt tranquil que s'apropa a les embarcacions i fins i tot, de vegades, treu el cap per mirar sobre l'aigua què estan fent.

Dos dies després de l'albirament des de Noa18nusos van tornar a sortir per intentar localitzar el grup de dofins, però sense èxit. Ho tornaran a intentar aquesta setmana.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >