Selecciona Edició
Connecta’t

Vetada ‘La Caputxeta Vermella’ per sexista

L'escola Tàber de Barcelona retira 200 contes infantils de la seva biblioteca en considerar-los "tòxics"

Una fotografia de la biblioteca de l'Escola Tàber
Una fotografia de la biblioteca de l'Escola Tàber

L’escola Tàber de Barcelona, titularitat de la Generalitat, ha decidit sotmetre a revisió el llistat de títols que formen part del catàleg de la biblioteca infantil. Després d’analitzar els llibres destinats a nens i nenes de fins a sis anys han decidit retirar-ne 200 que consideren “tòxics” perquè reprodueixen patrons sexistes, una xifra que suposa el 30% del fons. En el 60% dels contes el problema és menys greu, mentre que només n’han trobat un 10% que estaven escrits tenint en compte la perspectiva de gènere. Altres centres també treballen per adquirir llibres més igualitaris.

S’apropa Sant Jordi, una cita ideal en què les escoles recuperen la llegenda i molts pares remenaran llibreries i parades per trobar un conte per als seus fills. Una ullada a l’ampli catàleg de contes sobre l’heroi que derrota el drac revela que la majoria de títols recullen els estereotips en què el personatge masculí és l’heroi valent que ha de salvar la princesa poruga. Però al mercat comencen a irrompre títols alternatius, com Santa Jordina (Inés Macpherson, editorial La Galera) o La revolta de Santa Jordina (Lyona i David Fernàndez, editorial Amsterdam), on la noia és l’heroïna i on, per cert, el drac s'escapa de la mort.

La llegenda de Sant Jordi és un dels retirats a l’escola Tàber, però també La Bella Dorment o La Caputxeta Vermella, segons va avançar dimecres la televisió municipal Betevé. No obstant això, Anna Tutzó, una de les mares que forma la comissió que va revisar el catàleg, prefereix no donar títols perquè considera que el més important és posar el focus en el problema de fons, que va més enllà dels contes tradicionals. “A més, aquests són minoritaris, també afecta llibres per aprendre l’abecedari, els colors o els hàbits. La societat està canviant i és més sensible a la qüestió de gènere, però això no s’està reflectint en els contes”, apunta.

Les situacions més habituals que s’han trobat, explica Tutzó, és associar la masculinitat a valors com la valentia i la competitivitat. “També en les situacions de violència, encara que siguin petites gamberrades, és el nen el que les fa contra la nena. Amb això es dona un missatge de qui pot exercir la violència i contra qui”, afegeix.

La preocupació pel tipus de llibre que llegeixen els petits s’està estenent a moltes escoles. Al col·legi Montseny de Barcelona també començaran ara a revisar el catàleg, aprofitant el procés d’informatització. I també anuncia que retiraran els llibres que considerin sexistes.

L’AMPA de l’escola Fort Pienc també ha creat una comissió d’igualtat de gènere que, entre altres coses, mira amb lupa el contingut dels llibres. L’escola no té biblioteca, però el curs passat les famílies van comprar desenes de llibres per crear un espai tranquil al pati perquè els alumnes que ho volguessin poguessin canviar la pilota per un llibre. Llavors, van mirar que no n’hi hagués cap de sexista. “És molt important el tipus de llibres que llegeixen els nens perquè els llibres tradicionals repliquen els estereotips de gènere i està bé tenir a disposició llibres que els trenquin”, explica Estel Crusellas, presidenta de l’AMPA de Fort Pienc. Aquesta mare, a més, defensa la importància de tenir cura del tipus de lectura com més petit sigui l’alumne. “Amb cinc anys els nens ja han consolidat els rols de gènere, saben què és ser nen o nena i què implica. Així que és essencial treballar amb perspectiva de gènere en l’etapa infantil”.

La revisió del catàleg d’infantil de l’escola Tàber es va fer l’any passat i ara estan abordant els que afecten primària. En aquest cas, assegura Tutzó, no s’han plantejat retirar cap títol. “En la primera infantesa els nens són esponges i absorbeixen tot el que hi ha al seu voltant, així que poden naturalitzar els patrons sexistes. En canvi, a primària els estudiants ja tenen més capacitat crítica i els llibres poden ser una oportunitat per aprendre, perquè ells mateixos s’adonin dels elements sexistes”. Des de l’escola Montseny, també coincideixen que a primària aquest tipus de llibres són una altra eina per aprendre des d’una mirada crítica. Ester Murillo, mare de l’AMPA d’aquest centre, considera, a més, que “aquesta conscienciació sobre els continguts dels llibres ha de ser compartida tant per les famílies com pels professors, que han d’interioritzar-la i transmetre-la a l’aula”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ