Selecciona Edició
Connecta’t

Bargalló aposta pels instituts escola que CiU va rebutjar per combatre la segregació

El curs vinent hi haurà 26 nous centres d’aquest tipus a Catalunya, la majoria com a ampliacions de centres d’educació primària per poder impartir secundària

Una aula d'educació secundària en un institut de Barcelona.
Una aula d'educació secundària en un institut de Barcelona.

El conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha presentat aquest dilluns els 26 nous instituts escola a Catalunya que s’inauguraran el curs 2020-2021. Es tracta de la tercera onada de creació d’aquest tipus de centres que inclouen l’escolarització obligatòria entre els 3 i els 16 anys. L’ampliació anunciada aquest dilluns sumarà un total de 79 instituts escola en funcionament el pròxim curs escolar. Bargalló ha destacat la confiança de la Generalitat en aquest model educatiu per a la “transformació educativa”, una aposta descartada anteriorment pels governs de Convergència i Unió (CiU) que ara es veu com “la solució” a la segregació, l’abandonament escolar i el desequilibri territorial.

Dels nous centres previstos per al 2020, la majoria seran ampliacions d’escoles d’educació primària, i només cinc es crearan a partir de la fusió d’una escola i un institut. El Departament d’Educació no descarta que en els propers mesos es puguin sumar més instituts escola a la llista de centres nous, “molt possiblement” a Barcelona, segons ha assegurat el director general de Centres i president del Consorci de Barcelona, Josep González-Cambray. La proposta de 26 centres nous s’ha plantejat sense haver aprovat encara uns pressupostos autonòmics per a l’any vinent, però Bargalló ha assegurat que això no ha estat un impediment per garantir la viabilitat del projecte.

El conseller del ram apuntala així una mesura impulsada pel Govern tripartit i posteriorment rebutjada pels governs convergents. De fet, Irene Rigau, la titular d’Educació durant els anys d’Artur Mas al capdavant de la Generalitat, no va obrir cap institut escola durant el seu mandat. Però Bargalló ha intentat, des que va arribar al càrrec, dotar d’un caràcter més progressista el seu departament i marcar distàncies amb els seus socis de govern pel que fa a polítiques educatives. Per exemple, amb la seva posició crítica sobre els centres concertats que segreguen per sexe o defensant que es reprengui el finançament de les escoles bressol.

L’aposta per un model educatiu continuat entre els 3 i els 16 anys vol evitar la fragmentació de l’educació obligatòria i articular un projecte pedagògic únic fins al final de l’ESO. Durant els dos últims cursos, aquest model es va impulsar principalment en zones urbanes, com l’àrea metropolitana de Barcelona, per combatre la segregació i l’abandonament escolar. Malgrat tot, la implantació d’instituts escola el curs vinent pren més rellevància en el món rural.

Per al Departament d’Educació, l’objectiu de fons d’aquest model és solucionar els “problemes del passat”, que, segons Bargalló, deriven de lleis educatives com la LOGSE, la Llei Orgànica del Sistema Educatiu que va regir entre el 1990 i el 2006. La intenció és “revertir” la situació actual de l’escola rural per “equilibrar el territori” i prevenir la “despoblació rural”.

“No podem permetre que l’horari d’alguns alumnes comenci a les set del matí quan agafen l’autobús i acabi a les cinc de la tarda”, ha denunciat Bargalló, en relació amb els estudiants de secundària de zones rurals que es desplacen per anar a classe. Els instituts escola, amb menjador a tots els centres, pretenen eliminar els casos d’alumnes que facin el primer àpat calent del dia a les quatre de la tarda. “Un dels criteris essencials és que els estudiants dinin entre les 12.00 i les 14.00”, ha assenyalat el secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez. Durant el mes de febrer es presentarà un informe sobre el temps escolar per adaptar els horaris a un ritme “més saludable”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >