Les obres del tram central de la línia 9 del metro de Barcelona estaran aturades fins al 2022
El conseller Calvet defensa un pressupost per a la seva conselleria basat en la mobilitat i les polítiques ambientals
El conseller de Territori, Damià Calvet, ha anunciat aquest dilluns que, previsiblement, les obres per unir els dos extrems de la línia 9 del metro no es podran reprendre fins al 2022, la qual cosa frenaria l'habilitació de les estacions corresponents fins al “2023 o 2024”. La infraestructura ha capitalitzat les qüestions dels diputats de la Comissió de Territori el dia que Calvet ha presentat el pressupost de la seva conselleria per a aquest any. "Aquest pressupost és imprescindible per al tram central de la L9, però també per allargar la L8, entre plaça Espanya i Gràcia", ha afirmat el conseller. Són igualment imputables a aquests comptes els 8,7 milions d'euros de l'estació Ernest Lluch de la L5, que s'estrenarà el 2021. Malgrat que no ha concretat quantitats ni terminis, també ha fet referència a la unió del tramvia per la Diagonal.
Per a la xarxa de metro es preveuen 26,1 milions d'euros, però la línia 9 només veurà com es resolen tràmits administratius. Calvet ha assenyalat que aquest avanç "no suposa engegar la tuneladora demà".
El transport públic i la mobilitat es plantegen com a eixos centrals del full de ruta de Territori. El conseller ha apuntat una partida de 38 milions d'euros derivats d'un impost a les emissions de CO2 dels vehicles. "És un concepte avançat", ha dit Calvet, que ha apuntat que la taxa es va meritar en l'exercici 2019 però es cobrarà el 2020. Ha de servir per finançar polítiques verdes i "descarbonitzar la mobilitat", i la idea és que els ingressos per aquest concepte creixin cada any fins a recaptar 155 milions d'euros.
Aparcar el vehicle privat i incentivar l'ús del transport públic és un objectiu fonamental per mitigar les emissions. Les Autoritats del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida rebran 456 milions d'euros. Només a Barcelona, l'ATM gestiona 1.000 milions de viatges l'any.
Per a Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) es reserven 140 milions d'euros. "Per tenir un operador fiable cal gastar molts diners", ha manifestat Calvet. L'al·lusió velada a Renfe i Adif, empreses responsables de la controvertida xarxa de Rodalies, s'ha concretat quan, a continuació, ha assenyalat que la despesa de diners no es dona "en altres xarxes ferroviàries, com la d'Adif".
Aquest any el Departament de Territori serà responsable "del 48,11% del conjunt de les inversions reals" que fa la Generalitat, segons Calvet, que ha apuntat que les competències del departament no abasten només el "maó i ciment", sinó que s'integren "en les polítiques socials de la Generalitat". En aquest sentit, ha insistit reiteradament a subratllar l'impacte mediambiental que persegueixen les principals inversions. "Estem en emergència climàtica i passem els pressupostos per aquest prisma", ha apuntat Calvet. Jordi Terrades, del PSC, li ha replicat que les reserves per a polítiques climàtiques "no arriben ni al 2% del pressupost". També el diputat de Catalunya en Comú Lucas Ferro ha retret al conseller que, malgrat la insistència climàtica en el seu discurs, "es queden curts".
Calvet ha presumit que, amb 2.064 milions d'euros de pressupost, Territori és el quart departament més beneficiat pels comptes del Govern, per darrere de Salut, Educació i Treball. Sumant els seus organismes autònoms, les entitats públiques i consorcis que depenen de Territori, el pressupost consolidat s'eleva fins als 4.540 milions d'euros. Comparant-lo amb els comptes del 2017, els últims aprovats, l'augment de despesa de Territori és de 599 milions d'euros. Barcelona i la seva àrea metropolitana concentren el 45% del total de la inversió, per davant de Girona (10,4%), comarques centrals (8,5%), l'Alt Pirineu i l'Aran (5,3%), Ponent (5%), Camp de Tarragona (3,6%), el Penedès (3,2%) i les Terres de l'Ebre (1,8%). Calvet ha matisat que la "cohesió territorial" queda garantida a posar les xifres en relació amb la despesa per càpita: "A Barcelona és de 62,84 euros i a l'Alt Pirineu és de més de 400 euros", ha detallat.
Mobilitat. Per a obres de manteniment i conservació de carreteres es reserven 93,8 milions, que serviran, entre altres actuacions, per ampliar la C-58 en direcció a Terrassa, actuar sobre la C-17 a Parets del Vallès o per acabar el túnel de Tres Ponts a l'Alt Urgell.
Mesures ambientals. Amb els estralls del temporal Glòria encara visibles a diversos punts del litoral, des del Departament de Territori s'apunta que les polítiques ambientals disposen d'una reserva de 902 milions d'euros, dels quals 330 milions són per finançar noves estructures de sanejament de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i d'Aigües Ter Llobregat (ATLL). "Treballem en l'adopció de mesures de prevenció, mitigació i adaptació", ha defensat Calvet, que ha aprofundit en el risc creixent de patir sequeres i inundacions: "La gestió de l'aigua és crucial". El conseller ha apuntat que el 15% del sòl urbanitzable de Catalunya està en zona inundable. Calvet ha fet referència a una partida de 6 milions d'euros per a "una prova pilot" que persegueix trobar solucions tecnològiques per mitigar la regressió de les platges, com les del Delta de l'Ebre.
Habitatge. Territori també gestiona ara el pressupost en matèria d'habitatge, abans era competència de la conselleria de Governació. Calvet ha esmentat un "increment del 34,7%" i ha xifrat en 431 milions "les ajudes a l'habitatge, la promoció del lloguer, la compra de pisos per a ús social i les subvencions per a la rehabilitació", ha qualificat d'"autèntica prioritat" treballar pel dret a l'habitatge. El diputat Sergio Sanz, de Ciutadans, li ha replicat que la inversió en aquesta matèria "no recupera els nivells d'abans de la crisi" i ha subratllat que, el 2010, la despesa va ser de 600 milions d'euros.
