Selecciona Edició
Connecta’t

Instruccions prèvies a la sentència

Els CDR es preparen per a nous dies de tensió al carrer quan es faci pública la sentència del judici pel procés

Tres homes participen en una manifestació convocada pels CDR al febrer a Barcelona.
Tres homes participen en una manifestació convocada pels CDR al febrer a Barcelona.

–Hola a tothom. Acaba de venir un fotògraf d’EL PAÍS a demanar-nos de fer una foto, i li hem dit que no.

La sala on es reuneix el Comitè de Defensa de la República (CDR) de Gràcia emet un murmuri d’aprovació. “Fa poc, en una altra reunió, no hi van deixar entrar l’ACN [Agència Catalana de Notícies]. Jo crec que simplement no volen fotos”, diu una assistent. La gent agafa la seva cadira i s’organitza per fer-se un lloc en aquesta sala del Lluïsos de Gràcia, on arriba des del carrer el soroll de nens jugant. És un aforament d’unes cent persones. Gent gran, sobretot, moltes dones, diversos joves; un espectre sociocultural ampli i de diferents ideologies unides pel sobiranisme.

S’imparteix això: Taller antirepressió: mesures de protecció jurídiques i emocionals. El CDR ha explicat la raó de l’activitat a Twitter: “Venen dies de ser al carrer i és necessari que estiguem preparades i fortes. Cuidem-nos! No hi faltis i passa-ho”. No hi va faltar ningú. O, almenys, no hi cabia ningú més. “Com es nota que dilluns surt la sentència, hi ha preocupació”, comença Laura Medina, advocada d’Iríada, l’associació de defensa de drets humans i civils que imparteix el taller. Dues setmanes abans, la policia va detenir nou membres dels CDR amb material, presumptament, per preparar explosius; el jutge n’ha enviat set a la presó acusats de terrorisme.

Medina parla als assistents al taller. Molts d’ells prenen notes. La lletrada explica els tipus de “repressió”, les multes, les sancions. Diuen que es viu un moment en què l’Estat busca associar certs moviments i ideologies amb el terrorisme. Encara que aquesta acusació concreta caigui, com en el cas d’Altsasu, “aconsegueix igualment el seu objectiu: aïllar i desmobilitzar”. Per això anima a mobilitzar-se. “És fàcil”, diu, “identificar-se amb els CDR a la presó perquè provenen del mateix moviment. Encara que sentim afinitat pels presos polítics, el cas dels CDR és més pròxim”. Això, assenyala, causa desmobilització i divideix, ja que hi ha gent dins dels CDR que creu en el discurs del terrorisme i busca distanciar-se’n. “És una gota malaia, així actua l’Estat”.

Un dels assistents, un home d’uns 60 anys, fa referència a això últim al·legant que de vegades se senti “traït” pels seus: “El poder criminalitza, d’acord, però quan els teus de sobte compren el discurs del poder et sents traït”. I aclareix que no es refereix als CDR, sinó a “alguns polítics”.

La psicòloga d’Iríada, Elisenda Pradell, anima a “cuidar-se”. “Hem de preocupar-nos les unes de les altres, mirar cap a un costat, saber que estem juntes”. “Som éssers rutinaris”, diu, “és important que la tensió dels dies que vindran no ens faci oblidar les nostres rutines ni les nostres cures”. Una assistenta es queixa de la frustració: l’arriba a atordir. “Per això hi ha les mobilitzacions, per canalitzar això”, li diu la psicòloga. “Però no vull deixar d’estar enfadada”, conclou la dona. Una altra parla de les “conseqüències emocionals” de l’1 d’octubre del 2017, data del referèndum il·legal, quan la policia va carregar contra els ciutadans que impedien l’entrada als agents i que col·legis electorals: “Quan sento el soroll d’un helicòpter em recorda a aquell dia i torno a sentir la mateixa ansietat”.

Una dona gran aixeca la mà. Explica que en les manifestacions al voltant del Parlament hi va haver càrregues. Ella va pensar que podria aguantar els cops però va reaccionar fugint: de la ràbia, diu, se li va contracturar la mandíbula. Pradell recorda la importància de conèixer els límits de cadascú: “La mobilització dels CDR és més que ser a la primera línia, cada persona pot servir per a una cosa diferent: socórrer, preparar menjar per a tothom...”.

Com actuar amb la policia és un dels punts que porta més estona del taller. “Puc gravar una conversa amb la policia?”. “Sí, si hi intervens tu”, respon l’advocada, “tot i que anunciar-l’hi no és bona idea”. A la sala riuen. Un home de mitjana edat pregunta fins a quin punt se li pot demanar a un policia el seu número d’identificació i no incórrer en faltaa l’autoritat. Riuen més. Una senyora d’ uns 70 anys pregunta pels terminis de les retencions i com actuar: l’advocada li informa que, com màxim, són 72 hores, i és important no declarar, no parlar mai. Cal demanar un advocat. “Jo diré: vull un advocat, vull un advocat, vull un advocat, fins a treure’ls de polleguera. La gota malaia seré jo”.

Elisenda Pradell resumeix: “No cal sentir-se culpable, això no és cosa d’un dia sinó que serà llarg; la repressió s’utilitza perquè funciona”. Per això diu que “si valides el discurs, el teu discurs, les teves idees, la situació és potencialment dramàtica però molt menys”. Han passat dues hores i mitja. Es comencen a passar un pot entre els assistents, i hi deixen bitllets de deu i vint euros; es tracta d’un crowdfunding d’Iríada. De la Plaça de Nord ja s’han els nens i s’ha aixecat una mica de vent, però és divendres nit i els bars i les terrasses de Gràcia són plens. Aquest dilluns, el procés, la declaració unilateral d’independència d’octubre del 2017 i els seus esdeveniments anteriors, coneixerà la sentència de molts dels protagonistes polítics de llavors, els que no van fugir i fa dos anys que estan en presó provisional. <NO1>intentaran ser altre cop una, però no se sap amb quina intensitat.

La taula de Cuixart

Lluïsos de Gràcia és una associació social i esportiva dedicada a formar nens i joves; avui desenes de nens participen en diversos jocs infantils. El col·lectiu té 164 anys d’història, més d’un miler de socis (hi ha llista d’espera), al voltant d’una vintena de seccions i una seu espectacular, reformada l’any 2015, on, a més de dues plantes amb salons a disposició de col·lectius del barri, compta amb un teatre de 200 localitats i una cafeteria.

Aquest bar, divendres tarda, està atapeït de gent, però hi ha una taula alta buida que ningú no ocupa. Un cartell en català, aparentment col·locat l’any passat, explica per què: “En aquesta taula s’hi solia asseure Jordi Cuixart. Fa un any que ell i Jordi Sànchez són privats de llibertat. Per això aquesta taula està reservada per recordar-los i dir-los que els esperem aviat”. Els Jordis, en espera de la sentència del procés, compliran aquest dimecres dos anys a la presó.

Al vestíbul, un enorme cartell amb fotos gegants dels polítics presos rep el visitant; a la façana, dos seguidors demanen república i llibertat per als encausats.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >