Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern manté la ‘llei Aragonès’ malgrat les protestes per temor de les privatitzacions

Diverses entitats denuncien que obre la porta a la privatització de serveis públics d'atenció a les persones

ley aragones
Manifestació contra la 'llei Aragonès' diumenge a Barcelona.

El Govern té en peu de guerra bona part dels actors socials per una de les set lleis que manté vives al Parlament pendents d'aprovació: l'anomenada llei Aragonès. La norma, que pretén regular la contractació privada dels serveis públics d'atenció a les persones, s'ha topat amb l'oposició de desenes d'entitats socials, que temen noves privatitzacions. El Departament d'Economia, dirigit per Pere Aragonès, es manté ferm i pretén tirar-la endavant sense canvis importants. Les entitats van sortir diumenge al carrer en senyal de protesta.

La llei va néixer al Departament d'Exteriors i Transparència del darrer Executiu per adaptar la normativa autonòmica a la directiva europea de contractació de serveis d'atenció a les persones. El Govern la va aprovar el juliol del 2017, però la tramitació parlamentària va quedar congelada amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Aquesta legislatura, el Departament d'Economia la va recuperar sense modificacions i la va portar al Parlament, on ara se'n debaten les esmenes. En aquest periple, la norma ha sumat detractors: des de la Federació de Mares i Pares (Fapac) fins a la CUP.

Els punts conflictius són “tots”, denuncia Belén Tascón, presidenta de la Fapac. Els serveis susceptibles de ser externalitzats són més de 200, alguns ja gestionats per alguna administració pública. “La normativa neix per donar un marc jurídic a la contractació onerosa de serveis públics molt sensibles. La Generalitat vol donar aquest tros del pastís al mercat”, protesta Tascón. La gestió dels menjadors escolars o les tutories són alguns dels serveis recollits en l'annex que concreta les activitats afectades, que també inclou serveis sanitaris o programes d'ocupació.

“Absolutament no, aquesta llei no habilita ni convida a cap tipus d'externalització. Només volem que el marc de contractació sigui més favorable a la qualitat del servei”, defensa Albert Castellanos, secretari general d'Economia de la Generalitat. El polític defensa que l'articulat vol prioritzar les condicions qualitatives per sobre del preu en les licitacions.

Castellanos culpa la CUP de ser al darrere de les crítiques amb l'objectiu del desgast polític i lamenta que no hagin participat en la ponència ni presentat esmenes. La CUP ho nega i justifica la seva absència de la ponència: “Si hi anem i participem en una llei que millori la gestió privada sense haver blindat abans la gestió pública dels serveis, estem donant suport a un marc regulador que facilita al Govern posar una cara amable a privatitzacions que no tenen cap sentit des del punt de vista de l'interès públic”, rebat Maria Sirvent, diputada de la CUP. Els anticapitalistes reclamen “un debat” sobre el model de gestió dels serveis d'atenció a les persones abans de tramitar una llei de contractació. “Si nosaltres participem d'esmenar aquesta llei contribuïm a posar un llaç a l'ofensiva privatitzadora de serveis que volen fer ERC i Junts per Catalunya”, puntualitza.

Excloure els annexos

L'Executiu s'obre a introduir modificacions en la llei en el procés de transaccions, però Castellanos avisa que només farà canvis per aclarir conceptes que no siguin prou nítids. Fins i tot ofereix la possibilitat d'excloure els annexos que descriuen un per un els serveis externalitzables, una de les fonts de conflicte, però adverteix que això no canviarà els serveis afectats.

Els comuns, que sí que han participat en la ponència i han presentat esmenes, proposen obrir un debat abans de continuar amb la tramitació. “Nosaltres diem que s'aturi la norma, pel risc que pot comportar de més externalitzacions. El millor seria aturar-la i debatre com volem que es gestionin aquests serveis: que es blindin els que ja són de gestió directa, facilitar que retornin a la gestió directa serveis que estan externalitzats, i externalitzar via la concertació social [amb entitats sense afany de lucre o de l'economia social]”, apunta Marta Ribas, diputada de Catalunya en Comú.

La plataforma Aturem la Llei Aragonès, formada per nombroses entitats com la Marea Blanca, el sindicat IAC o la Fapac, manté una campanya de mobilitzacions per demanar que s'aturi la norma. Ahir diumenge unes 2.500 persones es van manifestar a la capital catalana. Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, s'han desvinculat de les protestes contra la llei, la tramitació de la qual consideraven urgent per assegurar la qualitat de l'ocupació en aquests serveis públics, tot i que reconeixen que sí que es perd una oportunitat de barrar noves privatitzacions de serveis.

Marta Franch, professora de Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona, nega que en la llei hi hagi desig de privatitzar. Però sí que qüestiona els arguments d'Economia, segons els quals en aquesta llei no té cabuda un veto a la privatització de la gestió dels serveis públics. “Jo crec que la llei sí que podria dir quins serveis es reserva la Generalitat per gestionar-los directament i quins es poden externalitzar”, afirma.

Una manifestació de 2.500 persones contra la norma

efe

Unes 2.500, segons dades de la Guàrdia Urbana, es van manifestar diumenge a Barcelona convocades per la Plataforma Aturem la Llei Aragonès en contra de les opcions de privatització de serveis públics que permet la llei que impulsa el vicepresident del Govern.

Els manifestants contraris al projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones es van concentrar al migdia davant del Departament d'Economia de la Generalitat, del qual és titular Aragonès, i van marxar posteriorment fins a la plaça de Sant Jaume. En aquesta plaça, treballadors de l'educació, la sanitat i els serveis socials van llegir un comunicat que desgrana els punts del projecte de llei als quals s'oposa la plataforma convocant, que afirma que la nova norma legal permetrà privatitzar uns 250 serveis públics a Catalunya. La plataforma, que agrupa un centenar d'entitats i moviments ciutadans, va denunciar que el projecte de llei obre la porta a privatitzacions massives i a noves línies de negoci, principalment en el sistema sanitari, educatiu i de serveis socials.

Mar Empordanès, portaveu de la plataforma, es va mostrar satisfeta pel desenvolupament de la manifestació. Empordanès no va xifrar el nombre d'assistents a la marxa però es va congratular que, “en uns dies, s'hagin mobilitzat milers de persones quan fa no gaire la població no sabia de què anava aquesta llei”. La portaveu va avançar que la plataforma anunciarà en els propers dies noves accions de protesta contra la llei. Empordanès va reclamar una altra vegada “un cara a cara” entre els responsables de la plataforma i del Departament d'Economia.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >