_
_
_
_
_

Els experts consideren “violència simbòlica” les disfresses sexistes de nena

Facua avisa que és necessari "aclarir" quina institució pública té potestat per sancionar l'oferta d'aquests productes

Jessica Mouzo

Una disfressa d’“infermera sexi” –segons la seva etiqueta– per a nenes de 4 a 6 anys ha aixecat la polèmica sobre la hipersexualització i el sexisme en els articles per a menors. En la imatge, una nena visiblement maquillada, amb minifaldilla, espatlles a l'aire i talons d'agulla amb actitud coqueta. Diversos tuiters, entre els quals, la diputada d’En Comú Podem Marta Sibina van alertar a través de les xarxes socials de la venda d'aquest tipus d'articles. “Disfresses per a nenes de 4 a 6 anys. No és broma. N’estem fartes! Ja n'hi ha prou!”, tuitejava Sibina. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'unia a la indignació de les xarxes retuitejant la diputada. “Quina vergonya! Això també és violència masclista i s'ha d'acabar”, apuntava.

La queixa ha arribat fins a l'associació de consumidors Facua, que està intentant identificar el fabricador de les controvertides disfresses. “Encara no en tenim cap dada. Seguim intentant localitzar el fabricador per denunciar-lo a l'autoritat competent”, assenyala Rubén Sánchez, portaveu de l'organització. El problema, indica Sánchez, és que una vegada localitzada l'empresa, “no hi ha ningú que posi la multa”. “El que fan les institucions públiques i nosaltres és demanar a l'empresa que retiri el producte perquè s'estan violant les lleis d'igualtat de gènere, però només és una prevenció. És necessari aclarir legalment quina és la institució que pot imposar sancions quan es comet una infracció d'aquest tipus”, apunta.

En un passeig per les botigues especialitzades en disfresses de Barcelona, la presència de vestits d'aquesta mena és més aviat escassa. La minifaldilla en una disfressa d’Alicia al país de les Meravelles marca la diferència amb el seu homòleg de faldilla fins als turmells. “No tenim gaires disfresses d'aquest tipus perquè, encara que elles les volen, els seus pares no deixen que se les posin. Els pares prefereixen aquesta disfressa d’Alicia amb la faldilla llarga, per exemple, abans que el de la minifaldilla”, apunta un treballador d’Atucom Barcelona. El sexisme se segueix manifestant, no obstant això, amb el gènere de les disfresses: els vestits de bombers, astronautes i metges estan representats per a nens, mentre que elles protagonitzen les disfresses de pastoreta, infermera o animadora. “La disfressa de metge és igual per a nen que per a nena. Encara que aparegui un nen a la foto, molts pares les compren a les seves filles igualment”, justifica el dependent.

“Hi ha una violència simbòlica en aquest tipus d'articles perquè parteixen del rol dominant de l'home i la dependència de la dona. Perpetuen els estereotips de gènere”, reflexiona Alba Orteu, presidenta de la secció de dones, gènere i diversitat del Col·legi de Psicologia de Catalunya. Els experts adverteixen que aquest tipus de masclismes poden tenir afectació a llarg termini en l'autoestima i autonomia de les menors. “La hipersexualització de la infància comporta que s'acceleri el pas de la infància a l'adolescència i es deixi de viure el que pertoca per edat i s’hagi de madurar de forma accelerada. Mentalment i físicament no estan preparades per adoptar aquests rols i les transformacions que se'ls exigeixen des del món dels adults”, apunta Orteu.

La psicòloga matisa, no obstant això, que l'episodi de les disfresses sexistes no és, ni molt menys, un cas anecdòtic. “Durant tot el dia estem bombardejats amb imatges sexuals i erotitzades de cossos de nenes i adolescents, dels quals els mitjans de comunicació es fan ressò i publicitat, que repordueixen la reïficació de les dones i nenes. Aquesta polèmica és un exemple més del tot el que queda per avançar en la lluita per erradicar la violència masclista i simbòlica que s'amaga darrere dels estereotips i rols de gènere”, apunta. De fet, a les botigues de disfresses de Barcelona, els vestits reprodueixen la submissió de la dona i la preponderància de l'home, cosa que alerten els experts: el número u en vendes entre les nenes segueix sent les disfresses de princeses de Disney i els vestits d'època. Mentre que en ells triomfen els vestits de superherois i els que acompanyen algun tipus d'arma –policia, vaquer, pistoler o bomber amb destral inclosa–.

La responsabilitat, en qualsevol cas, és dels adults. “Nosaltres som els que posem a la venda aquests articles. Són els valors que volem transmetre. Els nens no tenen consciència i se les posen per jugar. El problema és quan tot va més enllà del joc”, diu Orteu. La “coeducació” –o educar en valors per superar els estereotips de gènere– i l'apoderament dels nens són la clau, segons els experts, per combatre el pas enrere que suposen episodis com els que generen les disfresses que van donar el senyal d'alarma.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_