Selecciona Edició
Connecta’t

4.427 noms per intentar curar la ferida de Mauthausen

El BOE ha publicat aquest divendres les dades dels republicans espanyols que van perdre la vida als camps de concentració nazis. 936 eren catalans

Presoners republicans espanyols reben les forces americanes el 5 de maig del 1945, dia de l'alliberament de Mauthausen-Gusen.
Presoners republicans espanyols reben les forces americanes el 5 de maig del 1945, dia de l'alliberament de Mauthausen-Gusen.

Durant anys, les dades de 4.427 persones que van morir al camp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen van quedar arraconades en uns vells llibres de la seu del Registre Civil Central, al carrer de la Montera, a Madrid. Noms, cognoms, llocs de naixement i dates de defunció que permetien unir els crims nazis amb els milers d'històries personals d'aquests espanyols republicans, que van lluitar en dues guerres i van patir molt fins a trobar el seu final en un camp de concentració. Després de fixar el 5 de maig com un dia per homenatjar cada any les víctimes espanyoles del nazisme, el Govern ha publicat aquest divendres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) les dades de totes les víctimes espanyoles de Mauthausen

[Consulteu el llistat complet de presoners espanyols que van morir als camps de concentració nazis]

D'aquestes víctimes, 936 van ser catalanes. Barcelona és, de llarg, el territori d'origen de més víctimes, 469, gairebé el doble que Madrid, la segona ciutat de procedència, amb 242 persones. De Tarragona eren 209; de Lleida, 143, i de Girona, 115.

L'objectiu d'aquest edicte, a més de reconèixer aquestes persones, és que els familiars i descendents de les víctimes puguin acarar les dades disponibles. La llista publicada al BOE ha estat coordinada per un grup d'historiadors, dirigits pel professor Gutmaro Gómez Bravo de la Universitat Complutense, que assegura que “hi ha dades de cognoms o llocs d'origen que poden ser errònies perquè molts presoners de guerra tenien por que hi hagués represàlies contra els seus éssers estimats o companys polítics”. “És un valuós document històric, però té possibles errors i per això s'obre un procés d'al·legacions”, explica Jorge del Hoyo, coordinador acadèmic de la comissió interministerial pel 80è aniversari de l'exili republicà, una condició política que tenien “el 99,9%” de les víctimes de Mauthausen.

Als 4.427 noms que apareixen als llibres, s'hi han afegit 695 més després de la feina dels historiadors, que han utilitzat fons d'associacions com l'Amical de Mauthausen per intentar posar nom i cognoms a totes les víctimes espanyoles del genocidi nazi, també les que van acabar en altres camps i que es registraran en futures inscripcions. Gómez Bravo assegura que aquest treball de registre és “molt important” des d'un punt de vista de memòria històrica perquè, quan l'Espanya franquista va rebre els arxius, els va amagar. Reunits en deu volums, haurien d'haver servit perquè els familiars de les víctimes poguessin reclamar compensacions tant a Alemanya com a França, però van ser oblidats a propòsit.

“Les defuncions d'aquestes persones no es van inscriure mai al registre civil. Aquesta és una manera de retornar-los la dignitat”, opina la magistrada del Registre Civil Amalia Basanta, instructora d'aquest expedient. Han passat 74 anys des que les tropes americanes fossin rebudes, precisament un 5 de maig, pels presos republicans amb una enorme pancarta que deia: "Els espanyols antifeixistes saluden les forces llibertadores". Fins a aquell moment, gairebé 10.000 havien passat per aquest grup de camps de concentració nazis situats al voltant de l'empresa de Mauthausen a Àustria, on s'utilitzava la mà d'obra esclava per extreure granit a diverses pedreres de la zona. Entorn de la meitat d'aquests presoners van poder viure per explicar-ho, però les dades d'aquells que no van poder superar les terribles condicions dels camps han recorregut un llarg camí fins a arribar al BOE.

“L'any 51 es van rebre de França una sèrie d'oficis a les autoritats espanyoles, comunicant les dades d'identitat, dates de naixement i dates de defunció dels ciutadans morts als camps, sobretot a Mauthausen-Gusen”, relata Basanta. Els llibres, segons explica Del Hoyo, van ser el resultat de la recopilació de fitxes d'identitat que realitzaven presos espanyols, obligats pels alemanys. Quan s'apropava la data de l'alliberament del camp, van aconseguir que els oficials nazis no destruïssin les proves de la seva barbàrie guardant-se part de l'arxiu. Una de les persones clau en aquest treball va ser el barceloní Joan de Diego Herranz, que va aconseguir sobreviure a la guerra i va morir el 2003, amb 87 anys, a la seva ciutat natal.

La majoria de les víctimes eren republicans que havien creuat la frontera francesa en els últims mesos de la Guerra Civil i que van passar a formar part de l'Exèrcit francès o es van integrar a la Resistència francesa. També hi havia dones i nens procedents dels camps de refugiats del sud de França. Quan el país gal va caure sota el domini nazi i es va instaurar el règim de Pétain, aquests republicans van ser traslladats a Àustria. La iniciativa va venir del Govern de Franco: el ministre de Governació i cunyat del dictador, Ramón Serrano-Suñer, va acordar amb la cúpula nazi que tots els presoners de guerra espanyols fossin reallotjats en camps de treball. Actualment, només en queden sis amb vida.

Basanta assegura que la iniciativa de Justícia té com a objectiu “la reparació” de les víctimes, amb la intenció de “treure de l'oblit aquestes persones, amb efectes immediats des d'un punt de vista jurídic". La magistrada aclareix que encara que aquest edicte no significa per si mateix que les víctimes o els seus descendents adquireixin la nacionalitat, sí que és “una forma de reconèixer-los com a espanyols, perquè tenim la competència per inscriure les defuncions d'espanyols a l'estranger”. El Ministeri de Justícia projecta també la col·locació a Madrid d'un monòlit que recordarà la memòria d'aquestes víctimes del nazisme, que podran per fi tornar a Espanya encara que només sigui a través de la constatació legal de la seva mort. 

Consulteu el llistat complet de presoners espanyols que van morir als camps de concentració nazis [si no veieu la taula, premeu aquí]

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ