Selecciona Edició
Connecta’t

Carreteres letals per a la fauna salvatge

Des del gener, 96 animals han mort atropellats prop dels Aiguamolls de l’Empordà

Un teixó atropellat en una carretera de Girona.
Un teixó atropellat en una carretera de Girona.

Cabirols, genetes, senglars, teixons, mussols reals, àguiles ratadores, fagines, carraques, guineus, esquirols, cigonyes o serps d’aigua. 96 animals salvatges han mort entre el gener i el juny d’aquest any a les carreteres de l’Alt Empordà, principalment a les zones properes al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Una campanya ciutadana, que durarà fins a final d’any i promoguda pels naturalistes de la Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (Iaeden) en col·laboració amb els Amics del PNAE, ha permès localitzar-los i comptabilitzar-los. L’objectiu és ubicar els “punts negres” per a la fauna salvatge en aquesta comarca i sol·licitar mesures correctores a l’administració titular de la via per evitar aquesta matança. La portaveu dels ecologistes, Marta Ball-llosera, sospita que els atropellaments detectats “són una mínima part de la realitat”.

Entre el gener i el juny, una trentena de persones que han circulat per la zona han enviat informació per conèixer els punts més perillosos. Els conductors han informat de l’espècie atropellada, de la via i del punt quilomètric. Així, s’ha pogut saber que la principal víctima dels vehicles motoritzats és l’eriçó comú (17 exemplars atropellats), seguits del senglar (8), el teixó (6) i la geneta. També han mort tres serps i fins a 17 espècies diferents d’aus.

El terme municipal amb més sinistralitat és Castelló d’Empúries (amb diverses carreteres que passen pels Aiguamolls), amb 26 atropellaments. Altres punts de sinistralitat s’han localitzat a Figueres, Peralada, Roses, Torroella de Fluvià i Vila-sacra. Els ecologistes consideren que “el Parc Natural Aiguamolls és un hotspot (punt d’accés) de biodiversitat sobre el qual les grans infraestructures impacten negativament”.

Ball-llosera ha mostrat la “gran preocupació” que senten des de la Iaeden pel desdoblament que s’està fent de la carretera que va des de Palau Saverdera a Roses (on a l’inici de les obres ja es va detectar una llúdria atropellada). Un 75% d’aquesta via passa pel parc, afrontant amb una reserva integral”, la màxima protecció que pot tenir un territori a Catalunya.

Durant aquest any la Iaeden ha desenvolupat un projecte de ciència ciutadana per investigar i compartir informació sobre la biodiversitat a l’Alt Empordà. L’objectiu és posar de relleu el patrimoni natural de la comarca involucrant investigadors locals i naturalistes, però també aficionats. Per a això s’han fet diverses activitats, des de censos d’elements de valor del patrimoni natural de la comarca, com l’esparver cendrós o de l’enganyapastors bru, fins a sortides naturalistes com La nit amfíbia o Herbes medicinals i elaboració de ratafía, tallers, jornades tècniques, xerrades divulgatives i un curs de formació per a petits naturalistes. 800 persones han pogut gaudir d’un projecte que ha estat possible gràcies als ajuts del Tercer Sector Ambiental de Catalunya del Departament de Territori i Sostenibilitat i s’ha fet al costat dels Amics del Parc.

De la memòria del 2018 del Parc Natural dels Aiguamolls, es desprèn que va ser el cinquè any amb més nombre d’accidents provocats per ungulats registrats en 110 quilòmetres de vies de nou municipis des que es va començar a comptabilitzar el 2000. Es van veure implicats en accidents 33 senglars i un cabirol. El pitjor any va ser el 2013, amb 37 senglars i 4 daines.

El director del Parc, Sergio Romero de Tejada, demana que “per un moment ens posem a la pell d’uns animals que durant tota la seva vida han utilitzat al seu hàbitat unes zones per desplaçar-se, arrecerar-se i buscar aliment i, de sobte, ho troben tot modificat i se senten perduts”. Romero de Tejada considera necessari “que es faci un inventari clar dels punts negres de les vies i que les administracions hi posin remei amb passos de fauna i modificacions de traçats”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ