Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya concentra el 27% de les empreses ‘biotec’ espanyoles

La despesa interna en R+D de les empreses vinculades al sector biotecnològic va ser de 616 milions d'euros el 2017, un 6,6% més que l'any anterior

Laboratori de Sanofi.
Laboratori de Sanofi.

El sector de les empreses tecnològiques vinculades a la recerca biomèdica viu un moment daurat, d'expansió, “insòlit”, assegura la patronal Asebio. El 2017, es van dur a terme operacions financeres per valor de 113 milions d'euros. La despesa interna en R+D de les empreses vinculades a aquesta àrea va ser de 616 milions d'euros l'any passat, un 6,6% més que el 2016. En aquest camp, Catalunya ensenya múscul: la comunitat aglutina el 27,6% de les prop de 3.000 companyies que fan activitats relacionades amb la biotecnologia.

“El 2017 va ser un èxit i al gener vam tancar 10 operacions financeres, uns volums inèdits en aquest sector”, va valorar dilluns el director general de la patronal Asebio, Ion Arocena, durant la Conferència Anual de Plataformes Tecnològiques de Recerca Biomèdica, que aquesta setmana se celebra a Barcelona. Entre les operacions més potents, aquest any hi ha la inversió de 150 milions d'euros per part de la companyia Qiagen per comprar Stat Diagnostica, fundada a Barcelona el 2010 i participada per la gestora espanyola Ysios. La farmacèutica japonesa Takeda també ha invertit més de 500 milions per comprar TiGenix, una de les empreses capdavanteres en teràpia cel·lular.

Segons l'últim informe d'Asebio, l'impacte en l'economia de les empreses biotecnològiques (130.000 persones treballen en el sector) va ser del 0,8% del PIB. La xifra de negoci de les anomenades biotec va ser de 8.180 milions d'euros el 2015, últim any de què es tenen xifres. Es tracta d'un creixement del 7,38%.

Catalunya destaca en aquest escenari, ja que, a part d'acumular el 27,6% de les empreses biotecnològiques (Madrid té el 16,1% i Andalusia, el 12,3%), els centres de recerca catalans participen en una quarta part de tots els assajos clínics que es fan a Espanya.

Hisenda reclama l’IVA a 20 centres

Samitier va revelar aquest dilluns que l'Agència Tributària del Ministeri d'Hisenda ha reclamat 20 milions d'euros a una vintena de centres d'investigació catalans en concepte d'IVA per subvencions d'exercicis anteriors. Segons l'investigador, Hisenda ha sotmès a inspeccions la meitat dels instituts de recerca catalans i va lamentar que es reclami un import d'exercicis amb pressupostos ja tancats i gastats.

Malgrat tot, els experts adverteixen que queden tasques pendents per explotar el potencial de les plataformes tecnològiques vinculades a la biotecnologia. “És el moment de millorar l'entorn procliu per al seu desenvolupament”, avisa el director general de la patronal. Arocena assenyala la necessitat de desplegar “un marc legal favorable”, en al·lusió a la nova normativa de protecció de dades que s'està tramitant al Congrés dels Diputats. “És el moment de fer que el consentiment informat [se sol·licita als pacients per participar en un assaig clínic] sigui el més ampli possible perquè es puguin reutilitzar les dades en altres investigacions biomèdiques”, explica. El sector vol aprofitar el canvi normatiu per facilitar l'ús del big data sanitari. “Aquest consentiment ampli seria possible i desitjable sempre que es donin les garanties adequades respecte a l'ús que es donarà a aquestes dades, com garanties ètiques, tècniques de seguretat i codis de conducta i organitzatius”, indica el director general d'Asebio.

Arocena també va demanar un nou model de finançament de R+D. “El sector necessita coherència entre les diferents administracions”, assenyala. En aquesta línia, Josep Samitier, portaveu de les plataformes de nanotecnologia a la conferència, recorda que la inversió en R+D+I ha passat de l'1,5% a l'1,19% del PIB. “Destinem menys proporció d'un pastís que, al seu torn, també és més petit”, critica.

La patronal Asebio assegura que hi ha dos àmbits en els quals les companyies biotecnològiques necessitem el compromís dels governs. D'una banda, “situar la compra pública com a eina que permeti l'adquisició per part del sector públic de tecnologia innovadora”. De l'altra, “facilitar l'accés al mercat de tecnologies com els tests de diagnòstic in vitro”, ja que, segons l'organització, les empreses de diagnòstic han informat de “dificultats” per comercialitzar els seus tests al mercat.

No obstant això, Samitier es mostra optimista tot i la situació “agredolça” que, assegura, viu el sector. “La part dolça és que malgrat les dificultats, el sector ha mantingut l'embranzida i s'està innovant”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >