Balears: cap a una atenció pública bilingüe

A Balears els ecosobiranistes de Més per Mallorca, històrics socis de govern del PSOE a la comunitat, tenen a les seves mans el desenvolupament de la política lingüística autonòmica com va passar en la darrera legislatura. Els equilibris de poder entre Unides Podem i Més per Mallorca, companys de viatge de la presidenta Francina Armengol, van desembocar en la creació de la Secretaria d'Universitat, Recerca i Política Lingüística, gestionada pels ecosobiranistes, però dependent de la Conselleria d'Educació, encapçalada pel PSOE.

Aquest departament està dirigit per Agustina Vilaret, que és actualment l'únic membre del Govern autonòmic procedent d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). La formació catalana, amb implantació a les illes, va acordar concórrer als comicis integrada en la llista de Més per Mallorca, que aplega també perfils procedents d'altres formacions. La nova secretària autonòmica milita a ERC des del 2010, és llicenciada en Història i durant 30 anys va ser professora en un institut d'educació secundària. A finals de la darrera legislatura va prendre possessió de l'acta de diputada després que marxessin dos companys del partit i no va dubtar a dur el llaç groc a favor dels presos independentistes i assistir a concentracions organitzades per donar suport als polítics i activistes catalans empresonats.

Amb un perfil polític discret, una de les seves primeres actuacions va ser la recepció a una treballadora de l'aeroport de Palma que va denunciar que havia patit un cas de discriminació lingüística per part d'agents de la Guàrdia Civil.

Els acords signats al juliol pels partits que integren el pacte de govern a Balears —el PSOE, Més per Mallorca i Unides Podem— recullen com un dels objectius d'aquesta legislatura garantir el dret dels ciutadans a ser atesos en les dues llengües oficials de la comunitat i la creació d'una oficina de defensa dels drets lingüístics.

La política lingüística va deixar de ser un dels principals motius de preocupació per als partits d'esquerra quan la socialista Francina Armengol va arribar al poder el 2015 i en el seu primer Consell de Govern va enterrar el decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL) a les aules imposat per l'Executiu del llavors president del PP, José Ramón Bauzá. Un sistema que restava hores a l'ensenyament en català i que va posar en peu de guerra bona part de l'estament educatiu de les Balears, que va sortir al carrer a protestar en la manifestació més multitudinària que es recorda a les illes.

L'última legislatura socialista va estar marcada per les protestes d'una part del sector sanitari, al qual se li exigeix el coneixement d'un nivell bàsic de català per poder promocionar i demanar trasllats, però l'aprenentatge d'aquesta llengua no és obligatori per accedir a un lloc de treball.