Selecciona Edició
Connecta’t

L’esquerra de les Balears “enterra” el trilingüisme i potencia el català

La presidenta anuncia la desactivació de les normes del TIL (anglès, castellà i català)

Francina Armengol, aquest divendres. Ampliar foto
Francina Armengol, aquest divendres. EFE

"Tirem enrere dos símbols d'una època que ha acabat: la de la imposició, la prepotència i l'autoritarisme". Amb aquestes paraules, la presidenta de les Balears, Francina Armengol (PSOE), ha anunciat aquest divendres després del primer Consell de Govern— la desactivació de l'entramat de lleis i decrets que el Govern de José Ramón Bauzá (2011-2015) va disposar per aplicar i protegir el model educatiu trilingüe el 2013. El Tribunal Superior de Justícia de les Balears va sentenciar, el 2014, que el Decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) era "nul" i l'Executiu de Bauzá (PP) va recórrer davant del Suprem per salvar i reactivar la llei. Ara, el Govern Armengol desistirà d'aquesta apel·lació davant l'alt tribunal i l'anul·lació judicial del TIL serà real.

La normativa del trilingüisme (anglès, castellà, català), aprovada i desenvolupada sense negociar prèviament amb els professors i pares, i l'anomenada Llei de Símbols que el PP va desplegar per intentar prohibir les protestes a escoles i ajuntaments han quedat "enterrades", segons el portaveu Marc Pons. Es va buscar, en va, vetar l'ús de banderes i llaços de quatre barres, icona de la defensa de la llengua catalana. "Es va fer per perseguir qui pensés diferent", ha opinat Armengol.

"Aquesta és una època del plurilingüisme a tot el món, però serà des del consens i la reflexió amb la comunitat educativa", ha advertit el conseller d'Educació, Martí March, catedràtic de la Universitat de les Illes Balears (UIB). La nova majoria d'esquerra, conformada pel PSOE, Podem i MÉS, ha volgut subratllar que no rebutja l'ensenyament de l'anglès i d'altres idiomes.

Balears pactarà amb la comunitat educativa el model lingüístic en l'ensenyament públic i privat, el tradicional des del 1983, que protegia l'ús de la llengua pròpia de les Balears a les escoles, el català, segons l'Estatut d'Autonomia. El PP, i ara Ciutadans, consideren que les esquerres volen imposar la immersió lingüística, model que no figura en cap norma balear, ha ressaltat Armengol.

Les regulacions sobre símbols i del decret del TIL van ser, amb les retallades, el motiu de les marees verdes de protesta a l'educació des del 2011 i la vaga indefinida de professors el 2013. El nou Executiu es manifesta compromès amb la llarga causa reivindicativa dels docents, amb 26 dies de vaga en dos anys.

"Estem complint amb la paraula donada", ha expressat Armengol. "Crec que és la demostració d'una nova forma de fer política". El Govern balear ha aprovat un projecte de llei de derogació de la Llei de Símbols, molt breu, que es tramitarà per procediment urgent el Parlament balear. Es considera aplicar una amnistia sobre qualsevol expedient sancionador obert. Aquesta llei balear ha tingut dos dictàmens desfavorables del Consell Consultiu.