Selecciona Edició
Connecta’t

Terrassa: la ciutat amb més segregació escolar lluita contra l’estigma

La ciutat vallesana implanta mesures, com la redistribució d'alumnes vulnerables, que comencen a donar tímids resultats

Alumnes de l'escola Copèrnic de Terrassa.
Alumnes de l'escola Copèrnic de Terrassa.

Fa tres anys un informe del Síndic de Greuges etiquetava Terrassa com la ciutat amb més segregació escolar i assegurava que per equilibrar la situació s’hauria de canviar de centre el 60% d’alumnes estrangers a primària i el 40% a secundària. A l’institut Copèrnic de Terrassa conviuen 840 alumnes de més d’una dotzena de nacionalitats; el 60% ha nascut fora de Catalunya. Es tracta d’un centre amb molta segregació —un gueto escolar—, on els problemes d’aprenentatge s’expliquen pel desconeixement de la llengua, explica el director, Javier Laganga. Però el docent apunta que la llosa més gran que pesa sobre molts d’aquests alumnes, de famílies de nivell socioeconòmic baix, és la que carreguen de casa.

Fa una dècada, quan Laganga va assumir el càrrec de director, admet que va veure que “el centre es moria” i va decidir intentar canviar la situació. Es van renovar cap a una gestió compartida de l’institut, van impulsar la metodologia per projectes i col·laborativa, i van desenvolupar un programa de robòtica. Però l’estrella de l’institut és la participació en el projecte Magnet, que té com a objectiu crear aliances entre les escoles i els centres de recerca o culturals per tornar el prestigi a les escoles estigmatitzades. El Copèrnic ha segellat una col·laboració amb el Museu de la Ciència i la Tècnica ubicat a Terrassa, on els alumnes fan visites teatralitzades a les exposicions del museu i on els professors reben formació sobre noves metodologies pedagògiques. A més, es van obrir al barri col·laborant amb empreses o entitats de la zona. Per exemple, els alumnes van a centres de gent gran per ajudar-los amb les noves tecnologies, mentre els avis els narren com vivien en el passat. O visiten escoles bressol per explicar contes en català als nadons, cosa que els ajuda a millorar la llengua.

La lluita del Copèrnic, situat al barri perifèric de Can Boada, funciona com a paradigma de molts altres centres convertits en guetos que busquen capgirar la situació. I també d’una ciutat que carrega amb el pes de l’alta segregació escolar. Arran de l’informe del Síndic, l’Ajuntament va encarregar un estudi exhaustiu sobre la situació a la ciutat, que va constatar que la segregació és “especialment alta” a primària i a l’escola pública. La problemàtica afecta menys en aquelles zones escolars que concentren les escoles més cèntriques. Fonts de l’Ajuntament admeten que tenen qualificades tres escoles “en fallida”, no pels seus resultats, sinó per la gran demanda de famílies que volen canviar de centre per la mala fama.

Florencia Kliczkowski, sociòloga i coautora de l’informe, apunta tres dels principals motius que generen la segregació. El primer es refereix a l’elecció que fan les famílies, el segon apunta directament a la política i el tercer fa referència a la informació desigual sobre les escoles que reben les famílies quan hi han d’inscriure el seu fill.

Com una de les mesures correctores, es va dur a terme la reserva de places, a la pública i la concertada, destinada als anomenats alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), que presenten problemes d’aprenentatge a causa del seu precari entorn social i econòmic. Tot i així, la pública continua sent la que suporta el pes: dels 189 alumnes vulnerables de P3 detectats, 138 es van matricular a la pública i 51 a la concertada. En el cas de l’ESO, del total de 248 alumnes, 163 van anar a la pública i 85 a la concertada. L’Ajuntament admet que a P3 encara “té un recorregut clarament millorable”, però assegura que encara està analitzant les dades i es mostra optimista perquè “centres que mai havien rebut alumnes amb necessitats, tant públics com concertats, aquesta vegada sí que els han rebut”. Paral·lelament, s’ha reforçat l’Oficina Municipal d’Escolarització i s’ha homogeneïtzat la informació sobre les escoles que es dona a les famílies.

No obstant això, els deures pendents són molts i els tècnics treballen en diferents fronts. Un dels principals és millorar la detecció d'alumnes NESE abans que arribin a P3, un punt clau perquè d’això depèn la posterior distribució equitativa. “El problema amb els NESE detectats durant el curs és que, quan ja estan escolaritzats, no es poden redistribuir”, admet l'informe de Kliczkowski. La sociòloga també incideix en la necessitat d’actuar sobre les famílies. “Cal convèncer-les que una composició heterogènia millora l’educació dels seus fills. El fet que triïn de forma equitativa beneficia tothom, perquè l’equitat i l’excel·lència van juntes”. I el model pedagògic ha de fer d’imant. “Per atreure famílies cal tenir projectes singulars, però per això s’ha de fer pedagogia i posar de relleu moltes coses”, admet Teresa Ciurana, regidora d’Educació.

El projecte del Copèrnic comença a donar els seus fruits. De moment, han notat una millora de resultats, la reducció de l’absentisme, professors i estudiants més motivats, famílies que ja no demanen el canvi d’institut i una convivència més harmoniosa. “Els alumnes exerceixen de mediadors en els problemes, així aprenen a resoldre conflictes”. També perceben un augment de l’interès de les famílies: si només una quinzena d’alumnes havien elegit l’institut en primera opció abans de les reformes, aquest curs han estat 65. “A més, ara hi ha grups amb fins a 15 nens d’altres barris que històricament no haurien vingut a l’institut, però que els ha agradat el projecte”, assevera Laganga, que encara admet que el centre pateix una alta segregació. “Són només 15 d’un total de 800. Costa canviar la situació, però a poc a poc aconseguim millorar”, conclou.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >