Selecciona Edició
Connecta’t

Mor el músic Pau Donés als 53 anys

El cantant, guitarrista i líder del grup Jarabe de Palo era una de les veus més reconeixibles del país

El músic Pau Donés, en una imatge d'arxiu. Veure fotogaleria
El músic Pau Donés, en una imatge d'arxiu.

El músic Pau Donés, cantant, guitarrista i líder del grup Jarabe de Palo, ha mort avui dimarts als 53 anys. Amb ell desapareix una de les veus més reconeixibles del país, així com tota una manera de fer cançons d'una amable simplicitat, ancorades en frases curtes amb aires d'eslògan que van revelar la seva experiència en el món de la publicitat. I sempre al servei d'una mirada sense racons amagats ni segones lectures, que tradicionalment, i especialment des que se li va diagnosticar un càncer el 2015, celebren l'alegria de viure, l'empatia i l'agraïment.

Amb Pau Donés també desapareix un model d'artista no gaire habitual, el que arriba tard a l'èxit, superada la primera joventut. A Donés li va ser esquiva la popularitat en els seus primers anys, quan la va intentar aconseguir amb projectes com J & Co Band o Dentaduras Postizas. Mentre la música no passava de ser un passatemps, Donés va treballar en el món de la publicitat, que va ser finalment el que el va posar en òrbita quan en una campanya d'una marca de tabac que volia destacar els valors llatins es va colar com a tema central La flaca, una cançó escrita a correcuita en un viatge a Cuba sota l'impacte d'una bellesa local. Aquesta cançó era la que es va sentir a tots els xiringuitos d'estiu a partir de l'any 1997. Donés, nascut a Montanuy, Osca, tenia 31 anys i Jarabe de Palo funcionava des del 1995.

La cançó es va fer famosíssima, i en algun sentit el va apropar a l'òrbita sonora de Radio Futura, i és que la seva elaborada llatinitat era revisitada en clau més ingènua i despreocupada amb aquest tema. De fet, en alguns concerts fins i tot li van demanar a Santiago Auserón que la cantés, ja que li havia estat atribuïda per més d'un aficionat despistat. I si després d'un èxit tan fulgurant es podia pensar que la carrera de Pau ja només podia anar cap avall, la seva tenacitat i el ganxo de la seva manera de compondre el van mantenir a la part alta dels favors populars amb discos com Depende (1998), De vuelta y vuelta (2001) o Bonito (2003), amb un altre retorn genuïnament Donés basat en totes les coses que al món poden ser boniques. Aquesta mirada franca i optimista es va accentuar encara més després que se li diagnostiqués la malaltia, moment en què va trobar encara més sentit a una de les frases que li repetia la seva mare i que solia recordar en els seus concerts “ella em deia que cal viure rabiosament, en present, que la mort ja vindrà”. Aquesta sensació de viure amb passió el que li quedés de vida va impregnar els seus últims treballs, iniciats amb el disc i la gira de 50 palos el 2017.

És també el cas del seu àlbum més recent, Traga o escupe, editat a la finals de maig després de ser compost als Estats Units. Segons persones properes al seu equip, Donés, que funcionava per impulsos i intuïcions, va decidir publicar-lo abans del previst, el mes de setembre, i il·lustrar el seu primer senzill, Eso que tú me das, amb un emotiu videoclip d'aire festiu gravat en un terrat i amb l'aparició de la seva filla Sara. Abans, durant el confinament, havia gravat al balcó de casa seva una versió a guitarra de Vuelvo, un tema en el qual cantava “torno a fer el que sempre he volgut fer”, que no era més que compondre cançons i cantar-les.

Després de l'edició del disc, que va coincidir amb un empitjorament del seu estat, no estava prevista la gira que havia anunciat amb antelació a les xarxes socials, ja que tot plegat depenia llavors de la superació de la pandèmia. De fet, la seva vinculació amb els sanitaris es va reforçar durant el seu llarg tractament, de manera que a Traga o escupe els ret homenatge al tema Los ángeles visten de blanco, amb una lletra que ja havia recitat en primícia en una de les seves últimes aparicions en directe, a finals del 2019 a la sala Luz de Gas de Barcelona en un concert per recollir fons per a l'Institut d'Oncologia del Vall d'Hebron. De la mateixa manera, durant la pandèmia va regalar 2.500 mascaretes a un altre hospital públic, el Moisès Brogi. Pau Donés ja no és un pacient, però les seves cançons seguiran sent lenitives.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >