Selecciona Edició
Connecta’t
CORREDISSES OPINIÓ i

Messi ha de tornar a ser Messi

L’escenari que es planteja aquest final de temporada no juga pas precisament en contra d’un equip a curt termini com el Barça

Messi, en el partit d'anada contra el Mallorca.
Messi, en el partit d'anada contra el Mallorca.

Ja se saben els horaris de les dues properes jornades de Lliga. Hi ha una necessitat econòmica evident perquè aquest mes de juny el futbol torni als campionats més importants d’Europa —només faltarà França—, i després vindrà la Champions. La fotografia d’un partit sembla ser encara el millor missatge per fer veure que es recupera la normalitat social fins i tot en un país com Alemanya. El dubte és saber en quines condicions es disputaran els enfrontaments que queden i què cal esperar dels equips i de jugadors com Messi.

“El futbol, com la vida en general, no tornarà a ser igual”, ha dit l’argentí del Barça en unes declaracions a El País Semanal. La reflexió del davanter és molt raonable, i va en la línia de les que han fet altres personalitats rellevants sobre els efectes de la covid-19. Ara bé: els aficionats blaugrana esperen justament que el Messi del proper dissabte dia 13 a Mallorca sigui també el millor Messi fins a final de la temporada 2019-2020. I això vol dir que no hagi canviat, o si de cas, que sigui a fi de bé per al Barcelona.

Als 32 anys —en fa 33 el dia 24—, el 10 és el millor jugador del món i, per tant, el club ha de procurar generar les condicions òptimes perquè marqui la diferència, cosa que en qualsevol cas no depèn només del Barça ni de Messi. I aquí hi ha dues condicions transcendents: jugar a porta tancada i que es puguin fer cinc canvis, un aspecte que amoïna el tècnic, en entendre que el seu equip hi té més a perdre que a guanyar, perquè els rivals es podran refrescar i defensar millor al final del partit, que és quan més mal feia el Barça.

Aquesta no és una qüestió qualsevol i la seva gestió pot resultar decisiva, tant per als equips petits com per als més grans, cas del Barça i del Madrid, perquè permetrà veure fins a quin punt han confeccionat bé les seves plantilles a l’estiu i després del mercat d’hivern del 2020. A Setién el preocupa el joc, i d’aquí ve que assagi tant la sortida de la pilota als entrenaments i s’esforci a fer pedagogia en les seves continuades intervencions amb la premsa i la plantilla que capitaneja Messi.

L’actual entrenador del Barça ha estat cabdal com a instructor en equips com el Betis o Las Palmas. El seu repte era vèncer i convèncer al Bernabéu i al Camp Nou. I no només ho va aconseguir, sinó que amb el seu mestratge també va saber veure la potencialitat de jugadors emergents com Fabián o Roque Mesa. Ara, en canvi, dirigeix uns futbolistes que se senten prou ensenyats i il·lustrats i que no accepten lliçons d’algú que, a diferència d’ells, encara no ha guanyat ni la Lliga ni la Copa d’Europa.

Setién ja no vol conquerir estadis —de fet va perdre al camp del Madrid per 2-0—, sinó que pretén títols, i està convençut que per fer-ho ha d’ajustar aquells aspectes del futbol que han privat l’equip blaugrana de més èxits a Europa. Messi també està capficat amb la Champions. La sort dependrà doncs, en part, de la capacitat que tinguin l’entrenador i el capità per entendre’s després de discrepar sobre la manera i les possibilitats d’arribar a l’èxit sobretot a escala continental, esquiu per al club des de Berlín 2015.

La confluència d’interessos facilitaria les coses en uns dies de tanta incertesa que no se sap què juga a favor i què en contra: Setién no coneix tan bé el Barça com Zidane el Madrid o Simeone l’Atlétic. I, d’altra banda, només queden 11 jornades de Lliga i el tram final de la Champions. Ara, per tant, més que de jugar bé es tracta de no perdre temps i guanyar després que tots tinguin arguments per justificar la derrota; no es parla de política esportiva ni de planificació si canvien les regles, situació que ja li va bé al Barça.

Fins i tot el factor camp ha deixat de ser decisiu si es tenen en compte els resultats de la Bundesliga. Els blaugrana, per la seva part, no perden a l’estadi des de novembre del 2018, quan precisament Setién va vèncer amb el Betis. Cal no oblidar, en qualsevol cas, que a camp contrari han sortit derrotats en cinc partits i n’han empatat tres, una estadística que feia temps que no passava al Barça. Tot ha quedat molt obert a la Lliga i a la Champions després de l’eliminació del Liverpool.

El Barcelona és ara mateix un equip a curt termini, atrapat en una manera de jugar, sense massa capacitat de sorpresa, i, per tant, fetes les sumes i restes, que la competició s’hagi comprimit no vol dir pas que això li hagi d’anar malament, més aviat al contrari, i menys després de recuperar Luis Suárez, el soci de Messi. El problema, al cap i a la fi, no són les finals ni la Lliga, sinó les eliminatòries i, pel que diuen, tots els partits que queden seran a caixa o faixa, situació que obliga a comptar amb els blaugrana sempre que els efectes de la pandèmia no impedeixin que Messi sigui Messi. No hi ha possibilitat de fer massa invents.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >