El 80% de la taxa turística catalana es reparteix entre 15 municipis

Barcelona i uns 14 municipis més, tots del litoral tret de l'Hospitalet de Llobregat, s’emporten bona part del pastís del que es recapta en concepte de taxa turística. Segons les dades de la Direcció General de Turisme de la Generalitat, entre octubre del 2017 i el mateix mes de l’any següent es van recaptar 56,5 milions d’euros. I el 79,70% d’aquesta xifra procedia de les pernoctacions en hotels i apartaments turístics de 15 municipis. La Generalitat creu que encara que sigui lògic que recapti més qui més turisme atreu, això provoca un desequilibri al territori sobre el qual s’hauria de reflexionar.

Barcelona va ingressar el 52,5% del conjunt, gairebé 30 milions d’euros, seguida, a molta distància per altres ciutats, com Lloret de Mar (3,3 milions) o Salou (3,2). Els municipis gestionen directament la meitat del total del que paguen els turistes per les seves estades en hotels i apartaments i l’altra meitat queda a disposició de la Generalitat. Inicialment, amb la llei de 2012 que va introduir l’impost turístic, les proporcions eren del 70% per a la Generalitat i el 30% per als ajuntaments. El canvi en els percentatges per a un repartiment al 50% va ser plantejat per Barcelona, la ciutat que més recursos necessita per compensar els efectes del turisme que el 2018 es va enfilar a vuit milions de persones.

La Generalitat creu que el canvi l’ha perjudicat perquè la Direcció General de Turisme ha vist reduïts els seus ingressos en 11 milions d’euros. Octaví Martí, director general de Turisme, va assegurar en el Parlament que la modificació havia generat “desequilibris” entre municipis: “Hi ha molta pressió del món local i entenc que és una cosa sobre la qual hauríem de reflexionar”, va puntualitzar. Una compareixença que va coincidir amb la petició, via proposició aprovada per l’Ajuntament de Barcelona, d’introduir un recàrrec de la taxa de fins a quatre euros.

La llei de la taxa turística estableix que el recaptat es destini a la promoció turística, a l’impuls del turisme sostenible i al desenvolupament d’infraestructures i serveis. A la pràctica, cada municipi, en funció de les seves necessitats, prioritza a què ho destina. QA0

Aquest és un resum d’on aniran a parar els milers d’euros de la taxa als municipis que més recapten.

Barcelona. En el mandat del 2015 al 2018 va gestionar 22 milions procedents de la taxa. La ciutat destina una part molt important al retorn i redistribució. Entre el 2017 i el 2018 es van reforçar les línies d’autobusos D20, V15 i 59 per l’increment de la demanda cap a les platges, també es van abocar recursos de la taxa en el Pla de Convivència de Ciutat Vella, el Pla de places de Gràcia o l’augment d’agents cívics en espais de gran afluència turística, com la Sagrada Família. El 2018 es van dedicar 9 milions a qüestions tan dispars com la millora de barris (2,3 milions) i 830.000 a patrimoni i cultura, com el concert de l’OBC de la Mercè o la Biennal del Pensament.

Lloret de Mar. La ciutat que recapta més darrere de Barcelona, amb més d’un milió de turistes a l’any, va destinar bona part dels 1,6 milions de la taxa a la promoció turística, a l’accessibilitat, sostenibilitat i a l’eficiència energètica. La promoció turística se centra en fires, contactes amb touroperadors i en campanyes de comunicació de sectors com el gastronòmic. <NO1>També destina fons a campanyes de Civisme ”Amb respecte a Lloret hi cabem tots” i de màrqueting.

Salou, Cambrils i Vila-seca. Salou destina la major part dels recursos a accions de promoció turística, a través del Patronat Municipal de Turisme. La resta es destina a millorar serveis tant per als visitants com per als empadronats al municipi. Salou, Cambrils i Vila-seca gestionen conjuntament amb el Patronat de Turisme de la Diputació i l’associació i la federació hoteleres, els ingressos de la taxa turística. Per exemple, la promoció del territori de la Costa Daurada a la recerca d’una alternativa al sol i platja i atreure visitants a productes turístics més específics, com el golf, l’enoturisme o el cicloturisme.

L’Hospitalet del Llobregat. Els visitants que atreu estan relacionats en la seva gran majoria a la celebració de fires i congressos, al recinte de Fira 2, a més del sector de negocis. Durant el període analitzat va gestionar 415.000 euros de la taxa turística recaptada als 14 hotels de la ciutat i els va destinar a campanyes institucionals i de promoció i una part important a accions lligades al Mobile, com el village de restauradors a la plaça Europa.

Sitges. En un any van gestionar 386.500 euros. Entre el quart trimestre del 2017 i el primer del 2018, van destinar 131.004 euros a fidelitzar el turisme interior i els mercats internacionals per desestacionalitzar i atreure visitants al llarg de l’any<NO1>, també a promocions, col·laboracions publicitàries i assistència a fires tant nacionals com internacionals.

Roses. Van destinar 421.656 euros a una vintena d’actuacions, des de campanyes de promoció turística en els mitjans i fires de promoció, fins al patrocini de la Transpyer per posicionar el ciclisme, la preservació dels murs contraescarpa de la Ciutadella o l’elaboració d’escultures també a la Ciutadella.

Tossa de Mar. Tossa va gastar part dels 308.000 euros a aconseguir ser reconeguda com a destinació de “turisme responsable”. A finals del 2018, va obtenir el certificat internacional Biosphere Destination, que atorga l’Institut de Turisme Responsable (ITR), un organisme independent que promou accions i programes de desenvolupament sostenible en la indústria turística.

Amb informació de Marta Rodríguez i Marc Rovira.