Selecciona Edició
Connecta’t
REPORTATGE

Xocar amb un senglar pot sortir car

La llei obliga els conductors a pagar els danys i les asseguradores impulsen primes per accidents amb animals

Manel Martos va patir un accident amb un porc senglar a una carretera de Pla de l'Estany (Girona)
Manel Martos va patir un accident amb un porc senglar a una carretera de Pla de l'Estany (Girona)

Els impactes de cotxes amb porcs senglars representen el 86% dels casos d’accidents de trànsit amb animals a Catalunya, malgrat que són molt desconeguts a les àrees de menys densitat forestal. Durant anys els caçadors han viscut com un malson haver-se de fer càrrec de les despeses de reparació dels vehicles accidentats per aquesta causa i dels possibles danys als seus ocupants. La temporada de caça que ja està en marxa ha estrenat legislació. Ara, com a norma general, els conductors seran els que tindran el maldecap d’haver-se de desembutxacar els diners per reparar els danys. Davant d’aquest panorama, les asseguradores impulsen primes específiques per aquest tipus de sinistres i algunes ja han notat que la seva demanda està creixent.

Algunes asseguradores noten que puja la demanda de primes per accidents amb senglars

Era de nit, quan els senglars estan més actius, quan en Manel circulava un dia del juny passat per una carretera secundària envoltada de natura, la GI-514, prop de Cornellà de Terri, al Pla de l’Estany. Tornava de sopar a fora i, malgrat que un cel plujós feia la guitza a la nitidesa de la calçada, va percebre que un porc salvatge creuava la via davant seu. En aquell moment en Manel va pensar que era a temps de frenar per no atropellar la bèstia, però la mala sort va fer que xoqués amb un segon animal que tenia més a prop i que no havia vist. Ni ell ni la seva parella es van lesionar però la part davantera del cotxe va quedar bastant malmesa.

“En girar el revolt vaig veure de cop que els llums del cotxe enfocaven quatre senglars, de cul, que avançaven en la mateixa direcció que jo. Vaig frenar, però no vaig poder esquivar-los. Va ser com xocar amb una paret”. Així és com la Mariona recorda l’accident que va patir a la C-66 l’any 2011, en un tram que té dimensions d’autovia, quan viatjava de Girona fins a casa seva, a Banyoles. Tres dels porcs de la bandada van morir a l’acte i el tercer “va sortir volant” i el va atropellar el cotxe que avançava pel carril esquerre. Per sort, tampoc cap persona es va fer mal.

No vaig poder frenar i vaig notar com si xoqués amb una paret”

No és que en Manel i la Mariona siguin especialment malastrucs, els seus casos no són gens aïllats. A Catalunya, l’any passat va haver-hi 1.855 sinistres amb animals implicats, segons el Departament de Territori i Sostenibilitat. Un estudi recent de la Fundació Axa ha estimat que un 86% dels quals té constància van ser provocats per porcs senglars i que, tot i que se'n registren casos a tot Catalunya, tenen una incidència especial a les comarques gironines.

Evolució del calvari dels caçadors

La Llei de Caça del 1970 establia que “els titulars d’aprofitaments cinegètics seran responsables dels danys originats per les peces de caça procedents dels terrenys acotats”. L’any 2001, amb un canvi de la Llei de Trànsit, es va introduir una modificació que atorgava la responsabilitat al conductor en cas que hagués comès una infracció de trànsit com, per exemple, un excés de velocitat. No obstant això, a la pràctica continuaven pagant gairebé sempre les societats de caçadors perquè els era difícil de demostrar la mala conducta de la persona accidentada si no es veia recollida a l’atestat policial.

L’any 2005 es va tornar a reformar la Llei de Trànsit i es van introduir més supòsits. L’àrea privada de caça havia de provar que l’accident no havia estat conseqüència directa de l’acció de caça i que no hi havia una falta de diligència en la conservació del vedat. També es podien exigir responsabilitats a l’Administració titular de la carretera, tot i que gairebé mai es recorria a aquesta opció per la seva complexitat, per la via contenciosa administrativa. A la pràctica, es continuaven resolent bastants casos a favor dels conductors.

“Ens condemnaven per no tenir tanques a la carretera, però nosaltres demanàvem permisos per posar-ne i no ens els donaven”, comenta el president de la Federació Catalana de Caçadors a Girona, que afirma que ha tingut reunions amb l’Administració estatal per tal de posar fre al que els caçadors consideraven una injustícia.

La modificació d’aquest 2014 estableix la càrrega de la prova al conductor. A partir d’ara, si es vol optar a demandar la societat de caçadors i obtenir així una indemnització pels danys al vehicle, la persona que hagi tingut l’accident haurà de provar que l’accident ha estat conseqüència directa de l’acció de caça, duta a terme en aquell moment o fins a dotze hores abans, el temps que s'ha estimat que els animals triguen a tornar al seu lloc. Per temes de conservació, ara només es pot intentar culpar la propietat de la carretera.

Qui es feia responsable històricament dels sinistres d’aquesta mena? Aquesta ha estat una qüestió que ha enfrontat durant dècades conductors i societats de caçadors, conflictes que sovint han acabat als tribunals. El litigi començava quan el conductor, després de l’accident, posava una demanda a la societat de caça per intentar que li pagués els danys soferts. Fins i tot, si el conductor cobrava prèviament de la seva pròpia assegurança perquè tenia aquest supòsit cobert, l'asseguradora se subrogava en la seva posició i iniciava el procés judicial per intentar recuperar l’import abonat. Aquest últim cas és el que va viure la Mariona, que tot i que estava coberta per una pòlissa a tot risc, va ser citada com a testimoni al judici fruit de la demanda iniciada per la companyia de la seva pòlissa.

Porcs senglars, aquest estiu a la platja.
Porcs senglars, aquest estiu a la platja.

“De centenars d’accidents, ens en podíem sortir de molt pocs”, comenta Narcís Sánchez, president de la Federació Catalana de Caça a Girona, fent referència a la resolució de casos a favor dels conductors. Així recorda el seu episodi amb senglars la Mireia, una veïna de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) que es va quedar sense cotxe per un accident l’any 2006. Va guanyar el judici i la societat de caça la va haver d’indemnitzar. Ara, la seva sort hauria estat ben diferent.

Qui es fa càrrec actualment de les conseqüències dels xocs amb porcs senglars? Amb la Llei 6/2014 aprovada l’abril passat i que modifica la legislació de trànsit, la responsabilitat dels danys del cotxe i a altres ocupants del vehicle raurà en la majoria dels casos en els conductors. Sánchez ho considera un èxit perquè creu que “allargarà la vida” de moltes societats de caça, que es veien escanyades per increments anuals de les seves pòlisses quan s’anaven acumulant molts accidents en un mateix tram de carretera.

De centenars de judicis per accidents, ens en sortíem de molt pocs”

Encara no hi ha jurisprudència derivada de la nova normativa perquè, segons comenta el president dels caçadors gironins, des del comunicat d’accident dels Mossos, fins a la presentació de la demanda, tramitació del procediment i vista solen passar uns sis mesos “en el millor dels casos”. No obstant això, la nova llei fixa la càrrega de la prova en el conductor, que ha de demostrar que el sinistre ha estat conseqüència directa de l'acció de caçar. Fins ara, funcionava al revés. El responsable per defecte era la societat de caça, que per salvar-se havia de provar que l’accident havia estat causat per una imprudència del conductor.

Narcís Sánchez explica que la Federació passa cada any a la Generalitat una relació dels dies d’activitat de cada societat per tal de facilitar la resolució dels casos. És a dir, que si el dia de l’accident no apareix en aquesta llista, el conductor ho té bastant complicat per lliurar-se de les despeses de la reparació, que de mitjana en aquest tipus de xocs ascendeixen a uns 1.600 euros, segons l’estudi del Centre d’Estudis de Seguretat Vial de la Fundació Axa.

Amb aquesta situació canviant, les companyies asseguradores impulsen primes per tal que els conductors puguin estalviar-se el sobresalt d’haver de desemborsar centenars d’euros després de la por i el disgust de trobar-se, per sorpresa, amb un animal encastat al para-xocs. Axa, per exemple, ofereix un complement per les assegurances a tercers centrat en els danys per atropellament d’espècies cinegètiques. Es tracta d’una ampliació de cobertura que costa aproximadament uns 25 euros anuals adreçada als ciutadans que viuen en zones amb circulació de senglars i que no volen haver de pagar una pòlissa a tot risc.

Allianz ha notat un “increment de la demanda” de les primes enfocades a xocs amb animals durant els últims mesos, el temps que fa que la llei està en vigor, “especialment en aquelles zones de la nostra geografia on són freqüents aquesta mena d’accidents”, ressalta la companyia. Fa uns anys que la multinacional d’origen alemany ofereix aquest complement voluntari al seu catàleg tot i que arran de la nova legislació ha passat de ser una “cobertura de reclamació de danys a una cobertura de danys directes”. És a dir, ja no reclama la responsabilitat a la societat de caça, l’assumeix directament.

En la mateixa línia, una altra de les grans companyies d’assegurances, Mapfre, també ofereix la possibilitat de pagar un plus d’una mitjana de 15 euros anuals per afegir la cobertura d’atropellament d’espècies cinegètiques a les pòlisses a tercers.

Amb el canvi de la llei aquesta mena de garanties prenen  rellevància”

Per la seva banda, Catalana Occident va decidir incloure per defecte la garantia de col·lisió amb animals de caça a les assegurances de vehicles. Segons fonts de la companyia, aquesta decisió ha estat “molt apreciada” pels clients perquè “cada vegada són més les zones amb alta incidència d’accidents amb aquest tipus d’animals i amb el canvi de la llei de trànsit aquesta mena de garanties prenen una rellevància especial”.

Un porc senglar a la plaça Alfons Comín de Barcelona l'any 2002.
Un porc senglar a la plaça Alfons Comín de Barcelona l'any 2002.

“Vaig anar als Mossos per intentar posar una demanda però em van comentar que ho tenia molt complicat i ho vaig deixar estar”, comenta en Manel, que va tenir l’accident després de la modificació de la llei i fora de la temporada de caça. Com que tenia l’assegurança bàsica obligatòria –la que cobreix la responsabilitat envers altres persones– en Manel va haver de pagar de la seva butxaca la reparació del seu cotxe, que va costar uns 800 euros.

La Míriam, també veïna del Pla de l’Estany, va xocar amb un senglar fa dos anys i, tot i que encara no estava vigent la normativa actual, va desistir de posar una demanda. Segons ella, el lloc de l’accident no concordava exactament amb el punt quilomètric que els Mossos havien especificat a l’atestat i ho hauria tingut molt difícil per guanyar, ja que no podia demostrar que l’animal pertanyia a l’àrea de caça d’on realment afirma que va sortir. Va haver de gastar-se 3.000 euros en arreglar el cotxe.

La Míriam es va haver de gastar 3.000 euros en la reparació del cotxe

Després de l’accident, la Míriam va contractar una pòlissa amb la garantia afegida d’accidents amb animals de caça. En Manel ha explicat que també s’està plantejant prendre aquesta decisió quan caduqui l’anualitat de la seva assegurança.

Es preveuen menys demandes

Amb la normativa actual es preveu que el nombre de demandes per aquesta mena d’accidents disminuirà perquè aquells que tinguin la mala fortuna de topar amb un animal salvatge tindran, com a norma general, tots números de perdre. “Això sí, poden estar agraïts perquè no es porta aquesta responsabilitat fins a les últimes conseqüències: [la llei] eximeix de pagar la peça de caça atropellada”, ironitza el jurista Eugenio Llamas, contrari a la nova normativa, en un article a la revista de responsabilitat civil Doctrina.

A qui pertany un senglar?

Per a la majoria de la població, que la responsabilitat recaigui sobre els conductors pot arribar a semblar una injustícia, probablement perquè a la societat hi ha més conductors que caçadors i pot ser més fàcil establir empatia amb uns que no pas amb els altres. Però els aficionats a la cinegètica també tenen els seus motius. “Un senglar pot fer molts quilòmetres en una nit, de 30 a 40. Pot ser que un porc nascut a Camprodon produeixi un accident a Cassà de la Selva” , argumenta Sánchez per justificar que un animal no pertany a cap àrea de caça en concret, motiu pel qual considera que l’anterior legislació era injusta. “Un senglar no és propietat de ningú. No ens podíem fer responsables d’un animal que no podíem controlar”, continua, afegint que els porcs feréstecs només acaben pertanyent al caçador que els mata.

El 54% dels afectats, coberts per una pòlissa

A escala estatal, l’estudi d’Axa revela que el 54% dels conductors afectats per accidents amb animals l’any 2013 tenien contractada una pòlissa que els cobria els danys. Aquesta xifra està calculada sobre els 3.000 accidents d’aquest tipus que l’asseguradora va comptabilitzar a tot l’Estat. El 33% del total d’accidents amb animals els protagonitzaven porcs senglars, xifra que ascendeix, com hem comentat, al 86% en el cas de Catalunya.

A les províncies catalanes, l’asseguradora té registrats 377 accidents amb animals implicats, 255 dels quals eren animals de caça, sense un propietari a qui es pugui atribuir els danys, a diferència del que passa amb els animals domèstics. Centrats només en els senglars, la demarcació amb més casos va ser Girona (88) seguida de Barcelona (74), Lleida (36) i Tarragona (22). Més anecdòtiques són les topades amb cérvols (23), guineus (5) i cabirols (3). Els mesos amb més incidents amb senglars coincideixen amb la temporada de caça de l’espècie que, per exemple, aquest any va de setembre a març: novembre (56), desembre (36) i gener (24).

Poca gent pren mal

L’any 2012 a Catalunya va haver-hi 1.605 accidents relacionats amb animals amb llibertat, xifra que va ascendir a 1.855 l’any 2013, 82 dels quals –prop d’un 4,5%– van registrar danys personals, segons dades del Servei Català de Trànsit. D’aquests 82, només tres van ser greus. A les dades provisionals del 2014, fins el 5 d’octubre passat, hi ha registrats 69 accidents de trànsit d’aquesta mena, només un dels quals va causar víctimes greus. Per demarcacions, segons dades de Trànsit, aquest any lideren el rànquing Barcelona i Girona amb 23 accidents cadascuna, seguides de Tarragona (13) i Lleida (10).

Com es pot xocar de manera controlada?

Si encara que circulem a la velocitat adequada a la via i intentem frenar veiem que no hi ha manera d’evitar xocar amb un animal, les recomanacions, segons dades del RACC i Axa, són:

  • Evitar cops de volant i moviments bruscos per no perdre el control del vehicle
  • Vigilar de no envair el carril contrari
  • Mantenir la vista fins al lloc on es vol portar el vehicle, no centrada en l’animal
  • Trepitjar el fre de manera ferma i ràpida
  • Provar de xocar amb angle i no frontalment
  • Just abans de l’impacte cal aixecar el peu del fre per reduir les possibilitats que l’animal s’acabi estampant contra el parabrises
  • Posar els llums d’emergència
  • Avisar les autoritats just després del xoc