Selecciona Edició
Connecta’t

Els Comitès de Defensa de la República, l’independentisme que no obeeix ningú

La pèrdua d'iniciativa de l'ANC dona ales als autoproclamats CDR

Protesta a Girona, dilluns. En vídeo, els Mossos i els CDR a les portes del Parlament.

El Parlament va patir dilluns un intent de setge per part de grups incontrolats convocats pels Comitès de Defensa de la República (CDR). Els CDR són col·lectius sense jerarquia, autònoms al seu territori i que van néixer en l'entorn antisistema de la CUP. El seu nom inicial era Comitès de Defensa del Referèndum i es van autoorganitzar per defensar els punts de votació de la consulta de l'1-O. Però fins al 8 de novembre del 2017 no van estrenar la seva insubordinació radical, oposant-se a la intervenció de la Generalitat mitjançant el 155 amb protestes al carrer i talls a la xarxa de transport.

Aquestes agrupacions van prendre el nom dels Comitès de Defensa de la Revolució cubans, unes cèl·lules de delació veïnal creades per denunciar senyals d'oposició al castrisme. Els CDR són l'esperit de l'independentisme unilateral. N'hi ha gairebé 300 a tot Catalunya. El seu ascens respon al menor protagonisme que estan assumint l'ANC i Òmnium Cultural en la mobilització popular. Amb els seus presidents empresonats –Jordi Sànchez i Jordi Cuixart–, els CDR acusen l'ANC i Òmnium de passivitat. La principal topada entre aquestes organitzacions es va produir el 30 de gener, quan centenars de membres d'aquests comitès van assetjar el Parlament per exigir que Carles Puigdemont fos investit president. L'ANC se'n va desmarcar per considerar que utilitzaven la violència. A l'abril es van produir noves interrupcions a la xarxa de carreteres executades per aquests grups, en senyal de protesta per la detenció a Alemanya de Puigdemont.

Aquests comitès es nodreixen actualment d'independentistes que no veuen en l'ANC o en els partits sobiranistes una plataforma d'acció per defensar la proclamació de la república. En les reunions de debat d'aquests comitès és habitual trobar-s'hi jubilats o pares de família. Malgrat aquesta transversalitat, són els joves propers a l'esquerra anticapitalista els que es posen al capdavant de les accions més agressives.

L'organització dels CDR és opaca. Poc transcendeix de la seva estructura perquè la confidencialitat és clau per esquivar l'acció judicial. Els seus representants fan reunions secretes, i els seus portaveus es relleven en les seves funcions per evitar que els identifiquin. Encara que hi ha una comunicació bàsica entre ells, no existeix una estructura de direcció, la presa de decisions és assembleària i cada CDR és autònom per actuar. Per això es produeixen diferències. Com quan aquests comitès van demanar dilluns a Barcelona la dimissió del president de la Generalitat, Quim Torra, mentre que a Girona ni tan sols es va plantejar.

Des del final del 155 i la formació del nou Govern català, els comitès pressionen Torra perquè desobeeixi la legalitat espanyola. I, fins i tot, han fet escraches a les seus del PDeCAT, la CUP i, la més dura, la d'ERC. “No acceptem pactes o canvi de rumb. Tireu endavant amb el que vau prometre en campanya o dimitiu”, van advertir els CDR a Torra a les seves xarxes socials.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ