Selecciona Edició
Connecta’t

La crisi del coronavirus passa factura als trasplantaments

El col·lapse de les UCI amb casos de Covid-19 obliga a ajornar intervencions i revisar la idoneïtat d'eventuals donants

Unitat de trasplantament de medul·la òssia a l'Hospital Infantil de Vall d'Hebron, a Barcelona.
Unitat de trasplantament de medul·la òssia a l'Hospital Infantil de Vall d'Hebron, a Barcelona.

La pandèmia de coronavirus ha trasbalsat el dia a dia dels hospitals. L'allau de casos greus ha saturat les unitats de cures intensives (UCI) i un llit en aquest servei es cotitza a l'alça. L'objectiu és contenir el virus, i tot el que no sigui això o emergències vitals pot esperar. Per falta de places a les unitats de crítics, alguns programes han hagut d'abaixar el ritme, com els trasplantaments. L'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT) confirma que l'activitat s'ha reduït considerablement des de divendres. Els hospitals mantenen només els trasplantaments urgents i els pediàtrics. També s'ha reforçat el control sobre eventuals donants amb més proves per descartar el coronavirus. L'Hospital Vall d’Hebron de Barcelona ha aturat els trasplantaments de fetge, ronyó i pulmó. “Tots els d'adults, excepte emergències. Els que sí mantenim són els de nens”, apunta un portaveu.

La majoria d'intervencions d'aquest tipus, excepte en el cas del ronyó, solen requerir ingrés a la UCI després de l'operació. “Els trasplantaments són una activitat que competeix amb la Covid-19 perquè totes dues tenen lloc a la UCI”, assumeix la directora de l'ONT, Beatriz Domínguez-Gil. L'organització encara està avaluant l'impacte de la crisi, però ja ha confirmat que l'activitat ha baixat des que el president del Govern central, Pedro Sánchez, va decretar divendres passat l'estat d'alarma. Fins llavors, puntualitza Domínguez-Gil, l'activitat es va mantenir estable.

La presència d'un virus desconegut en l'entorn i pacients afectats als hospitals ja va posar en alerta l'ONT fa setmanes. L'entitat ha muntat un grup de treball d'àmbit estatal amb tots els responsables autonòmics de trasplantaments i el Grup d'Estudi de la Infecció en el Trasplantament (Gesitra) de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica. “Emetem la recomanació d'intentar preservar l'activitat i limitar l'impacte en la mesura que l'epidèmia ho permeti. El missatge no és la cancel·lació dels programes, sinó preservar tot el que es pugui”, matisa Domínguez-Gil.

El 2019, Espanya va fer prop de 5.500 trasplantaments i es van registrar 49 donants per milió d'habitants. Els hospitals avaluen diàriament cada cas de manera individual. L'ONT admet que els pacients en llista d'espera estan “preocupats i angoixats”. Domínguez-Gil demana calma i adverteix que “qualsevol aturada serà transitòria”. De fet, els hospitals continuen trasplantant malgrat l'amenaça del coronavirus. L'Hospital Gregorio Marañón, per exemple, que es troba a Madrid, epicentre de la pandèmia a Espanya, va operar divendres un pacient del fetge. “No era greu, però el seu pronòstic podia empitjorar ràpidament, i el vam operar. Ara es recupera sense problemes”, assenyala un portaveu del centre.

L'ONT insisteix que està garantit el tractament d'emergències vitals o a persones que tinguin poques expectatives de vida en la llista d'espera. “L'activitat ha caigut espectacularment i som en un escenari de ser possibilistes. Necessites que els donants siguin a la UCI i molts trasplantaments postquirúrgics també. Però ara no sembla adequat pel risc d'infecció i la saturació d'aquestes unitats. Hi ha intervencions que, per lògica, s'ajornen, com el trasplantament renal de viu, però els programes no es poden tancar. Cal estar de guàrdia perquè sempre hi pot haver emergències”, assenyala Jaume Tort, director de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT).

A l'Hospital Princesa de Madrid només tenen programa de trasplantament de medul·la i estan intervenint els casos més urgents. Al Clínic de Barcelona, la situació és similar. “Fem els casos urgents. Els trasplantaments electius (no urgents) es valoren cas per cas”, apunta un portaveu. Però el coronavirus no només s'ha apoderat de les UCI, sinó també dels coordinadors de trasplantaments, en la majoria de casos, metges especialitzats en medicina intensiva i ara completament mobilitzats per aturar la pandèmia. El col·lapse en alguns centres dificulta que els equips de trasplantaments es puguin fer càrrec d'una intervenció. “Però cal estar atents igualment, perquè si hi ha un donant jove, l'intentarem fer. I si un equip no el pot fer, ja el farà el d'un altre hospital. Però intentarem tirar-lo endavant”, matisa Tort.

Les donacions també s'han reduït i el seu procés d'idoneïtat s'ha complicat. Amb un virus nou circulant per dins i fora dels hospitals, els metges s'han d'assegurar que un eventual donant no ha contret la infecció en cap moment i no té coronavirus. “A potencials donants, si tenen una infecció activa quan moren, se'ls descarta. A la resta de pacients se'ls fa un cribatge per veure si tenen coronavirus i, si la prova no és concloent, es descarta”, resumeix Domínguez-Gil. En zones especialment afectades per l'epidèmia, amb molts casos o focus actius, l'ONT indica restringir les donacions. L'impacte en l'activitat de donació i trasplantaments és generalitzat, tot i que Madrid, pel col·lapse sostingut en les últimes setmanes, és el pitjor cas. La part bona, insisteix Domínguez-Gil, és que aquesta situació és “transitòria”, mentre duri l'alerta. Tort hi coincideix: “La sort és que tenim cert coixí de temps perquè el volum de pacients greus és baix”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >