Selecciona Edició
Connecta’t

Cèntims a cabassos, nen

La polèmica del ‘cumpleanys’ de Rosalía ha eclipsat l’anglicisme ‘fucking money man’

Cèntims a cabassos, nen

Aquest és un altre article sobre la Rosalía, qüestió que aviat superarà els dedicats a les llengües en l’estat propi. I hom es pregunta si realment n’hi ha per tant, si és tan extraordinari que algú que parla català canti en català, per molt estrella global en què s’hagi convertit. La Shakira és també estrella global i ha cantat en català, i no se li va fer tant la gara-gara ni va ser vista com la salvadora de la llengua. I tampoc s’entén el rebombori pel castellanisme cumpleanys, que no és més que una altra mostra d’ultratge (si ets del morro fort) o transgressió (si ets comprensiu amb la interferència) del tracte que els artistes dispensen a la llengua. Els endreçats nois de Manel la van encertar amb la cançó Aniversari, que tot i això tenia el vers aquell, “del tamany d’una mosca, del tamany d’un mosquit”. I els al·lots d’Antònia Font, tan autèntics ells, li cantaven al Batiscafo Katiuskas, “es teu focus a s’abisme, de ses aigües insondables, només tu les averigües”. Deixem aquí el catàleg d’incorreccions en la música en català, que no acabaríem.

Un tuit de Sergi Cuxart posava la mirada sobre un altre element, més interessant si m’apures: “La gente escandalizada con Rosalía por lo de cumpleanys, como si lo de fucking money man ya apareciese en les Homilies d’Organyà”. I ves, té ben bé raó, tota la tinta que ha vessat el cumpleanys ha estat impermeable a l’anglicisme, que associat a la tonada de la cançó ho té tot per convertir-se en una expressió familiar i aparèixer en converses quotidianes. No trigarem gaire a sentir com algú diu fucking money per referir-se als diners, o és clar, fucking money man com a mena d’exclamació espontània. La pregunta que sobrevé ara és, què vol dir en realitat? Com ho hauríem de dir en català?

Una traductora experta m’informa que, d’entrada, hem d’inferir que a fucking money man hi falta una coma, perquè, si no, money man funciona com un sintagma, i per tant ho hauríem de traduir com fotut ricatxo (permeti-se’m el col·loquialisme) o coi de tio forrat (altre cop, col·loquialisme), i de fet el traductor de Google va per aquí: puta home de diners. Hi haurem d’afegir doncs una coma, i prendre aquest man com un vocatiu: fucking money, man.

El sintagma fucking money, així, funciona com una unitat, en la qual el primer component sol traduir-se com un epítet negatiu, tal com acostuma a fer-se amb fuck. En castellà solen recórrer al verb joder i fórmules derivades, i en aquest cas s’hi adequaria un jodido dinero, o jodida pasta, mentre que en català gaudiríem d’un ventall prou ampli d’alternatives, tant per al primer component com per al segon: putos diners, coi de quartos, els diners dels collons, fotuts calés, merda de cèntims. De fet, anant altre cop al traductor de Google, la seva proposta, aquesta vegada amb la coma, va també per aquí, amb el seu català robòtic: merda diners, home.

No obstant això, alguna cosa grinyola, perquè podem obrir la cartera i trobar que la tenim buida, i llavors exclamar fucking money, o coi de diners, però qualsevol que hagi vist el vídeo i seguit la lletra de la cançó sap que l’apel·lació als diners és positiva, i com més millor, com feien Lisa Minelli i Joel Grey a Cabaret en el número del Money, money. Altre cop la traductora experta m’explica que això de fuck és més difícil de traduir del que sembla, d’una banda perquè en anglès té un ús vastíssim, cosa que li treu barroeria (no podem traduir sempre fuck per follar o fotre), i de l’altra, perquè fucking pot ser també positiu i servir per marcar abundància. D’aquí que per traduir el fucking money, man ens calguin quantificadors, que fins i tot podrem modular per oferir opcions diverses segons el registre lingüístic: diners de debò, tu; calés per un tub, nano; l’hòstia de diners, paio; cèntims a cabassos, nen; calés a dojo, noi; pasta gansa, tio; una pila de quartos, home; pèmpins a l’engròs, sagal, i alguna més en podríem fer amb doblers i al·lot, però aquí ja no en sé prou...

Ara de les catacumbes de Twitter sortirà algú a dir que jo dic que la Rosalía hauria d’haver fet servir alguna d’aquestes opcions... F*ck you!

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ