Selecciona Edició
Connecta’t

Colau frena el desplegament de carrils bici a un any de les eleccions

Las entitats veuen “falta de valentia” en mobilitat. “La pregunta és quin és el peatge de no fer carrils”, assenyala Amics de la Bici

El carril bici del carrer de Camèlies, un dels últims que s'ha inaugurat a Barcelona.
El carril bici del carrer de Camèlies, un dels últims que s'ha inaugurat a Barcelona.

El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha aixecat el peu de l'accelerador en l'ambiciós desplegament de la xarxa de carrils bici, que pretenia triplicar durant el seu mandat (passant de 116 quilòmetres a 308). A un any d'acabar el mandat i mentre la bicicleta és el mitjà de transport que més creix, l’Executiu cedeix a les pressions de l'oposició, veïns i comerciants que rebutgen el creixement de la xarxa. En el replantejament pesen també discrepàncies dins de l'Ajuntament entre els responsables polítics de mobilitat i els seus tècnics, la Guàrdia Urbana i els districtes. I qüestions pressupostàries.

De manera no oficial, diverses fonts de l’Ajuntament asseguren que hi ha molts canvis sobre la xarxa prevista i que alguns dels carrils anunciats no es faran, “almenys en aquest mandat”. “Tot es troba en fase de redefinició”, lamenten sobre un dels projectes estrella del govern Colau en matèria de mobilitat. Al gener d'aquest any, el govern assegurava que de 116 quilòmetres s'havia passat a 172 i que aquest 2018 es tancarà amb 233, amb una inversió de 32 milions. Sense detallar quins carrers tindran carril en acabar l'any.

L'estratègia de la bicicleta preveia carrils el 2016 i 2017 que no s'han materialitzat i no tenen data. El 2016 estava previst baixar a la calçada els de la Gran Via (només s'ha fet entre plaça d’Espanya i Balmes i no hi ha data per licitar el tram central); tampoc s'han resolt les connexions en places com la d’Espanya o Mossèn Cinto Verdaguer. El 2017 estaven previstos carrils a Travessera de Gràcia entre Francesc Macià i el centre de Gràcia; el passeig de la Zona Franca o el de Maragall. I enguany hi apareixien carrils esperats, com el de la Via Laietana. En el mapa oficial hi ha pintat “en construcció” un carril a Ronda Sant Pere, però no hi ha obres.

La resposta oficial a l’existència d’un replantejament i a la raó del mateix és minsa: “Aquest 2018 es superaran els 200 quilòmetres i l’Ajuntament segueix treballant per ampliar la xarxa i millorar l'existent”. “Els carrils no s'han descartat, segueixen a la llista i s'executaran”, afirmen fonts municipals, però no hi ha concreció quan es pregunta el calendari de licitacions.

El 2% dels trajectes

Un dels debats que té el govern és com gestionar les fílies i fòbies al desplegament d'una xarxa que no fa servir ni el 2% de les persones que es desplacen per Barcelona, però que també és el mitjà de transport que més creix. Ha saltat de l'1,3% de quota modal el 2014 a l'1,7% el 2017, un augment del 14%. L'ampliació de la xarxa ha aconseguit fins i tot recuperar abonats al Bicing, que feia anys que queia en picat.

Però els grups de l'oposició han trobat en la xarxa de carrils bici un nou front on atacar, aliant-se amb els veïns de barris on han impactat en l'aparcament o s'han desplegat noves vies ciclistes amb poca fortuna, com Sant Gervasi, Vallcarca i el Poblenou.

Les entitats ciclistes lamenten la revisió de la xarxa i diuen “que ha faltat valentia” en política de mobilitat, per bé que hi ha veus més crítiques i altres de més conciliadores. Des de Biciclot, Pere Serrasolses veu “molt positiu el treball fet”. “Som en plena transició i la xarxa ha de seguir creixent per ocupar més espai; criticar-la quan resta espai al cotxe és injust”, opina. Però retreu el com: “No es consulta suficientment, a veïns i fins i tot a les entitats que hi podríem donar suport”.

“El que hauríem de preguntar-nos és què comporta no fer-los, el peatge que suposa per a la salut de la ciutat”, afegeix Albert Garcia, d’Amics de la Bici. Aquesta entitat defensa fer grans eixos per a bicis per pacificar la ciutat i proposa “tres grans corones ciclistes: les rondes, la ronda del Mig i les que envolten Ciutat Vella.

Carles Benito, del BACC, retreu que “hagi prevalgut la quantitat a la qualitat i no s'hagin fet bones connexions a la xarxa existent”. “El que s'ha fet malament ha fomentat la urticària a la paraula carril bici”, rebla.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ