Selecciona Edició
Connecta’t

Nissan, el final del somni japonès

L'empresa tanca 40 anys de producció d'automòbils amb Motor Ibérica, una companyia

que ha estat testimoni d'un segle de globalització

Jordi Pujol amb el vicepresident de la federació japonesa d'organitzacions econòmiques a Tòquio el 1999.
Jordi Pujol amb el vicepresident de la federació japonesa d'organitzacions econòmiques a Tòquio el 1999. EFE

El 1980 va ser un any especialment convuls per a la indústria de l'automòbil. “La crisi econòmica tenia una gran virulència. Les fàbriques tèxtils tancaven una rere l’altra. En el sector de l'automoció van anar desapareixent marques importants, com Montesa, Ossa i Bultaco”. Així recorda Jordi Pujol, en les seves memòries, l'any en què va arribar a la presidència de la Generalitat. La crisi del petroli causava estralls a Occident. Enmig d'aquella sagnia es va produir una notícia positiva: el fabricant japonès d'automòbils Nissan posava un peu a la històrica Motor Ibérica.

Aquell episodi de fa quatre dècades, tret de sortida d'una globalització sense fronteres, es tanca aquesta setmana amb la retirada de la companyia japonesa de les seves plantes catalanes. “Nissan va entrar a Espanya amb una crisi, la del petroli, i està a punt de sortir-ne amb una altra, la del coronavirus”, assenyala José Luis García Ruiz, catedràtic d'Història Econòmica de la Universitat Complutense de Madrid: “La primera crisi ens va portar la globalització neoliberal i la segona apunta al final d'aquesta etapa i al principi d'una altra amb una orientació més nacionalista”.

La història de la filial espanyola de Nissan es remunta al segle anterior, amb l'auge dels Estats Units com a primera potència mundial. Ford va obrir el 1920, a Cadis, la seva tercera planta a Europa. L'empresa, revolucionària en la producció de vehicles a gran escala, volia una fàbrica a la costa atlàntica per rebre components des d'Anglaterra i els Estats Units. El 1923 va traslladar la producció a Barcelona, al Poblenou. “Entre els molts avantatges de Barcelona hi havia en especial que ja era seu d'un pol de fàbriques, incloent-hi firmes que produïen components d'automoció”, explica Andrew J. Jacobs, professor de la Universitat de Carolina de l’Est, en un llibre del 2019 sobre l'evolució de l'automoció a Espanya i Bèlgica.

Ford va haver d'obrir l'accionariat a socis locals el 1929 i el 1954 va ser nacionalitzada. Fabricava els camions i tractors Ebro i el 1965 es va traslladar a la Zona Franca. Entre el 1980 i el 1987, Nissan va anar adquirint en la canadenca Massey Ferguson gairebé totes les accions per constituir Nissan Motor Ibérica (NMI). Les antigues plantes de Motor Ibérica van ser les primeres d'Europa on va participar una marca japonesa.

Testimonis de l'època destaquen Juan Echevarría, històric president de NMI com a principal responsable que Nissan apostés per Espanya. “No van demanar veure el compte de resultats ni es van interessar per les dades financeres. Només estaven interessats a comprar una empresa a Espanya per així, des d'aquí, fer el salt al mercat europeu”, va dir Echevarría el 2001 a La Vanguardia. García Ruiz assenyala que en l'aterratge de Nissan a Espanya va ser més determinant Pedro Olabarría, llavors conseller delegat de Motor Ibérica: “Va assumir tot el protagonisme enfrontant-se al Ministeri d'Indústria, que veia amb bons ulls una fusió amb ENASA [empresa que produïa la marca Pegaso]. França era hostil a la penetració del capital japonès en la fortalesa comercial de la Comunitat Econòmica Europea i això podia dificultar l'accés d'Espanya a aquesta organització”.

L’aposta de Pujol

"Els japonesos volien posar un peu a Europa en un moment en el qual aquí hi havia fortes mesures proteccionistes davant l'eficaç indústria japonesa”, resumeix Tomás Fernández de Sevilla, professor associat de la Universitat de Barcelona. Va ser decisiva la incorporació d'Espanya a la Comunitat Europea i una mà d'obra qualificada i competitiva en salaris. Després va ser fonamental Pujol, com destaca Sacho Kai, l'Associació d'Empreses Japoneses a Espanya: “A partir del 1986, amb l'entrada d'Espanya al Mercat Comú, les inversions japoneses es van intensificar i van arribar al seu màxim valor a mitjans dels anys noranta. A aquesta història d'èxit va contribuir de manera decisiva l'aposta de Pujol, que va organitzar viatges i trobades amb l'Administració i les empreses japoneses”.

Les cròniques de llavors recullen que el 1990, en una trobada a Tòquio, el primer ministre Toshiki Kaifu va dir que Pujol era “un home clau per a les relacions del Japó amb Espanya”. En aquell viatge, l'expresident de la Generalitat va ser rebut per segona vegada per Akihito, l'emperador japonès. Eren temps en què Pujol teixia contactes internacionals del més alt nivell, una cosa inexistent avui dia al Govern. També es va reunir el 1990 amb les direccions de multinacionals com Nissan. En aquell periple, Pujol va assegurar la inversió milionària que Sony realitzaria per traslladar la seva fàbrica de televisors de Parets del Vallès a Viladecavalls. El gegant tecnològic va vendre les seves instal·lacions el 2010 a la catalana Ficosa, operació que va acabar als tribunals per les comissions que van rebre l'empresari Sergi Alsina i Oriol Pujol, l'exsecretari de CDC i fill de Jordi Pujol. Ficosa està actualment controlada per l’empresa japonesa Panasonic.

Madrid supera Catalunya

La creació el 1999 d'un nou conglomerat entre Nissan i Renault, sota domini francès, va estrenar dues dècades de pressions a la planta de Barcelona per elevar la seva productivitat. Aquell 1999, Pujol es va desplaçar a París i es va entrevistar amb l'aleshores president de Renault, Louis Schweitzer, amb l'objectiu de garantir el futur de la fàbrica de la Zona Franca. Per evitar un pla d'acomiadaments massius, l'expresident del Govern José Montilla es va reunir el 2008 a la capital francesa amb Carlos Ghosn, que era màxim executiu del grup automobilístic.

Catalunya continua sent la comunitat autònoma amb més presència industrial japonesa, però Madrid ja l'ha superada en captació de noves inversions, com explica Sacho Kai en un estudi del 2018: “El patró canvia completament quan s'observen les inversions de les empreses japoneses els darrers anys, concentrades en un 90% a la regió de Madrid. Sacho Kai hi veu tres raons principals, “la centralització de seus d'empreses a Madrid, un nou model inversor en forma de participacions en societats ja existents i, per últim, el clima d'inestabilitat política a Catalunya”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ