Selecciona Edició
Connecta’t

Els veïns de la Sagrada Família acusen el temple de “supèrbia” per voler fer-los fora de casa

Els veïns convoquen manifestacions per demanar la retirada del pla urbanístic vigent

Obres de la Sagrada Família al carrer Mallorca.
Obres de la Sagrada Família al carrer Mallorca.

Primer va ser el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i ara són els veïns del barri de la Sagrada Família, molts d'ells afectats per l'expansió del temple, els que demanen a l'Ajuntament que retiri la tramitació d'un pla urbanístic perquè no afronta el moll de la qüestió: el creixement que pretén la Junta Constructora per sobre del carrer de Mallorca. Els afectats, unes 3.000 persones que viuen i treballen en les dues illes que estan en perill, es defensen en les al·legacions i han decidit passar a l'acció convocant manifestacions i altres actes a partir del mes que ve i fins a la celebració de les eleccions municipals al maig. “Ens sorprèn la supèrbia de la Junta Constructora de pretendre derrocar edificis pel seu interès. No tenen cap dret a fer-nos fora”, apuntava Carmen Anta, una de les afectades en la presentació de les al·legacions.

Els veïns, molts d'ells amb la doble condició d'estar afectats, reclamen als polítics la valentia d'afrontar el problema de fons i que pesa sobre ells com una espasa de Dàmocles des de 1976 quan es va decidir afectar el tram central de les dues illes contigües al temple, des de Mallorca fins a Aragó. En les al·legacions s'oposen a “trossejar el pastís per deixar fora els veïns”, fet que, en la seva opinió, s'ha pactat de forma deliberada i secreta entre el temple i l'Ajuntament. El que s'està tramitant en aquest moment és una modificació puntual per legalitzar un volum que sobresortirà una mica més de dos metres pel carrer de Provença i el Pla estricte de tota l'illa que ocupa el temple.

És en aquest últim document on s'avança la construcció d'un voladís de cinc metres d'ample per uns 50 de llarg i a 25 metres d'altura en la façana de la Glòria, la que dona al carrer de Mallorca: “No ens poden dir que el debat de l'afectació dels veïns es farà més endavant perquè aquest voladís ja ens afecta”, insistia Joan Itxaso, de l'associació de veïns de la Sagrada Família que, a més, està perplex amb l'actitud del Consistori. “El que es pretén és anar consolidant volums i permetre tirar endavant amb les obres”, sosté l'escrit. “Donen l'aprovat inicial als plans del temple, el presenten com un gran acord i després ve l'alcaldessa i ens diu que està amb nosaltres. És què no sap què han pactat?”, reblava Rosa Izquierdo, una altra de les afectades. L'acord es va signar a l'octubre i suposava la tramitació dels plans urbanístics per legalitzar les obres del temple —mai ha tingut permisos ni llicències ni ha pagat impostos— i a canvi la Sagrada Família aportaria 36 milions d'euros en 10 anys a la ciutat per pagar part del desgast i els recursos de mobilitat. Seria després que el pla s'aprovi quan la Sagrada Família pagaria la corresponent llicència d'unes obres que han estat fora de control més d'un segle.

En les al·legacions es nega de manera contundent que el projecte de les escalinates del carrer de Mallorca sigui de Gaudí “com ho demostren documents que també té l'Ajuntament”. Rebutgen frontalment l'afectació que es va decidir el 1976 i demanden que s'aixequi d'una vegada: “Es tracta d'uns 100 habitatges completament consolidats, en les quals vivim 3.000 persones a més d'uns 300 locals i oficines”.

Els veïns donen per descomptat que els plans urbanístics acabaran en els tribunals. De moment, s'han presentat diverses al·legacions que hauran de ser resoltes pel consistori: la del COAC, la dels veïns, la de l'agrupació escorta que es veu també afectada per les obres, la presentada per Ramón García Bragado –que va ser regidor d'Urbanisme en l'etapa de l'alcalde Jordi Hereu- i una cinquena més. Perquè la postura dels veïns es conegui més han decidit manifestar-se al barri de la Sagrada Família a partir de febrer, el dissabte 16 serà la primera concentració, en la convocatòria d'actes divulgatius i en un debat amb els grups que concorrin en les eleccions municipals.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >