Selecciona Edició
Connecta’t

Colau, Maragall i Artadi volen apujar la taxa turística a Barcelona

La candidata a la reelecció proposa un recàrrec perquè els turistes contribueixin a finançar el transport públic

Turistes fent fotos a la Sagrada Família des d'un autobús.
Turistes fent fotos a la Sagrada Família des d'un autobús.

Amb diferents formes i objectius, quatre dels set partits amb representació a l'Ajuntament de Barcelona (BComú, Junts per Catalunya, ERC i la CUP) aposten en els seus programes electorals per apujar la taxa turística. Es tracta d'un impost que grava les pernoctacions dels turistes i que recapta la Generalitat, tot i que a Barcelona l'Ajuntament decideix la destinació de la meitat dels ingressos. La proposta més ambiciosa és la de l'alcaldessa Ada Colau: imposar un recàrrec a la taxa perquè els turistes contribueixin a finançar el transport públic.

La taxa turística ha passat de protagonitzar una dura polèmica —amb pressions dels hotelers perquè no s'implantés— prèvia a la seva aprovació el 2012 al Parlament a ser assumida per totes les forces polítiques. I no només assumida, sinó que els partits al·ludeixen a la necessitat de destinar la seva recaptació a promoció turística (la idea original) i també a projectes que compensin les molèsties o despeses que generen els visitants als barris que reben més pressió.

En el global dels ajuntaments catalans el repartiment de la recaptació és del 30% per al municipi i el 70% per la Generalitat. A Barcelona la taxa oscil·la, en funció de la categoria de l'allotjament, entre 0,65 i 2,25 euros per nit. La ciutat, que reclama gestionar el 100% de l'impost, va aconseguir elevar el percentatge que gestiona fins al 50%. L'any passat van ser uns 15 milions d'euros.

El govern de Colau, a més, va decidir limitar l'aportació d'aquesta quantitat al consorci Turisme de Barcelona a només 4,5 milions d'euros. La resta la dedica a actuacions per millorar els barris i a projectes culturals i de patrimoni. El 2018 es van destinar a incrementar agents cívics i caçadors de pisos turístics, millora de senyalització d'alguns barris, el festival LlumBCN o la Biennal de Pensament.

Dilluns, durant la primera de les rodes de premsa que organitza l'Agència EFE amb els candidats, l'alcaldessa Colau va assegurar que si resulta reelegida rebaixarà el preu de la T-Mes de 54 a 40 euros, augmentarà un 30% la capacitat del transport públic a la ciutat i elevar la freqüència del metro a dos minuts i mig. A més, els usuaris de la T-16, els menors de 16 anys, podrien utilitzar la seva targeta de transport gratuït fora de Barcelona, fins a la tercera zona tarifària. L'alcaldable va proposar finançar-les amb el 100% de la taxa turística que reclama rebre íntegrament, i amb un recàrrec per pagar el transport públic, previst a la Llei catalana de finançament del transport públic. BComú va recordar que Ciutadans, JxCat, ERC i el PP van rebutjar al Parlament una moció en aquest sentit.

El candidat d'ERC, Ernest Maragall, proposa també augmentar la taxa, “en l'àmbit d'altres ciutats europees” amb una autorització expressa de la Generalitat perquè Barcelona pugui recaptar més. Els republicans asseguren que perfilen amb la vicepresidència Econòmica de la Generalitat (en mans d'ERC) una reforma de llei que regula el tribut que li ha de permetre a la capital catalana recaptar més. Així, diuen, Barcelona podria rebre un 30% més del que rep ara. A més, suggereix que l'import de la taxa es vinculi amb la ubicació i categoria dels hotels. Els diners recaptats serien finalistes: aniria a la millora de l'espai públic de les zones afectades, cultura i contra “el xoc climàtic”.

En el cas de Junts per Catalunya, el partit pretén doblar l'actual recaptació amb una pujada de la taxa en els establiments de més categoria. I destinarien els ingressos a la promoció del turisme de qualitat i a polítiques socials que reverteixin els efectes negatius del turisme en, per exemple, l'habitatge. La CUP proposa establir un impost turístic “just” gestionat per la hisenda municipal i que complementi l'impost català de pernoctacions hoteleres. La taxa seria progressiva en funció dels dies d'estada, la temporada i de la càrrega de turistes del districte, i la recaptació es destinaria a “defensar l'habitatge i lluitar contra la pobresa”. La CUP proposa estudiar una nova taxa per als establiments que ofereixin serveis turístics.

El PSC reclama el 100% de la taxa, però no incrementar-la. I suggereix destinar la recaptació en promoció de turisme de qualitat, conservació del patrimoni cultural i els barris on el turisme té més impacte. Ciutadans reclama també el 100% de la taxa per a la ciutat.

I el candidat del PP, Josep Bou, que considera que el turisme és un “mannà per a Barcelona”, qüestiona qualsevol iniciativa que posi “pals a les rodes” al sector, però assumeix que la taxa no desapareixerà i confia que no augmenti.

La taxa turística que periòdicament és objecte de debat a Barcelona, existeix també a les grans ciutats europees que reben milions de visitants. Aquests en són alguns exemples:

Lisboa, neteja i esdeveniments turístics. Va establir la seva taxa el 2016. Un euro per nit i persona adulta. El 2018 va recaptar uns 20 milions d'euros i aquest any ha doblat la taxa a dos euros i espera recaptar 40 milions. Els dedica a la neteja de les zones turístiques i a esdeveniments que atreuen visitants, com Eurovisió l'any passat o la Web Summit.

Berlín, un 5% del preu d'allotjar-se. La taxa turística és una competència dels ajuntaments alemanys i la cobren unes 30 ciutats (entre les quals, Hamburg i Frankfurt). A Berlín els turistes paguen des del 2014 un 5% del preu net de les seves pernoctacions, amb un límit de 21 dies. El 2017 la ciutat va recaptar uns 31 milions d'euros, que es destinen al pressupost general. Es tracta d'una llei que va introduir l'anomenada City Tax, i els viatgers de negocis estan eximits de l'impost.

París, promoció i despeses que generen els visitants. La taxa turística que cobra París (a tots els visitants de més de 18 anys) oscil·la entre cinc euros i 0,25 en funció de la categoria de l'establiment. El preu el decideix cada any el Consell de París. Els ingressos es destinen al desenvolupament i promoció del turisme, així com a finançar “despeses lligades a la freqüentació turística o a la protecció dels seus espais naturals”.

Amb informació de Javier Martín, Enrique Müller i Silvia Ayuso.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ