Selecciona Edició
Connecta’t

Els pagesos lluiten per les seves esglésies i masies

Catalunya inicia la batalla pel patrimoni usurpat pels bisbes: ja disposen de 250 propietats en tres comarques

L'església de Sant Pere de Castellfollit del Boix, aquest dilluns.
L'església de Sant Pere de Castellfollit del Boix, aquest dilluns.

Catalunya amb prou feines ha aixecat la catifa i ja ha descobert que l'Església catòlica ha posat al seu nom 250 propietats utilitzant el famós article 206, una norma franquista que els ha permès inscriure al registre béns que no els pertanyen. L'antic sindicalista Joan Casajoana, amb el suport de la Unió de Pagesos, ha pentinat tres comarques barcelonines, el Bages, el Berguedà i l’Anoia, 35 municipis, i està pendent d'acabar amb la d'Osona, que reuneix unes 50 localitats més. El cas català afegeix a l'anomenat “espoli de l'Església” algunes peculiaritats, pròpies del territori. En aquesta comunitat, els agricultors van descobrir que el bisbat de Vic estava adquirint la propietat de les petites esglésies romàniques que acompanyen masies que a principis del primer mil·lenni es constituïen com a petits municipis.

Aquesta és la raó que el contraatac vingui de la banda dels pagesos. En una de les propietats de Casajoana, on al segle X els seus avantpassats ja eren llauradors, la família hi va aixecar una petita església al costat de la casa. Tot això ara està cedit a un centre excursionista perquè, almenys, estigui conservat. Setanta dies abans que es derogués la norma franquista, el 2015, el bisbat de Vic va adquirir tot el sòl urbanitzat a la finca de Serracanta, que inclou un petit cementiri. “Després de trobar-me amb aquesta sorpresa vaig anar a bregar al bisbat, perquè els ajuntaments encara no s'han despertat. Allà em vaig assabentar que tenien un equip tècnic de cinc persones localitzant propietats per immatricular [inscriure al seu nom]. No tinc papers de l'església però sí de la casa, i em van oferir que me la retornaven si no anava a judici amb el temple. Els vaig dir que això era un xantatge. I no m'hi barallaré ara com ara, perquè crec que això necessita una solució global. En sis mesos tindrem les dades de tot Catalunya”, promet Casajoana. Aquest diari ha intentat obtenir, sense èxit, la versió del bisbat de Vic.

La Unió de Pagesos s'ha reunit amb els grups parlamentaris catalans i els ha arrencat el compromís que el Parlament sol·licitarà al Ministeri de Justícia tots els béns apropiats pels bisbes sense demostrar que en són els legítims propietaris. La comunitat en què s'han emmirallat és Navarra, que va destapar aquest escàndol.

Entre pinedes es va deixant enrere la finca Serracanta, amb l'esglesieta on l'avi Casajoana pujava de nit per reparar les destrosses de les bombes de la Guerra Civil. “L'Església no hi posa ni un duro per reparar ni una teulada, fins i tot quan ja l'han immatriculat”, afirma el net.

El bosc del capellà

La carretera s'enfila cap a Castellfollit del Boix, on, als peus de l'església i la casa rectoral, una altra colla de segles contemplen els visitants. Allà viu una família que en té cura, també del cementiri i de l'hort, tot a nom del bisbat. La dona s'afanya a arreglar els parterres i s'ofereix amablement a obrir l'església. En tot el trajecte la cresta de Montserrat projecta la seva mirada ubiqua, no hi ha manera de despistar-los. Casajoana atura el cotxe i diu: “El bisbat va passar algun temps preguntant pel bosc del capellà fins que el propietari va dir: ‘Escolti, de bosc n'hi ha, però és meu, jo l'hi deixava al capellà perquè agafés una mica de llenya”. Així que compte amb els topònims.

Tot i això, la voracitat dels prelats no necessita nom i cognoms. “Em deien a Vic que només que el bisbe entrés en un temple ja quedava sacralitzat i era propietat seva. Ja els vaig dir que si això era així, que ho lliguessin bé perquè es podia quedar amb mitja Catalunya”, riu Casajoana. També els va advertir que aquest era un argument molt pobre per anar a un jutjat.

El cotxe segueix pel cor de la Catalunya independentista, on molt pocs encara identifiquen pàtria amb patrimoni. Entre banderes estelades se succeeixen temples aixecats pels agricultors, capellans, renovats i conservats per ells mateixos, que ara el bisbat ha posat al seu nom sense deixar anar ni un duro per fer reparacions. És el cas de Sant Jaume del Clot del Grau. “Li van demanar diners i no en va posar, i ja l'havien immatriculat”, diu Casajoana mirant-se l'edifici subjectat amb contraforts que sumen una bona pila de segles.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

A EL PAÍS, desenes de periodistes treballen per portar-te la informació més rigorosa i complir amb la seva missió de servei públic. Si vols donar suport al nostre periodisme i tenir-hi accés il·limitat, ho pots fer aquí per 1 € el primer mes i 10 € a partir del mes següent, sense compromís de permanència.

Suscríbete