Selecciona Edició
Connecta’t

‘Atrapa a un ladrón’: De clàssic de Hitchcock a sèrie espanyola

El creador d'‘El Ministerio del Tiempo’ recrea a Barcelona la pel·lícula clàssica’, convertida ara en una sèrie de deu capítols

No pretenen ser Cary Grant ni Grace Kelly, perquè la història no va de l'idil·li i engany entre un lladre seductor i una noia rica que passa l'estona a la Costa Blava francesa, com passa a Atrapa a un ladrón (1955), una de les pel·lícules més famoses d'Alfred Hitchcock. En aquesta sèrie homònima, que s'acaba d'estrenar aquesta setmana a Paramount, els actors Pablo Echarri i Alexandra Jiménez viuen una història d'amor però també d'aventures i acció. Són els ingredients que no solen faltar en les creacions de Javier Olivares (El Ministerio del Tiempo, Isabel), que aquesta vegada s'ha inspirat en la cinta del llegendari director britànic. “La sèrie va ser un encàrrec de la productora Viacom, que té els drets sobre les pel·lícules de Hitchcock, perquè va veure la meva manera de treballar a El Ministerio del Tiempo", explica Olivares. Els deu capítols d'una hora que componen la sèrie es podran veure, també, a Amazon Prime Video.

L'arrencada de la sèrie sí que recorda a la pel·lícula de Hitchcock. En el llargmetratge, que va suposar l'únic Oscar a la Millor Fotografia per a Robert Burks, el col·laborador habitual del cineasta, una panoràmica esplèndida sobre el mar ens trasllada fins a unes noces a l'aire lliure. A la pel·lícula, és la Costa Blava; a la sèrie és la Costa Brava. És la dels protagonistes de la història: Juan Robles (Pablo Echarri) i Lola Garay (Alexandra Jiménez). Ell, de Buenos Aires, aparentment és un galerista d'obres d'art establert a Barcelona des de fa deu anys. Ella, inspectora dels Mossos d'Esquadra i especialitzada en robatoris.

“Passa que ella no sap res de la vida anterior de la persona de qui s'ha enamorat i ho comença a sospitar arran d'un incident que passa a Buenos Aires el mateix dia en què es casen en un paratge preciós de la costa catalana”, explica Echarri, un actor molt popular a l'Argentina, que ja ha protagonitzat un bon ventall de sèries. Aquesta és la seva primera gran producció espanyola. El seu personatge, com a la pel·lícula de Hitchcock, és El Gato, l'àlies que havia tingut en el seu passat “per robar d'una manera extremadament sigil·losa i escapar-se sempre de la justícia”. A la sèrie de la Paramount, El Gato és un lladre d'obres d'art mentre que a la pel·lícula el que robava eren fabuloses joies a dones riques que estiuejaven.

Però, tal com passa a la cinta de Hitchcock, hi ha un nou robatori que se li atribueix a El Gato. Això és el que posa capta l'atenció de l'autèntic lladre —ja retirat—, que s'entesta a saber qui és l'impostor. “A la sèrie sí que hi ha característiques del cineasta, com l'angoixa de no saber realment com és la persona que tens al costat, els seus secrets, la conspiració, el fals culpable, el complot”, descriu Olivares.

A partir d'aquí, la creació espanyola va per una altra banda. Els personatges amb caràcters i idiosincràsies diferents. La Lola és una inspectora de policia amb un caràcter fort i completament entregada a la professió, cosa que explica que no es vesteixi, a diferència de com ho feia a la pel·lícula, amb el vestuari de la llegendària Edith Head: “No hi ha pas el glamur que desprenia Grace Kelly. Jo encarno un altre personatge que es creu molt la seva professió de policia i que lluita amb ella mateixa perquè està enamorada de la seva feina i, alhora, d'un home de qui comença a intuir que passa alguna cosa amb el seu passat just el dia que es casa”, apunta l'actriu i protagonista de la sèrie, que havia treballat amb Olivares en un capítol d'El Ministerio del Tiempo. “La Lola i el Juan són personatges antagonistes, per aquest motiu la història es fa molt atractiva. És una comèdia romàntica amb acció, misteri i dosis d'humor”, argumenta Echarri.

Ambientació

La sèrie es va rodar a Barcelona: els personatges es coneixen de manera casual al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). També hi ha escenes situades a la Costa Brava i a Buenos Aires, ciutat a la qual torna El Gato per saber qui l'intenta suplantar. Aquest retorn al seu país serveix per introduir més trames en cada capítol de la sèrie. Per exemple, la del fiscal que havia perseguit inútilment el lladre quan robava obres d'art a l'Argentina sense aconseguir enxampar-lo. O la d'un policia d'Interpol —que, per cert, va mantenir una relació sentimental amb la Lola— que l'avisa de l'antiga vida del seu marit.

“S'adreça a un públic molt ampli i barreja l'emoció del drama i la comèdia. Hem volgut fer una sèrie del nostre temps amb claus que siguin comprensibles per tots", comenta Olivares. A Atrapa a un ladrón, com a la pel·lícula de Hitchcock, hi ha una persecució amb cotxe per una carretera de la costa, però el motiu no hi té res a veure: aquí es tracta de la persecució d'un delinqüent per la inspectora Lola Garay, que acaba arribant tard a les seves pròpies noces per aquesta detenció i amb l'arrestat i la parella dels mossos que el custodien entre el públic de la cerimònia. És més, és el lladre qui crida “Visca els nuvis!”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >