_
_
_
_
_

El bisbat de Vic anul·la, per primera vegada, la immatriculació d’una església

Un document de 1688 permet que els seus propietaris recuperin l'ermita de Sant Jaume del Clot del Grau, a Castellfollit del Boix

Església de Sant Jaume del Clot de Grau a Castellfollit del Boix.
Església de Sant Jaume del Clot de Grau a Castellfollit del Boix.Toni Ferragut

“Si s'acredita amb documents la seva titularitat farem els canvis que calgui”, va assegurar l'abril del 2018 Josep Martínez, responsable del patrimoni cultural del bisbat de Vic, després que Unió de Pagesos denunciés que aquest bisbat s'havia apropiat il·legalment d'almenys dues ermites i d'una masia familiar a la comarca del Bages. I això és el que ha passat. Després que s'acredités amb dos documents que la propietat de Sant Jaume del Clot del Grau, a Castellfollit del Boix, immatriculada el 2010 no era propietat de l'església, el bisbat que dirigeix Romà Casanovas ha anul·lat, per primera vegada, la inscripció d'aquest bé moble en el registre i l'ha retornat als seus propietaris, la família Grau.

Más información
L’arquebisbat de Barcelona defensa la legalitat de les seves immatriculacions
Els pagesos lluiten per les seves esglésies i masies

Joan Casajoana, des d'Unió de Pagesos, és l'impulsor de la lluita contra les més de 580 immatriculacions que fins ara s'han localitzat a les comarques d'Osona, el Bages i el Solsonès. “Ens vam oposar a aquesta immatriculació perquè defensàvem que l'ermita era d'una casa de pagès, però fins que no s'ha localitzat la documentació que es conserva al mateix bisbat de Vic no han rectificat”. Es refereix a una pastoral del 1688 adreçada a un pare i al seu fill de la Casa del Grau “com a protectors que sou d'aquesta església” perquè l'arreglessin per estar en perill d'enfonsar-se. També se'ls demana que posin els ornaments necessaris per fer missa. En cas contrari, explica Casajoana, “els amenaçaven amb l'excomunió”. En una altra pastoral del bisbat del 1805, s'ordena als Grau que arreglin l'església, “ja que d'una altra manera es prohibirà celebrar-hi”. Amb aquests dos documents de la institució eclesiàstica, “al bisbat no li ha quedat més remei que fer marxa enrere”, afegeix Casajoana.

Fonts del bisbat de Vic, després de remarcar la bona disposició que hi ha hagut sempre tant del bisbat com del capellà de l'ermita, que es va reunir en assemblea amb els veïns del poble per exposar-los la situació i veure les possibles solucions, confirmen aquesta decisió i puntualitzen que s'està pendent de passar pel registre perquè l'ermita deixi de ser de l'església i torni a ser d'una propietat privada

Església de Sant Pere de Vallhonesta a Sant Vicenç de Castellet.
Església de Sant Pere de Vallhonesta a Sant Vicenç de Castellet.Toni Ferragut

“L'església ha gestionat tot el que és la litúrgia de manera exclusiva i excloent, però una cosa és la gestió i l'ús d'un patrimoni i una altra, la propietat. Ho han immatriculat tot i han creat una indefensió dels propietaris, que se n'han assabentat quan els han registrat al seu nom”, continua Casajoana.

Ho coneix de primera mà Casajoana. Ell i la seva família són propietaris d'una casa a Sant Vicenç de Castellet situada al costat de l'església de Sant Pere de Vallhonesta i el cementiri contigu. "Després de presentar tot un seguit de documents en què apareixen contractes i convenis han cedit i reconeixen que dels 731 metres quadrats immatriculats el 2015 s'han equivocat amb la casa i amb el terreny. Ells asseguraven que la casa era la rectoria de l'església, però els he demostrat que es va construir al segle XVII en un altre lloc. Però es mantenen forts amb l'església i el cementiri perquè asseguren que no he aportat els documents necessaris”. Explica Casajoana que els ha fet “una oferta de donar el cementiri i l'església al poble, però el bisbat no ho ha acceptat”.

1.370 esglésies i ermites

Des del bisbat de Vic asseguren que “la capella i el cementiri els pertanyen des de temps immemorials, tal com acrediten nombrosos documents històrics que certifiquen la possessió i utilització de la finca, que van ser presentats en el registre per poder tramitar la immatriculació”. Per això no els han cedit.

Segons el bisbat de Vic, en la seva demarcació hi ha, aproximadament, 1.370 esglésies i ermites: el 60% són de propietat particular, mentre que el 40% restant es reparteixen entre la titularitat del bisbat i les parròquies. “Per tant, més de la meitat dels espais de culte de la demarcació pertanyen a persones privades i altres particulars, tot i que en molts s'hi celebra missa i altres sacraments”.

Unes 4.000 a Catalunya

Joan Casajoana explica que han localitzat un total de 580 immatriculacions realitzades pels bisbats de Vic i Solsona a les comarques d'Osona, el Bages i el Solsonès i que han començat a revisar el Ripollès. “És un treball ingent, a més de molt costós. Els registradors d'Osona es neguen a donar-nos dades, l'església les amaguen i les administracions es fan l'orni”. En aquest sentit, explica que després de participar en la Comissió de Justícia del Parlament a l'octubre, van demanar al Govern que reclamés al Col·legi de Registradors o al Ministeri de Justícia que passi la llista d'immatriculacions, unes 4.000 a tot Catalunya i que es pronunciï sobre aquest assumpte. “Però el Parlament no ha fet la seva feina”, es queixa.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_