_
_
_
_
_

El 28-A impulsa Maragall i Collboni en la batalla per Barcelona

La patacada d'En Comú Podem empitjora les expectatives de l'alcaldessa Ada Colau

Clara Blanchar
Ernest Maragall, i el seu net ahir a Barcelona.
Ernest Maragall, i el seu net ahir a Barcelona.ALBERT GARCIA (EL PAÍS)

Quan falta menys d'un mes per a les eleccions municipals, ERC va guanyar diumenge les generals a Catalunya i el PSC va obtenir el segon lloc. A la ciutat de Barcelona tots dos partits han empatat (el PSC ha obtingut només 2.000 vots menys) i cadascun ha guanyat a cinc dels deu districtes de la ciutat. Els bons resultats de republicans i socialistes impulsen les seves expectatives electorals en vistes a la batalla per la capital catalana, mentre que la patacada d'En Comú Podem (que en percentatge de vots ha caigut més de nou punts respecte a les generals de 2016) empitjora les de l'alcaldessa, Ada Colau.

ERC és el principal rival de Barcelona en Comú en les municipals del 26 de maig. El candidat dels republicans, Ernest Maragall, va intentar durant la nit electoral contenir l'eufòria del seu equip de col·laboradors més propers. Però victòries en districtes de rendes altes on tradicionalment no guanya ni l'esquerra ni l'independentisme, com les Corts o Sarrià-Sant Gervasi, convidaven a l'optimisme. Alegria i prudència són, doncs, les paraules que més repeteixen fonts del partit. "Cal veure bé les dades, d'on surten els vots i cap on poden anar en clau municipal", asseguren fonts d'un partit que va interpretar erròniament la victòria d'ERC a la ciutat en les últimes eleccions europees.

També al PSC va tornar diumenge a la nit l'alegria. A Barcelona, si es mira la ciutat i es divideix en dues parts en vertical, els socialistes han guanyat a tota la banda Besòs: Horta-Guinardó, Ciutat Vella, Sant Martí, Nou Barris i Sant Andreu. El PSC ha doblat els resultats, fregant els 200.000 vots. "Ja sabeu, Jaume Collboni, alcalde de Barcelona", va afirmar la candidata al Congrés, Meritxell Batet, sobre les expectatives de l'alcaldable dels socialistes. Aquest dilluns, fonts socialistes parlen de "treballar per consolidar i ampliar la majoria progressista no independentista, una majoria transversal, que treballa per buscar acords sense excuses, que prioritza la recerca de solucions i posa la ciutat per davant".

Al quarter general dels comuns, durant la nit l'electoral el còctel d'emocions va ser notable. Esperaven un desastre d'una magnitud que no es va produir: amb enquestes que preveien una caiguda de fins a vuit diputats, només en van perdre cinc. I encara que la caiguda de suport va arribar als 240.000 vots, la possibilitat de formar part d'un acord de govern de Pedro Sánchez amb Podem va ser l'alegria de la nit. Posant la lupa, el resultat a Barcelona ha estat dolent: un percentatge de vot que ha caigut del 25,7% al 16,3%, 53.000 vots menys i tercera força a la majoria dels districtes. Els comuns subratllen que els barcelonins voten en clau diferent a les generals i les municipals. I és veritat. Però aquesta vegada la proximitat d'unes eleccions amb les altres és de només 28 dies.

El candidat Jaume Asens ha assegurat aquest dilluns que la pèrdua de vots es deu al fet que les generals han estat una convocatòria en la qual l'electorat ha votat "en clau emotiva, per la presència dels líders del procés a la presó i de vot útil cap al PSC" per frenar la dreta. "Tocarà analitzar les dades a partir de demà", ha admès, tot i això.

Mentrestant, Ciutadans observa sense grans alegries els resultats a Barcelona. Ha obtingut l'11% del sufragi –101.892 vots–, igual que va aconseguir en les generals del 2016, però l'alarma es dispara si es fa la comparació amb les eleccions catalanes del 2017: en aquells comicis, el partit taronja va obtenir el suport del 23,9% dels electors de Barcelona –218.746 vots– i va ser la força més votada de la ciutat; en aquestes generals, Cs ha passat a ser la quarta força més votada de la capital catalana. El seu candidat, Manuel Valls, ha emès aquest dilluns un comunicat en què assegura que Cs "ha de tenir un paper fonamental des d'un centre reformista que prioritzi l'interès general d'Espanya". L'ex-primer ministre francès, que lidea una plataforma amb altres forces com Lliures i UPyD, ha reiterat públicament la seva oposició al fet que Cs renunciés a acords de Govern amb el PSOE, una posició que l'ha distanciat de la cúpula del partit taronja."Tots hem de contribuir a evitar que el Govern d'Espanya depengui dels nacionalistes i dels populistes", ha escrit avui Valls, referint-se a la necessitat, al seu parer, que l'executiu central no necessiti del suport de l'independentisme i de Podem.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_