Selecciona Edició
Connecta’t

La investigació biomèdica catalana s’alia per erigir-se en el gran pol científic del sud d’Europa

El Govern dona llum verda a una aliança estratègica dels centres d'investigació de l’Institut Català de la Salut per ser més competitius i eficients

Una investigadora al campus ICO-Germans Trias i Pujol de Badalona.
Una investigadora al campus ICO-Germans Trias i Pujol de Badalona.

La investigació biomèdica catalana ha posat la primera pedra per erigir-se com el gran pol científic del sud d'Europa. El Govern ha donat llum verda aquesta setmana a una aliança estratègica dels centres d’investigació de l’Institut Català de la Salut (ICS) per ser més competitius i eficients a Europa. Sota el paraigua de l’Iriscat, els centres catalans —ara per ara els set de l’ICS però esperen obrir-se a més grups científics— uniran esforços i infraestructura per competir al nivell del consorci SciLifeLab de Suècia o el National Institute for Health Research del Regne Unit.

“Es van identificar necessitats de gestió, més a nivell gerencial. I també es van trobar necessitats més científiques, per exemple, que no hi ha la necessitat de tenir infraestructures duplicades. Van ser els centres els que van identificar línies en què podien ser més eficients i van decidir establir un espai per col·laborar”, justifica Robert Fabregat, director general d’Investigació i Innovació en Salut del Govern. El Consell Executiu va aprovar dimarts passat la creació de l’Iriscat, que ja compta amb set centres d'investigació de l’ICS. Fabregat confirma que hi ha, a més, altres grups científics que ja han mostrat interès per incorporar-se al projecte.

La competitivitat per accedir a algunes convocatòries d’ajuts és tan extrema que alguns centres es queden fora de joc. “Hi havia problemes per accedir a certs projectes en què la massa crítica d’un hospital és poca. Al final, acabaven competint entre els hospitals”, lamenta el director general d’Investigació. Per això, els centres acabaven establint vincles i acords bilaterals, molts dels quals sorgits de la relació espontània dels investigadors. L’Iriscat, expliquen des de Salut, aporta una presència més institucional i unes línies estratègiques comunes a aquestes pràctiques que ja tenien lloc amb alguns projectes complexos.

“La voluntat és que això sigui més permanent. No és estructural, perquè cada centre continuarà tenint la seva independència, però sí una mica més estratègic. Busquem economies d’escala per reduir costos o augmentar la nostra presència internacional”, apunta Joan Comella, director del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). L'institut científic, adscrit a l’hospital homònim, és un dels set centres de l’ICS que formarà part de l’Iriscat. L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP), l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida), l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) i l’Institut d’Investigació d’Atenció Primària Jordi Gol (IDIAP Jordi Gol i Gurina) són els altres centres que ja s’han incorporat a l’Iriscat.

Els investigadors calculen que la gran aliança estratègica es posi en marxa a mitjans del 2020. De moment, la primera reunió servirà, a més de formalitzar l’adhesió dels primers centres adscrits, per al full de ruta de l’Iriscat. Les línies estratègiques que es perfilen són, per exemple, les malalties minoritàries. Aquestes malalties, encara que en conjunt són molt variades, afecten un nombre de pacients molt limitat, i és aquí on es nota especialment la necessitat d’unir esforços per augmentar la massa crítica. “La idea és poder-hi fer més i millor, captar més diners i ser més eficaços. I atreure cap als nostres centres més inversió nacional i internacional. Es tracta de fer una espècie d’agregació de forces per fer més i més ràpid”.

Cardiologia i diabetis

D’altres àrees estratègiques que estudien incorporar-se a la gran aliança podrien ser la transferència del coneixement de la diabetis i els problemes endocrins, ja que ja hi ha un grup de treball previ a la plataforma que avança en aquesta línia. Els centres tampoc no descarten incidir en cardiologia i fins i tot en oncologia, en què alguns centres com el VHIR o el Vall d’Hebron Institut d’Oncología ja són, per se, unes grans potències mundials. “En assajos oncològics, amb la medicina personalitzada, el que abans vèiem només com un càncer, ara comença a tenir cognoms diferents i aquesta segmentació rebaixa la nostra capacitat de reclutament. En tots aquests casos, el fet de tenir una coordinació, ens fa molt més forts”, conclou Comella.

Catalunya té una vintena de centres d’investigació biomèdica on treballen 6.750 persones. Aquest sector mou en el territori uns 300 milions d’euros d’ingressos entre aportacions de la Generalitat, fons competitius, fons no competitius i altres ajuts. Actualment hi ha uns 6.000 assajos clínics en marxa i al voltant de 9.000 publicacions científiques.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ