Selecciona Edició
Connecta’t

Els Pirates fan que les dones s’empoderin

La companyia del Maldà salta al gran format amb 'Les feres de Shakespeare', fins al 28 de juliol a l'Onyric Teatre Condal

Una de les coreografies d'Els Pirates al Condal.
Una de les coreografies d'Els Pirates al Condal.

Els Pirates Teatre cada cop fan salts que els porten més lluny del petit espai del Maldà, casa seva. Van passar amb Shakespeare pel teatre Akadèmia amb Nit de Reis (o el que vulgueu), i per l'Espai Brossa amb Somni d'una nit d'estiu. Ara salten a l'Onyric Teatre Condal, al Paral·lel, amb Les feres de Shakespeare, una versió en clau feminista de L'amansiment de la fúria del dramaturg anglès. "Hem fet el salt al gran format", diu Adrià Aubert, director de l'obra i de la companyia. "Tot un repte des del punt de vista formal i de pressupost, cosa que suposa encara més risc". L'adaptació musical que han fet és tan shakespeariana com pirata: els embolics, els transvestiments i el text de l'autor anglès encaixen a la perfecció en la manera de ser d'aquesta companyia que enguany celebra els 18 anys.

"Si en una sala petita un no arriba mai fins on volia, en una de gran, encara menys", assumeix Aubert. "Sempre s'ha de renunciar a moltes coses, però estem molt contents i orgullosos. Tot plegat, des de tenir un equip de més de 30 persones fins a estar-nos un mes en cartell [del 29 de juny al 28 de juliol, tot el Grec, com qui diu], ens està suposant un gran aprenentatge". 

També han après d'una actriu veterana com Lloll Bertran, que encarna la mare de la preciosa Bianca i de la ferotge Caterina. "És molt generosa, molt treballadora i té una personalitat increïble", reconeix Aubert. Però s'ha aconseguit que l'obra no giri només al voltant d'ella: es manté en tot moment el segell de la companyia del Maldà. "Volíem que fos una creació col·lectiva i artesanal, com totes les que hem fet. I en aquest procés, la Lloll ha estat una més de nosaltres, i alhora n'hem après molt!"

L'obra narra la història de tres dones de finals del segle XVI a Itàlia, la Caterina, la Bianca i la Lucenzia, que lluitaran per canviar el seu destí, massa clar en una societat evidentment patriarcal com la que els ha tocat viure. La primera es rebel·larà contra un casament forçat, la segona descobrirà la seva veritable identitat i la tercera aconseguirà estudiar a la universitat (disfressada d'home, esclar!). Calia fer-hi un gir feminista: "Ja no té gaire sentit fer els clàssics sense revisar-los, però és important continuar-los fent, perquè formen part de la nostra història i no ens en podem despendre", sosté el director. "I no parlo només des del punt de vista del feminisme, cal considerar-los des de totes les perspectives, com des de la memòria històrica, per exemple".

Es podria fer una comparació amb els contes infantils, farcits de convencions masclistes d'altres èpoques. "Els clàssics també els hem de revisar, com a nosaltres mateixos", diu Adrià Aubert. "De vegades pensem en obres que vam fer fa 10 anys i ens posem les mans al cap!". Es refereix, per exemple, a Comedy Tonight, una funció musical basada en cançons tradicionals que van representar al Llantiol: "Ni se'ns va passar pel cap, llavors, plantejar-nos un altre discurs, fer-ne una altra lectura, cosa que ara per descomptat que faríem".

Ariadna Pastor no només ha fet l'adaptació del text de Shakespeare, sinó que també n'ha fet la traducció. "Vam triar aquesta obra precisament pels seus personatges femenins", revela Aubert. "Crec que és el text més masclista de Shakespeare i presenta personatges molt potents. Hem intentat veure la història a través dels ulls de les dones que hi surten i que s'empoderen". Tot, per descomptat, mantenint l'essència de l'original, una feina gens fàcil en què, amb música original en directe i les cançons d'Adriana Cabiró, han tingut èxit.

Aubert considera que el salt al gran format els ha arribat una mica tard: "Sumem 18 anys de trajectòria, crec que fins i tot ens hauria d'haver tocat molt abans. El mateix que a altres companyies com La Calòrica, La Ruta 40 o Les Antonietes", comenta el músic i director d'Els Pirates. Sigui com sigui, el moment els arriba just quan grans companyies com Dagoll Dagom o el Tricicle es retiren dels grans teatres. "Crec que poques vegades s'ha confiat en nosaltres, que fa molt anys que piquem pedra", es lamenta Aubert, sense amagar la responsabilitat que poden tenir ells mateixos en tot plegat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ