Selecciona Edició
Connecta’t

La soledat de Messi

El capità hauria de ser l’aliat de la nova generació del Barça i no pas el còmplice de la vella

La regressió del campionat ha afectat fins i tot Messi, única gran icona que queda, enyorat ara de Suárez.
La regressió del campionat ha afectat fins i tot Messi, única gran icona que queda, enyorat ara de Suárez.

Ara mateix fa de mal dir qui guanyarà la Lliga. El Madrid va fer figa al Villamarín després de conquerir el liderat contra el Barça. El partit del Bernabéu no ha fet sinó confirmar una jornada després que els dos favorits són tan vulnerables que poden perdre contra qualsevol perquè han deixat de fer por, encara que se sàpiga que un dels dos guanyarà el títol i per més que es parli del bon futbol que fan equips com la Reial Societat.

Tot i jugar bé, l’equip de Sant Sebastià va perdre al Camp Nou perquè el Barça va disposar de més ocasions i va poder cantar victòria amb un gol de Messi. El futbol dels blaugrana, en qualsevol cas, no permet garantir pas que dissabte s’imposaran a Mallorca, i més si es tenen en compte els seus números com a visitant: ha empatat tres partits i n’ha guanyat tants com n’ha perdut: cinc; n’hi ha prou amb recordar el 3-1 a València amb el Llevant.

Més fàcil sembla que ho té el Madrid, que divendres rep l’Eibar. Cal no oblidar, de totes maneres, que els blancs van ser eliminats de la Copa del Rei al Bernabéu per la Reial i que ha cedit quatre empats a la Lliga: Valladolid, Celta, Betis i Athletic. L’equip troba a faltar molt els gols de Cristiano Ronaldo, de la mateixa manera que els futbolistes del Barça enyoren molt sovint Neymar.

A vegades sembla que el Barça i el Madrid es consolen i es vigilen mútuament després de saber que no hi ha un tercer equip que els amoïni a la classificació —l’Atlètic de Madrid està en fase de renovació, dirigida per Simeone. No tenen la grandesa ni l’ambició suficients per marcar diferències l’un de l’altre en un torneig que pot deixar més assenyalat el que el perdi que el vencedor, que vindria a ser el menys dolent de la Lliga.

La regressió del campionat, reflectida sense embuts en el clàssic de Madrid, ha afectat fins i tot Messi, l’única gran icona que queda, enyorat ara de Luis Suárez. La lesió de l’uruguaià ha afectat la productivitat ofensiva del Barça. El futbol minva i també els gols del capità del Barcelona. L’argentí, que té 32 anys, necessita cada cop més l’ajuda dels seus companys, i sovint es troba tot sol davant de porta, també al Camp Nou.

A Messi li haurien de fer veure que ha de ser l’aliat de la nova generació i no pas el líder i còmplice de la vella, una variació que demana una actuació decidida de l’entrenador, de la secretaria tècnica i de la presidència de Bartomeu. El dia que Messi dediqui també una estona a Ter Stegen, De Jong, Griezmann o Ansu Fati, sense deixar de banda Suárez, Piqué, Alba o Busquets, les coses segurament li aniran millor al Barça.

El futbol de l’equip blaugrana no està condicionat per l’estil de joc —un argument molt recurrent—, sinó per un ecosistema generat per un nucli de veterans que no només obliguen a jugar d’una manera, sinó que també afecten la manera de viure i de cobrar al Camp Nou. I d’aquí ve la necessitat d’apostar també per jugadors valents, disposats a menjar-se el camp i el món, a ser les figures del Barça a curt termini.

<CS8.7>Aquest canvi no es visualitza perquè, de moment, els millors de cada partit són els que ja fa anys que són al Barcelona. Només cal veure les darreres actuacions de Piqué i algunes de Busquets. Els vells acaben devorant els joves mentre l’entrenador claudica perquè creu que té més possibilitats de guanyar amb l’alineació de sempre; ara no és moment de fer un equip nou sinó de guanyar la Lliga i, si es pogués, la Champions.

</CS>Les circumstàncies tampoc ajuden ni tan sols quan l’equip juga al Camp Nou. A l’estadi hi ha mala maror des que l’afició ha decidit passar factura a jugadors i directius, tal com s’ha pogut veure als partits contra l’Eibar i la Reial. Alba ja pot dir missa, perquè la gent blaugrana comença a estar farta de tot plegat, i si el camp deixa de ser un aliat, l’equip es pot trobar amb un problema gruixut, perquè fins ara només hi ha cedit un empat amb el Madrid.

Augmenta el desgast i s’imposa la mediocritat en una Lliga que envelleix i s’empetiteix, convertida en una qüestió de supervivència, tant per al Barça com per al Madrid. Un panorama que no li convé ni es mereix el millor futbolista del món com és Messi, decisiu fins i tot quan està esgotat i adolorit, com es va veure amb la Reial. La singularitat del capità demana un últim esforç per part del Barça.

La misèria i la impotència no escauen mentre hi sigui Messi.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >