Selecciona Edició
Connecta’t

La Sagrada Família avança als guies turístics la demolició d’edificis veïns

L'Ajuntament aprova aquest divendres el pla especial perque el temple creixi a costa dels residents

Blocs afectats pel pla municipal per la Sagrada Família.
Blocs afectats pel pla municipal per la Sagrada Família.

L’escena es repeteix. Turistes acompanyats per guies es paren al carrer de Mallorca, davant la façana de la Glòria de la Sagrada Família. Es giren per mirar l’edifici d’habitatges quan el guia els explica que aquest bloc i d’altres s’enderrocaran per l’expansió de l’església. Ho expliquen perquè així els ho han comunicat en reunions amb la Sagrada Família. Aquest divendres l’Ajuntament aprovarà el pla especial, un projecte que suposa un primer pas perquè la Sagrada Família creixi a costa dels residents, una cosa a la qual s’oposen els afectats. 

“Cada any a l’hivern fem una actualització de com estan els projectes més importants de la ciutat i en el cas de la Sagrada Família ens reunim amb ells, que són els que ens diuen com van les obres. I ens han explicat que continuaran creixent per Mallorca fins a la Diagonal perquè s’enderrocaran els edificis”, argumenta un guia turístic quan se li pregunta d’on obté aquesta informació. La resposta és la mateixa d’altres guies i la coneixen molt bé alguns dels veïns afectats que, enfadats, els han increpat. La Sagrada Família reconeix a EL PAÍS que fa jornades de formació amb els guies turístics, però negar que en elles s'instrueixi als treballadors sobre l'enderrocament dels edificis.

L’instrument perquè això sigui possible s’aprovarà avui amb el plàcet de la majoria dels grups municipals. A la comissió van votar a favor el govern d’Ada Colau, PDeCAT, Ciutadans i el regidor no adscrit Juanjo Puigcorbé, van fer reserva de vot —però es van manifestar a favor— ERC i el PP, i hi van votar en contra el grup socialista i la CUP. Per a la majoria dels partits, el pla urbanístic possibilitarà la legalització de les obres del temple, que tingui i pagui llicència d’obres i que aporti 36 milions d’euros com a contribució a la ciutat en deu anys. Un pla que dona el vistiplau, també, a la construcció d’un sortint de 25 metres d’altura i cinc d’amplada i més de 40 de longitud a la façana del carrer de Mallorca, una estructura que anticipa els plans de l’escalinata com a part d’un accés monumental.

Des del sisè pis del bloc d’habitatges de Núñez al carrer de Mallorca es veu perfectament per on creixerà aquesta estructura: “Sortirem al balcó i ho tindrem just allà, bé, ja ho veurem, perquè potser ja ens han fet fora”. Ho diu amb amargor la Paquita que, juntament amb el seu marit, Josep, va entrar a viure al seu pis fa 41 anys. Recorden perfectament els avatars de la construcció: “Van començar el 1974 o una mica abans. Després, va estar parat el 1976 per l’embolic de la denúncia del temple a Núñez que van demanar que es parés l’obra. Els tribunals van donar la raó al constructor perquè el projecte de Gaudí no parlava d’escalinates”.

Ells van entrar a viure-hi el 1978: “Just aquí— en el que avui és la façana de la Glòria— hi havia un parvulari i el camp de bàsquet”, puntualitza en Josep. Van pagar una mica més de quatre milions de pessetes després de finançar part del preu: “No vam tenir cap problema, no hi havia cap afectació en el registre”, afegeixen. Aquesta finca, igual com la resta que van des del carrer de Mallorca fins a la Diagonal i entre Sardenya i Marina van ser afectades urbanísticament pel PGM del 1976 com a futura zona verda. Una reserva d’espai que coincideix amb el projecte de l’entrada monumental a què anhela l’església.

Una afectació que no va impedir, durant dècades, que els pisos —101 unitats— es compressin i venguessin: “El ritme de construcció de la Sagrada Família era llavors molt lent perquè amb prou feines hi havia visites. La cosa va començar a canviar després dels Jocs Olímpics, però sobretot després de la visita del Papa”, comenta el president de l’escala i membre de l’associació de veïns de la Sagrada Família, Fernando Díaz Lastra. L’increment de visitants i d’ingressos —uns 15.000 diaris que reporten 80 milions d’euros anuals en xifres del 2018— es va traslladar al ritme de les obres i, paral·lelament, a la inseguretat jurídica dels propietaris dels habitatges. “Fa anys que no es venen perquè els bancs no donen crèdits per l’afectació. Així que ara hi ha molts propietaris que ja no viuen aquí i els lloguen i aquest és un altre problema”, prossegueix el president de l’escala. El tragí de maletes i de gent que puja i baixa dels pisos és senyal inequívoc que hi ha apartaments turístics. “Ho hem denunciat, però no hi ha manera”, es lamenta la Paquita, que mira amb preocupació la mola de formigó que té al damunt quan surt al balcó.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >