Selecciona Edició
Connecta’t

“Vaig decidir no pagar les factures i comprar menjar”

Membres de l'Aliança contra la Pobresa Energètica demanen a l'Ajuntament que les subministradores assumeixin el deute

Cecilia Carrillo a la cuina del seu pis a Nou Barris, a Barcelona.
Cecilia Carrillo a la cuina del seu pis a Nou Barris, a Barcelona.

Les cartes s'acumulen a la bústia de Salvador Hernández. Cada mes n'hi arriba una. Un altre avís de tallar-li la llum a casa. Té 37 anys, està a l'atur i viu en un pis al barri del Besòs, a Barcelona. Comparteix sostre amb la seva mare, que té gairebé 70 anys, i amb el seu germà, de 27. Hernández s'ha queixat del seu cas en alguns departaments de la Generalitat. La llei catalana el protegeix perquè no li tallin el subministrament i que les administracions assumeixin una part del seu deute. No obstant això, les amenaces no s'aturen. La portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), María Campuzano, es va reunir ahir amb la regidora d'Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, i li va reclamar que siguin les empreses subministradores les que assumeixin el total d'aquests deutes.

El cas d'Hernández no és l'únic. Endesa va informar a inicis de mes que té detectades milers de persones vulnerables, a través dels serveis socials, que acumulen des de fa quatre anys un deute de 21 milions d'euros. La polèmica va saltar en plenes vacances quan la companyia elèctrica va enviar una carta a 250 consistoris amb l'amenaça de tallar la llum als usuaris si no se sufragava la meitat de l'import. La pobresa energètica ha comportat que l'1,3% de les llars catalanes hagi sofert el tall de subministrament d'aigua, llum o gas, segons l'Idescat.

La llei 24/2015 sobre pobresa energètica indica que “les administracions públiques han d'establir acords o convenis amb les companyies (...) per garantir que concedeixin ajudes a fons perdut a les persones”, però no especifica si aquesta responsabilitat recau en els ajuntaments o en la Generalitat. Representants de les diferents administracions s'han reunit aquest mes per definir qui assumirà el pagament. Fonts d'Endesa asseguren que mantenen la seva postura de cobrir el 50% de les factures a l'espera d'una proposta concreta. A més, sostenen que ofereixen opcions de pagament als seus clients i “informació per reduir el consum”.

Hernández parla de la seva situació sense embuts. “A l'inici et sents malament amb tu mateix. Et penses que ets tu el culpable perquè no pots pagar”, comenta després d'admetre que ha reflexionat molt sobre el seu cas. Té estudis en informàtica, però la seva última feina va ser d'auxiliar administratiu en un magatzem. Va perdre la feina durant la crisi i després de quedar-se sense sou va començar a acumular un impagament amb l'elèctrica Endesa, que arriba als 4.000 euros.

No només és la llum

La pobresa energètica no es limita només a la impossibilitat de poder pagar la llum. També hi ha els impagaments pel gas o aigua. Cecilia Carrillo, de 50 anys, és una dona que no pot engegar la calefacció a l'hivern. Acumula un deute de 1.500 euros amb Naturgy. Carrillo viu en un sobreàtic de Nou Barris i el seu cas és similar al de Salvador Hernández, però les amenaces també les pot arribar a rebre per telèfon. Descriu que va pagar fins que el 2015 es va quedar sense feina: “Vaig decidir no pagar les factures i comprar menjar".

Carrillo comenta que no “sol contestar als 91”, a les trucades de números de telèfon amb el prefix de Madrid, perquè solen correspondre a empreses que la persegueixen. “Un dia vaig respondre a un 93 [el prefix de Barcelona] pensant que era una oferta de feina i era un cobrador que em va dir que em portaria als tribunals”. Carrillo relata que va sentir desprotecció i solitud fins que va acudir a una reunió de l'APE. “Quan vaig arribar va ser molt dur. Vaig ser conscient que estava en la pobresa”, admet.

La portaveu de l'APE, María Campuzano, detalla que en molts casos les famílies no tenen bo social. “No estan al mercat regulat i el seu contracte no s'ha optimitzat perquè sigui el mínim possible”, assevera. Campuzano espera que es revisin els contractes de les famílies per reduir els seus consums. “Assumir amb fons públics el deute és seguir augmentant els beneficis d'aquestes companyies”, emfatitza. La Generalitat no ha revelat la data de la propera reunió entre les administracions i les empreses per definir el pagament del deute, però assenyala que hi ha la intenció de signar un nou conveni, amb totes les parts, que aclareixi les regles del joc.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ