Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat obre una base de dades de més de 9.000 espanyols deportats als camps nazis

Un buscador permet consultar la información bàsica dels presoners, entre els quals hi ha 2.000 catalans, i saber què els va passar

Presoners a la pedrera del camp de Mauthausen.
Presoners a la pedrera del camp de Mauthausen.

El republicà Ramon Milà Ferrerons, un artista gràfic barceloní nascut el 1922, va passar la frontera francesa el febrer del 1939, va estar a Argelers, després a la companyia 119 de treballadors estrangers a Cerdon recollint peixos, i va acabar a Mauthausen, on va ingressar amb el número 3975 el 24 d'agost del 1940. Allà va treballar a la pedrera i a la fusteria del camp, va passar al subcamp de Gusen el febrer del 1941, i va tornar al principal un any després. Consta que va fer els decorats per a una obra de teatre a Mauthausen, que ja és escenari.

El cas de Milà és un dels de 9.161 espanyols (entre els quals hi ha 2.000 catalans) deportats als camps nazis que figuren a la base de dades, accessible a través d'un cercador, que ha publicat a la seva pàgina web el Memorial Democràtic de la Generalitat. El cercador permet rastrejar els presos i preses per lloc i data de naixement i de defunció, per lloc d'internament, i per camp o subcamp. En breus dades se sintetitza la història de persones que van tenir bona sort, com Pedro Bravo, de Peralada, que va sortir de Mauthausen el dia que es va alliberar el camp, un 5 de maig, ara fa exactament 75 anys, o molt dolenta, com Ángel Viñolas Suñer, que va morir en aquell lloc terrible el març del 1942, i Francisco Agustí Camí, d'Aitona, al Segrià, que, com si Mauthausen no fos prou espantós, va ser enviat d'allà a… Auschwitz, on va desaparèixer.

Entre les fitxes, emociona veure la de Neus Català, amb la seva estada a Flossenbürg i Ravensbrück (número 27534, barracó 22), el seu alliberament i la seva mort recent.

Cerques creuades

Segons ha informat el Departament de Justícia, el cens, que, destaca, suposa la major base de dades de deportats d'Espanya, és resultat d'un projecte de recerca dut a terme pel Memorial Democràtic en col·laboració amb Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra, i que es publica coincidint amb l'aniversari de l'alliberament de Mauthausen. A través de la base de dades, es pot obtenir informació sobre l'estada dels presoners als camps nazis, però també la seva trajectòria prèvia i posterior a l'alliberament, la qual cosa permet reconstruir-ne les biografies. El cens permet fer cerques per municipis o cerques creuades, per saber, per exemple, quantes persones d'una població concreta van ser deportades als camps nazis o quants veïns d'una determinada localitat van morir en cadascun dels camps de concentració del nazisme.

El cercador inclou mapes dels camps de concentració i d'extermini nazis, informació bibliogràfica i altres recursos, com la xarxa de museus i centres de memòria de l'Holocaust i la deportació al món –el Yad Vashem, el centre Topografia del Terror de Berlín o la Casa d'Anna Frank a Amsterdam. També es poden trobar camps de concentració francesos, companyies de treballadors estrangers, enclavaments on va lluitar la resistència francesa o llocs on els exiliats van ser detinguts. Per confeccionar el cens, s'ha fet un buidatge dels arxius d'un bon nombre de camps nazis, entre els quals hi ha alguns dels més coneguts –Auschwitz, Bergen-Belsen, Buchenwald, Dachau, Flossenbürg, Gross-Rosen, Mauthausen, Mittelbau-Dora, Natzweiler, Neuengamme, Ravensbrück, Sachsenhausen, Stutthof i Treblinka– i de la International Tracing Service de Bad Arolsen, Amical de Mauthausen i la llista elaborada pel deportat Joan de Diego. També incorpora el cens informació procedent d'altres obres sobre la deportació, com el Livre Mémorial des Déportés de la Fondation pour la Mémoire de la Déportation i el Libro Memorial Españoles Deportados a los Campos Nazis 1940-1945, de Benito Bermejo i Sandra Chueca, així com de bibliografia especialitzada.

La base de dades s'actualitzarà constantment amb el resultat de noves investigacions i aviat incorporarà 200 registres nous que encara estan pendents de revisió.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha destacat que la base de dades és producte d'un “treball de documentació ingent” i constitueix el cens més complet de l'Estat, tant pel nombre de registres com per la informació que els acompanyen. La publicació d'aquest cens és, segons Capella, “un deure i un acte de responsabilitat cap a les persones que van estar internades en aquells camps de concentració, la majoria compromeses amb la legalitat republicana que van haver de marxar a l'exili i, una vegada a França, van ser capturades pels nazis”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >