Selecciona Edició
Connecta’t

Els veïns de cinc edificis amenacen a fer una vaga de lloguer

Els blocs són de la mateixa empresa i afronten pujades de renda de fins al 75%

Pancartes de protesta en un edifici de llogaters del barri del Poblenou.
Pancartes de protesta en un edifici de llogaters del barri del Poblenou.

Els volen apujar el lloguer entre un 20% i un 75%, han intentat negociar sense èxit i han dit prou. Estan disposats a assumir mesures dràstiques. Els llogaters de cinc edificis de Santa Perpètua de Mogoda, Rubí i Barcelona, que comparteixen la mateixa propietat i empresa gestora, es plantegen fer una vaga de lloguers: deixar de pagar. Aquest dimecres tenen previst reunir-se amb el Govern espanyol acompanyats del Sindicat de Llogaters per demanar que reguli els preus.

Els cinc blocs els gestiona Medasil i són propietat de Promociones Lladero, una empresa amb la qual aquest diari ha intentat comunicar sense èxit des de dilluns. I malgrat compartir propietaris, són realitats ben diferents: quatre dels blocs són de lloguer de protecció oficial i el cinquè, amb rendes de fins a 1.700 euros mensuals. Dissabte famílies de tots els edificis van fer amb el Sindicat una assemblea a Rubí i van decidir que no acceptaran pujades del lloguer i que, en última instància, faran vaga i no pagaran.

Els veïns que estan en una situació de més emergència són 28 famílies del barri de Can Filuà de Santa Perpètua: van signar el contracte de lloguer el 2013 i se'ls acaba el 31 de desembre. Àngel Ponce és un dels afectats i explica que en origen els pisos eren de la Llave de Oro, a preu de lloguer protegit, però el 2015 els van notificar el canvi de propietari. La pujada de renda que els han comunicat és de 370 euros mensuals a 640, és a dir, del 73%. Una pujada que encara que costi de creure és legal, perquè no supera el règim general de la zona A (la mateixa a la qual pertany la ciutat de Barcelona) que regula els habitatges de protecció.

“No podem assumir aquesta pujada, si vivim en aquests pisos és perquè pels nostres ingressos complim els requisits del registre de sol·licitants”, assegura Ponce. I alerta: “A Santa Perpètua no hi ha més habitatges de protecció, ens fan fora del poble”. El veí, que dimecres participarà en la reunió de Madrid, assegura que estan “molt decidits a no marxar i a lluitar per aconseguir lloguers assequibles i regular el preu”.

Des de l'Ajuntament de Santa Perpètua, el primer tinent d'alcalde i regidor d'Habitatge, Joan Alcàntara, lamenta que “els límits de l'habitatge de protecció i les zones s'han quedat desfasats després de la crisi, quan les famílies cobren fins i tot menys”. I assegura que ha demanat a la Generalitat que revisi les taules de preu. El Consistori ha parlat sense èxit amb Medasil i amb Promociones Lladera: “Responen que actuen d'acord amb la llei”. “Estem fent el que podem”, afegeix, i confirma que al municipi no hi ha més parc públic d'habitatge. Sobre la idea de la vaga, apunta “que és una decisió dels veïns”.

En el cas de Rubí, els edificis afectats, també de protecció, són tres de la zona de Sant Jordi Park: sumen 80 contractes que finalitzen en diferents dates. També afronten pujades de renda de gairebé 400 euros. El cinquè edifici dels mobilitzats és al barri del Poblenou de Barcelona i els veïns paguen rendes d'entre 1.200 i 1.700 euros per pisos que tenen zona comunitària, piscina i vistes al parc de Jean Nouvel.

Regular els preus

El portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, insisteix que “la situació és d'emergència habitacional” i alerta que “les polítiques han fomentat una bombolla de lloguers a mida dels fons voltor”. Palomera recorda que el Sindicat va celebrar que el Govern reformés la llei per allargar els lloguers, però insisteix en la necessitat de regular els preus. “És urgent prendre decisions valentes a favor de tres milions i mig de famílies de llogaters. Si no regulen els preus per la via urgent ens obliguen a incrementar el conflicte amb els fons immobiliaris que especulen i a caminar cap a la vaga de lloguers”, avisa.

Barcelona va deixar de pagar rendes el 1931

La ciutat de Barcelona va viure una vaga de lloguers el 1931 impulsada pel Sindicat de la Construcció de la CNT. El sector havia patit una frenada després de l'Exposició de 1929, milers d'immigrants van perdre la feina i no tenien diners per pagar l'habitatge. Hi havia desnonaments diaris i fins i tot es van crear “cases de dormir”. I el Govern de la República no va mostrar la sensibilitat que aquests grups esperaven. Les famílies van demanar una rebaixa del 40% de les rendes i entre 45.000 i 100.000 van deixar de pagar el lloguer. La vaga va ser una mobilització sense líders i durament reprimida, tot i que moltes famílies van aconseguir pactar rebaixes.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >